Fem vacances

Aprofitant l’arribada de les altes temperatures rebat.cat se’n va de vacances. Des del 3 de desembre de 2012 han passat 2 anys i set mesos en els que fins a 30 col·laboradors han publicat un total de 225 interessants articles de diverses temàtiques i estils però sempre amb Calella com a protagonista de fons.

Aconseguir aquesta participació en un projecte nou, independent, obert, respectuós i proactiu no ha sigut fàcil i és un mèrit únicament de tots els que han acceptat o s’han ofert a ser part protagonista de rebat.cat.

Quan baixi la calor i arribi la fresca, després de la Festa Major i el 27S, espero que podrem tornar a obrir aquest espai d’opinió. Acceptarem tots els suggeriments i aportacions per millorar i ampliar rebat.cat.

Gràcies per endavant.

Josep Barri

 

Ens (us) volen fer callar?

Avui he rebut un correu electrònic que em commina a retirar un article publicat aquí, a rebat.cat. La lectura del correu, feta entre la sorpresa, l’estupefacció i certa incredulitat, no m’ha deixat gens indiferent. Tinc un gran respecte a les lleis i les normes que volen protegir els drets i la imatge de les persones però, en aquest cas, em permeto fer-vos un seguit de reflexions.

La persona que signa el correu sota el nom d’una marca (enlloc, ni a la web, es dóna cap dada sobre una raó social, NIF o similar) que té entre els seus objectius el “dret a l’oblit i borrar informació i dades d’internet”, ho fa en representació d’una persona física “degut a una informació pública en la vostra pàgina web, que està causant un perjudici al meu representat, en la seva vida personal i sobretot professional“. Afegeix que l’article està obsolet (2014) i que parla d’un assumpte ja aclarit. I, finalment, demana el “dret de cancel·lació i oposició” del corresponent enllaç.

Fins aquí jo no tindria cap problema en accedir a aquesta petició si no fos per dues qüestions prou importants. La Continua llegint

Pel forat del pany

Conte d’una nit d’estiu

Hi havia una vegada… Una magnífica coca de fruita i pinyons, un petard d’aquells forts i ensordidors i una exclusiva ampolla de cava brut, que estaven junts, tot esperant la millor nit de la seva vida… i de la seva mort.

El capvespre discorria plàcid i lent, desgranant dolçament els instants que portarien fins la nit més màgica i més curta de l’any.

Estaria bé conèixer els nostres protagonistes :

Tota cofoia estava l’ampolla de cava, al bell mig de la taula parada a la terrasseta. Dins d’un cubell platejat, envoltada de glaçons i embolcallada amb un fi tovalló, se sentia la reina de la festa.

La coca, acabada d’arribar de la pastisseria, encara calenta, reposava al pedrís de la cuina, frisant per presidir, o això pretenia ella, aquella taula tan ben parada. De fet, l’olor era encisadora i la seva presència temptadora. Tant, que la mestressa, abans de treure-la a fora, ja li havia pessigat un Continua llegint

Pel forat del pany

Reflexions de la jornada

Hi  ha certs llocs  i moments que son adients per reflexionar, per bé que cadascú té els seus preferits. Però, no vull parlar-vos de l ‘exercici voluntari i  conscient de la reflexió, si no d’aquells instants incontrolables, quan s’ ens en va l ‘olla i el cervell començar a pensar pel seu compte sense el nostre consentiment, quasi sempre sobre  matèries emmagatzemades en els  voravius de la ment  que potser conscientment no gosem  destapar i que res tenen a  veure amb el que en aquell moment estem escoltant, veient, fent, dient o pensant…des de les mes fútils bestieses fins els temes mes transcendents o angoixants.

Fem-ne una llista curta :

Esterrejat al sofà, mirant sense veure’ls  els anuncis de la tele o, encara pitjor, sentint sense escoltar-les les negres novetats del  noticiari …Mentre reflexiones si fer-te una truita o un ou ferrat per sopar.

Quan la dona Continua llegint

IPC, PIB i creixement econòmic: Mirem de canviar-ho!

Vinc de dir, a l’entrada anterior (IPC, PIB i creixement econòmic: Horitzó Ejppanya 2020) que el més greu problema que tenim és la fuga de joves amb idees i ganes de dur-les a terme.

Hi ha un grapat i mig de maneres d’intentar arreglar la situació, algunes magnífiques, d’altres de no tant, però cap que pugui demostrar que, ara i aquí, ens siguin vàlides. Les receptes dutes a terme a altres llocs sabem que funcionen en aquells llocs i instants; ens cal, per tant, trobar la nostra pròpia manera de fer realitat aquests canvis necessaris.

En el que segueix, intentaré exposar quina és la meva proposta (el paper ho aguanta tot!) de dur-los a terme, en la seqüència més exacta possible en què s’haurien de donar. En resum, els elements en joc són:

a) Fer augmentar el PIB de manera coherent; créixer de manera sostenible:

   a. Aconseguir que baixi l’atur, especialment juvenil, fent Continua llegint

Tindrem guinguetes a la platja de Calella el proper estiu?

L’actual equip de govern de l’Ajuntament de Calella, ha presentat un projecte de noves guinguetes per a la platja de Calella que hauran de substituir les actuals. Aquest és un projecte que, si no vaig errat, havia de ser efectiu per enguany però que dificultats tècniques l’han endarrerit.

He tingut ocasió de veure el projecte i estar en una de les reunions que ha fet l’Ajuntament amb els actuals concessionaris. També he pogut copsar l’opinió d’alguns d’ells i la d’altres persones interessades o coneixedores de la nostra platja.

Uns anys enrere vaig ser regidor de l’Ajuntament i una de les tasques de responsabilitat era la platja de Calella. Vaig conèixer la problemàtica de les guinguetes i vam poder aconseguir (en aquell moment la competència era de l’Estat -Costes-) ampliar el perímetre i altres millores.

Evidentment, les guinguetes actuals no presenten les millors condicions que hom creu que ha de donar-se en una platja com la nostra. Per tant, estaríem d’acord Continua llegint

Un repte preciós

Quan fa massa dies que no em penso, em trobo a faltar. Diumenge ennuvolat, és migdia, un ressol que fa anar i venir de treure i posar les ulleres fosques. Parlant i pensant en comú, a una platja de Masnou. Guacamole, patates braves i cervesa. Conversa i temes, tot va bé. I parlem d’ansietat i tot segueix anant bé. Però es manifesta literalment en algú, és real, està passant. En parlem i explota. I l’envaeix i penetra i fins i tot transgredeix alguna cosa seva molt pròpia. Es talla la respiració, es talla la comunicació. Mai hi ha prou lloc en un perquè hi pugui ser tota. Bessa, desborda. I paralitza. I no és estàtica, ni permanent, i ara entenc aquesta intensitat tan gran, precisament perquè és passatgera, és amb tanta intensitat. De l’ansietat es torna, l’ansietat és un estat no permanent.

No sempre repetim perquè ens agrada, repetim perquè és conegut, a vegades també és que no ho sabem fer d’una altra manera. Repetir ens té en moviment. En la repetició un es mou amb certa seguretat (tot i estar en llocs que no tenen per què ser agradables). En qualsevol cas, la repetició pot ser un intent de fer-ho diferent. Repeteixo per, un dia, poder fer-ho d’una altra manera. Després hi ha el que es diu Continua llegint