Un any per oblidar

Tanquem 2012, un any per a oblidar. Calellencs que han perdut la feina, empreses que han tancat, la majoria han entrat en pèrdues i poques se’n surten en aquesta crisi cruel que ens ha tocat patir. La felicitació de Nadal que m’envia el president de la companyia amb més treballadors locals contractats -i no parlo de l’Ajuntament- parla del 2013 amb l’esperança de “resistir”. Un empresari exemplar et felicita les fetes amb aquest esperit. Tota una metàfora dels temps que ens ha tocat viure. Sovint penso que els que no vam viure la postguerra ni l’agonia de la dictadura hem hagut de passar per una cosa semblant en forma de crisi econòmica i social. Un càstig i una lliçó alhora.

A Calella, un de cada quatre ciutadans en edat de treballar no té feina. Els serveis i la construcció han sofert una patacada històrica, i les víctimes són homes i dones que viuen cada hora d’aquesta maleïda crisi com un calvari. Què han fet ells per merèixer això? Diuen, els de dalt, que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Jo crec que no, que l’esperit emprenedor i treballador d’unes generacions de calellencs ens confirma que hem treballat per damunt de les nostres possibilitats. Hem pencat de valent, perquè és el que hem vist fer als pares, als negocis familiars.

I ara què? Hem de confiar a “resistir” i que el 2013 sigui el final del túnel, però veient els governants espanyols n’hi ha per sortir corrents. Lluny de reformar i de governar per sortir de la crisi, els poders de l’Estat sembla que hagin trobat en els catalans l’ase dels cops. Més nacionalisme espanyol pretén tapar les vergonyes de la inacció, de la incompetència. A l’espera de la intervenció, Rajoy i la colla que nomena Martín Villa president del banc dolent s’aferra a l’ofensiva anti-catalana com a única sortida al seu atzucac.

Contra Artur Mas pretenen viure millor el tràngol d’aquesta crisi. Però no saben que anant contra Mas van contra els catalans, i menystenen una societat que viu la immersió lingüística com un patrimoni molt preuat i que ha apostat decididament per la democràcia per encarar el futur del país. La ironia de la vida, en aquest passatge concret, és que els que trien Martín Villa com a símbol de sortida d’una catàstrofe bancària que ens ha arrossegat són els mateixos que donen lliçons de democràcia i de constitucionalitat com a morrió a l’expressió popular dels catalans.

A Calella, per exemple, a les darreres eleccions va quedar prou palesa la posició ciutadana. Una ciutat que va inventar el turisme de masses, l’anomenat turisme de sol i platja, i que tants beneficis ha aportat al motor econòmic que és aquest sector, va votar clarament en clau sobiranista. Sortirem de la crisi econòmica i de la política amb més democràcia i llibertat. No veure-ho és, simplement, viure en un altre planeta. Que tinguem, tots plegats, un millor 2013.

Saül Gordillo
Periodista. www.saul.cat

31/12/2012