Reflexions sobre democràcia

I tot plegat sembla que no passi res. Però sí què passa, i tant! Començo des del principi. Ara fa uns dos mil i pico d’anys –per no voler ser massa pretensiós amb les dades-, a l’antiga ciutat d’Atenes es varen posar els fonaments de la democràcia. No cal que digui que el concepte de “demos cratos”, quedava restringit als homes – ciutadans lliures. Ni dones, ni esclaus. Però eren els fonaments. I aquests es fonamentaven en que el govern era del poble, la sobirania residia en els ciutadans. I d’aquesta manera, va iniciar-se un llarg camí que ens ha permès arribar fins els nostres dies. El tema del govern del poble ha evolucionat i ara es diu que la “sobirania recau en el poble”, sense definir gaire el concepte de poble, o bé que recau sobre la nació, concepte que pot tenir algunes interpretacions i vincular-se al concepte d’estat, de poble, de territori o, fins i tot, al de nació amb singularitats pròpies. Tot bé, fins aquí.

Ara bé, estem assistint, en aquests moments de la nostra història més recent, a un procés de prostitució dels conceptes, de manipulació dels significats, de desprestigi de les paraules, de tergiversació de les definicions. Estem, al capdavall, en un procés –que sembla imparable-, d’ideologització de la democràcia.

Ho dic molt conscientment. Algun partit –alguns millor dit-, han entès que per assolir els seus objectius, cal llegir les lleis segons més els convingui, és a dir, fer que les lleis “diguin allò que ells volen que diguin”, no el que diuen realment. O pitjor encara, si hi ha alguna norma que pot ser d’àmplia interpretació, cal fer-ho de la manera més restrictiva possible, sempre reafirmant aquells principis ideològics que donen suport a les tesis del partit. Per aquest camí s’arriba, creieu-me, a la dictadura. No hi ha dubte.

Encara més, Montesquieu parlava de la divisió de poders, insistint que el judicial fos neutre i separat del legislatiu i l’executiu. Per què? Perquè havia de ser el garant del compliment de les lleis. Doncs bé, ni això es compleix en aquests moments. Veiem –ho veig-, astorats com els jutges del més alt tribunal, estan totalment vinculats a determinades ideologies. I es clar, d’aquesta manera, on queda la independència dels jutges? On queda la neutralitat? No patiu, us ho diré jo mateix: a la banda dels qui els han posat, a la banda de la ideologia que els ha promocionat al càrrec.

La democràcia, des del punt de vista que acabo d’expressar, s’està prostituint, en el sentit que ven la seva puresa conceptual per satisfer els interessos de determinats grups. La imparcialitat comença a trontollar, la sobirania del poble o dels ciutadans, cada vegada menys resta en ells i s’ubica en les elits partitocràtiques que dominen el context polític. La democràcia esdevé, així, partitocràcia o govern dels patricis (govern dels que manen i tenen el poder polític i econòmic). El poble perd llibertat i perd, i això és molt greu, poder real.

Acabo. Davant de la situació que ens toca viure, només hi veig una sortida: reivindicar els nostres drets i atacar, sense miraments, a tots aquells i aquelles que ens volen convertir en mers titelles al seu servei. I de passada recuperar velles cançons, com aquella del “no nos moverán…” (i disculpeu que faci servir un idioma que està discriminat a Catalunya!!) i tornar a les trinxeres de la llibertat, la dignitat, la justícia i el dret social. Ara és l’hora de no ser covards.

Josep Basart Pinatel·li
Professor, assessor i empresari. Ex-Alcalde de Calella

19/12/2012

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s