Periodisme local, sí. Política de país, no

Local, vol dir del lloc. Als municipis, el ciutadà pot triar un partit per convicció, però aquesta convicció, sovint, focalitza més l’elecció en la persona que no pas en el partit. Per això, em sobta que els nostres polítics, i estic parlant en clau local, facin política de país o de partit. Segurament, una pràctica accentuada pel moment històric que estem vivint i pel pes que els Ajuntaments, les associacions i entitats locals estan tenint en el procés cap a la plena sobirania dels catalans i catalanes.

Ara bé, ens equivoquem si el Ple municipal, l’òrgan que debat cada dos mesos els temes de ciutat i de carrer, es dedica a fer referències a Rajoy, a Rubalcaba i a les polítiques que es marquen des de Barcelona o Madrid, en funció del regidor que pren la paraula. Una pràctica que ajuda també, a què els plens es facin interminables i perdin el seu interès local. L’últim, el de l’aprovació dels pressupostos, va durar més de quatre hores. Des d’aquesta tribuna que m’ofereix Rebat.cat, reclamo que s’estableixi un mecanisme de control de la durada de les intervencions que faci el debat més àgil.

I posaré un exemple del que espero com a ciutadà de Calella, dels meus polítics. M’hi sumo plenament a les accions, que s’han fet i es puguin fer, de rebuig als atacs a la nostra llengua. Ara bé, espero també lectures locals. Per mi, és tan important la presència a l’acte que es va fer a la Plaça de l’Ajuntament, com saber donar una resposta contundent a una asseveració (basada en una prova tan irrefutable com és el boca orella) que, des del nostre ple municipal, ataca directament a una professora de l’Escola Pia, pel tema de la llengua. Chapeau, per la resposta donada per l’Àngel Badalló. Va ser, però, l’únic.

Per saber què passa al país, m’informo pels mitjans de comunicació nacionals i per saber què passa a la meva ciutat, ho faig pels locals. A Calella, en un d’ells, fa un temps, es va parlar de banderes i de simbologia aprofitant l’embranzida de l’11S. Ben plantejat! Però, mal portat. La conductora del fòrum va fer el mateix que els nostres polítics: girar el volant cap al país i deixar enrere la nostra ciutat. Conseqüència, desconnecto. El producte que se m’ofereix, ja el trobo per uns altres canals.

I afegiré, que a banda de producte local, també el vull de qualitat. La ràdio és immediatesa. És el mitjà de comunicació que va per davant de qualsevol altre. Que explica les coses, en el moment que passen. Ha fet, fa i farà, la funció que ara també desenvolupen les xarxes socials: “ho veig, ho explico”. A la meva ràdio pública, i parlo en clau local, s’ofereixen continguts diferits. Es trenca la màgia de la ràdio quan, tot i transmetre el Ple en directe i en un futur per streaming, la notícia que s’hi genera s’ofereix 4 dies després. I això ha passat amb l’aprovació dels pressupostos per a l’any 2013. Fins i tot, amb una setmana de retard, com és el cas de les declaracions sobre l’Escola PIA a què faig menció, fetes en el Ple del dia 20 de desembre i explicades a la ràdio el dia 27!!!

La ràdio no és un gran magatzem on s’acumulen les notícies per treure-les del congelador quan convé. Les notícies ho són quan passen. Després, deixen de ser-ho. És només una reflexió, feta com a oient de la ràdio pública de Calella. També com a ciutadà que ha exercit el seu vot a la ciutat.

Carles Pascual
Periodista digital. carlespascual.cat

02/01/2013

Anuncis

8 thoughts on “Periodisme local, sí. Política de país, no

    • Moltes gràcies, Xavier. Són això, reflexions. Fruit del seguiment de la vida político-social-comunicativa de la nostra ciutat. De les reflexions, també se’n poden treure conclusions. Salut!

  1. Es veritat Carles, als ciutadans de Calella ens interesa que estem informats d’alló que passa al moment dins del nostre municipi, perque d’altres cosas ja estem prou informats.
    Salut

  2. Crec que t’escoltas un “xic”massa quan escrius noi…, molt rebuscat per dir una sola cosa……,que encara no se que es !!

    • No tinc el gust de saber qui ets Antoni. Si ets un noi o potser no ho ets tant. Gràcies, no obstant per això de “noi”. Que t’ho diguin amb 44 anys no està malament. I lamento que, amb un títol tan clar com el que té l’article d’opinió, no t’hagi quedat clara la meva exposició. I això, d’escoltar-me… això sí que ho trobo rebuscat. En 20 anys com a periodista de Catalunya Ràdio, m’han escoltat moltes vegades. I jo, quan ho he fet, l’únic que he trobat és que la veu em canvia. Una altra vegada serà Antoni. Gràcies per llegir-lo!

  3. Doncs jo, “noi”, trobo que tens molta raó. I penso com tu. Gràcies per la feina que fas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s