Tanquem 2012, un any per a oblidar. Calellencs que han perdut la feina, empreses que han tancat, la majoria han entrat en pèrdues i poques se’n surten en aquesta crisi cruel que ens ha tocat patir. La felicitació de Nadal que m’envia el president de la companyia amb més treballadors locals contractats -i no parlo de l’Ajuntament- parla del 2013 amb l’esperança de “resistir”. Un empresari exemplar et felicita les fetes amb aquest esperit. Tota una metàfora dels temps que ens ha tocat viure. Sovint penso que els que no vam viure la postguerra ni l’agonia de la dictadura hem hagut de passar per una cosa semblant en forma de crisi econòmica i social. Un càstig i una lliçó alhora.

A Calella, un de cada quatre ciutadans en edat de treballar no té feina. Els serveis i la construcció han sofert una patacada històrica, i les Continua llegint →

Diades nadalenques a la vista, toca parlar de sorpreses, de bons propòsits, d’amics invisibles, de torrons, de bones intensions, potser també de màgia i d’alguna o altra despesa extra (ull amb les despeses extres que el forn no està per pastissets). Enguany hem pactat amb els reis de casa que els grans ens farem els forts i estalviarem algun dineret i que la petita serà la protagonista absoluta (la petita que aquest any ja canta “tió, tió”… que dolça). D’altra banda, estimats reis mags de l’Orient, ara que no ens sent ningú he de dir-vos que aquest any he fet molta bondat, que podeu passar a veure’m quan vulgueu que sereu benvinguts, que em nadalitzo ràpidament jo…

I als carrers de Calella ja és Nadal fa dies, i que maco el mercat il·luminat, hauria de ser tot l’any així, els edificis il·luminats conviden a la festa. Ja rutlla també el Continua llegint →

Ara fa quasi deu anys vaig signar un contracte que em lligava a una empresa: jo hi exerciria com a administratiu i ho faria a canvi d’un sou pactat. No semblava massa difícil que les dues parts quedéssim contentes o, si més no, satisfetes.
Avui em trobo en una situació que en cap moment havia previst: l’empresa em deu (a mi i a 122 més) l’equivalent a cinc mesos (de la meva feina) que d’aquí uns dies es poden convertir en set, mentre aquella estructura gegantina que tants beneficis havia donat es va esmicolant i es va fent miques davant l’atònita mirada de companys, familiars, clients, proveïdors i resta de personal.

No gaire lluny d’aquí sento parlar de les virtuts de l’economia productiva, de la responsabilitat de mantenir un sistema basat en la competència i el lliure mercat i de la necessitat de respectar unes Continua llegint →

I tot plegat sembla que no passi res. Però sí què passa, i tant! Començo des del principi. Ara fa uns dos mil i pico d’anys –per no voler ser massa pretensiós amb les dades-, a l’antiga ciutat d’Atenes es varen posar els fonaments de la democràcia. No cal que digui que el concepte de “demos cratos”, quedava restringit als homes – ciutadans lliures. Ni dones, ni esclaus. Però eren els fonaments. I aquests es fonamentaven en que el govern era del poble, la sobirania residia en els ciutadans. I d’aquesta manera, va iniciar-se un llarg camí que ens ha permès arribar fins els nostres dies. El tema del govern del poble ha evolucionat i ara es diu que la “sobirania recau en el poble”, sense definir gaire el concepte de poble, o bé que recau sobre la nació, concepte que pot tenir algunes interpretacions i vincular-se al concepte d’estat, de poble, de territori o, fins i tot, al de nació amb singularitats pròpies. Continua llegint →

Fa una temperatura agradable, potser un xic de fresca. Va bé, és la millor hora, el cel té aquell punt interessant, va clarejant, hi ha quatre núvols mal comptats i els colors s’hi van succeint amb un ritme fantàstic. Tons de blau, vermell, gris, taronja, verd, marró, groc… en un ritual que es repeteix un dia i un altre. Només cal ser-hi a l’hora convinguda, amb els sentits a punt i gaudir de l’espectacle.

Comença l’activitat i et poses a caminar, de mica en mica, agafant el traç de la jornada, amb el gps en marxa, la màquina de fotos a punt i les peces de roba que corresponen. Sempre amb els mateixos dubtes: amb gorra o no, amb guants o sense, amb la jaqueta o només amb el jersei, potser plourà… Per si de cas ens ho emportem tot, no fos que… De fet, acabes no fent servir els guants i vas amb la roba justa. Has de poder fer fotografies Continua llegint →

Les eleccions catalanes han estat democràtiques i lliures i molt i molt plurals. De fa anys, sempre és així en el nostre país. Més de 5 opcions polítiques s’han situat sempre per damunt dels 10 diputats, i en aquestes una sisena força tindrà també grup propi al parlament.

Aquesta pluralitat, aquesta capacitat de tons, de matisos, és el tret més característic de la democràcia a Catalunya. A les espanyes ja fa masses anys que solament tenen dos grups parlamentaris. No hi ha lloc al matís. O blanc o negre. O a quadres o a ratlles. Això si, sovint són dues cares de la mateixa moneda i no poden anar per separat. Especialment si es tracta d’atacar les nostres institucions.

Escric aquestes ratlles el dia 6-D, dia de la seva constitució, i dia en que el President del seu govern, Mariano Rajoy publica un article a la Vanguardia. Continua llegint →

Sóc un producte d’importació.

A un servidor el van elaborar a un poble de la vega de Granada i quan portava cinc anys de criança el van expedir cap aquí, essent plenament operatiu, com a català empeltat, des del 1965.

Per a un nano andalús dels seixanta Calella era una cosa ben curiosa. Xocant fins i tot. Per començar, les dones anaven en bicicleta. Jo no sabia que això podia passar: al meu poble no n’avia vist mai cap; de bicis sí, però no pas del combinat dona-bicicle en equilibri dinàmic. Les senyores vestien amb colors més vius que les que s’enfundaven en la negritud del dol perenne de la meva primera infantesa. També s’entestaven a empènyer amunt i avall carretons de rodes metàl·liques i barrots verticals plens de sacs amb feina per casa.

Continua llegint →

He vist aquesta setmana al telenotícies un reportatge sobre el concert dels Rolling Stones a Londres, on hem pogut veure un grupet de jubilats omplint un estadi amb unes entrades a uns  preus caríssims.

Però el que no saben molts calellencs és que, aquí a casa nostra, tenim un grup amb molt més talent que els Rolling. Liderats per  la Maria Teresa Salom, que podríem dir que és la Micke Jagger catalana, i acompanyada pels seus “boys”, son capaços de interpretar quasi tots els estils de la música de tots els temps i fer gaudir a tot el públic de la sala.

Més de 500 anys posats sobre l’escenari fan que amb petits senyals ja s’entenguin a la perfecció. Quan a la Maria Teresa se li enxerina el monyo, en Mas ja sap que ha de treure aquell pinyol. Quan prem els llavis per fer un acord major, en Noheras, en Gelmà i en Cardó hauran de marcar bé el ritme amb les notes greus. Continua llegint →

Em conviden a col·laborar en aquest nou projecte i, de bones a primeres, em venen dues coses al cap. La primera és felicitar i encoratjar aquesta iniciativa i la segona és agrair la confiança i el repte que em proposen.

I és que cal, abans de tot, fer un petit exercici de racionalitat: a mi, veí actiu i activista de Pineda de Mar, em proposen escriure en un mitjà que tracte de Calella? Salvant objeccions i prejudicis, en cas d’haver-n’hi, que no és el cas, però és evident que em pregunti de què s’espera que escrigui jo…

Doncs crec que el títol ja ho diu, procuraré escriure del què es diu, del que es cou, pel veïnat. I tot això amb doble lectura i dins de les meves limitacions, que són moltes, però ara no venen al cas.

Continua llegint →

Els resultats del 25-N a Calella estan en línia amb el conjunt del país. CiU i el PSC baixen, el PP es manté, ERC fa un salt espectacular, i pugen ICV-EUiA i C’s. La irrupció de la CUP es produeix algunes dècimes per sota del conjunt de Catalunya. A Calella, CiU es queda per sobre de la mitjana catalana, però perd cinc punts, fins i tot més que els que baixa el PSC. Els vuit punts que guanya ERC també estan per sobre del promig català, fet que demostra que la ciutat és més sobiranista que el Principat.

Calella ha fet un salt sobiranista els últims anys. La vitalitat de l’Assemblea Nacional Catalana posa de manifest que hi ha amplis sectors de la ciutat sensibles i dinàmics en el procés d’independència, i que aquest moviment és transversal i supera les fronteres estrictes dels partits. El messianisme tampoc no s’ha imposat a Continua llegint →

L’equip educatiu de l’Escola Salicrú i l’AMPA han parlat clar i ben alt: volen el nou centre a la Fàbrica Llobet-Guri. Han demanat que es deixin de banda els debats polítics i se centrin els esforços a treballar d’una vegada per totes en la nova ubicació a la Fàbrica, però han topat amb una nova decepció a la primera reunió de la Comissió de Treball. No s’ha avançat en res en tot aquest temps i es pregunten perquè se’ls convoca, si l’estira i arronsa polític continua estan allà mateix on va quedar en el Ple Municipal del mes de juny. No només està en joc l’escola, sinó que diria que el projecte educatiu per a tots els alumnes del Salicrú. Un projecte que, des de fa anys, està condicionat per l’espai i l’entorn en què es mouen. Empatia, em deia més d’un! L’escola a la Fàbrica té l’horitzó del 2014, pactat això sí, abans de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Continua llegint →

Rebat és la part d’un marc rebaixada perquè tanqui, perquè hi bati una porta o una finestra. Per rebat es toquen com acabament algunes peces més al final d’una actuació. Fins i tot a Eivissa podem sentir que un rebat és un aiguat fort i de poca durada. Però, sobretot, rebat és una forma del verb rebatre, la tercera persona del present d’indicatiu i l’imperatiu; després d’una discussió, després d’un debat, ho podem impugnar, refutar; podem rebatre un argument o una raó, amb la raó contrària.

Rebat.cat neix com un espai d’opinió al voltant de Calella. En format de bloc s’hi aniran aplegant articles d’autors diversos que parlaran sobre la nostra ciutat, ens faran les seves reflexions sobre el que passa aquí, com ho veuen, com ho viuen. La vida en societat, la política local, el món cultural i el teixit associatiu o, simplement, una aportació creativa. Continua llegint →