Mercat de perfils

De naturalesa tranquil·la,  corren més ràpidament les idees que les meves cames. Tinc que reconèixer per això que les millors m’han vingut caminant i les no tan bones davant d’una taula, així que perdoneu per endavant el resultat final. Avui vull parlar d’un perill greu per mi, però inexistent per molta gent; parlo dels drets d’autor de la meva vida.Us heu preguntat mai quan valen els drets d’autor de la vostra vida? Potser pensareu, i qui pagaria un euro per saber alguna cosa de la meva vida? la meva veïna que és molt tafanera? el meu ex-company/a? els meus pares que volen controlar-me? La resposta probable és que tinguin curiositat i que tafanegin tot el que puguin dins les vostres vides però ells no paguen, mai paguen. Doncs, qui paga? Multinacionals cotitzades en borses internacionals o nacionals i que compren el que s’anomena els vostres perfils digitals. Realment els importa un borrall la vostra vida, les vostres alegries i penes, els vostres èxits o misèries, l’únic que els afecta de forma negativa és el vostre perfil desfasat o la vostra mort, ja que hauran pagat un perfil que ja no serveix de res pràcticament.

Doncs, que és un perfil digital? Un perfil és el conjunt de informació que els has cedit de forma gratuïta a ells a traves de les xarxes socials, Facebook, Twitter, Instagram, etc. Saben quan és el teu aniversari, els teus amics, els teus correus (inclús els privats), les vostres preferències (pel·lícules, música, cotxes, colònies, etc). Saben quines paraules utilitzeu més vegades i quines us provoquen rebuig (ho sento Alicia però ves a passejar), sóc independentista i tot i que utilitzo tantes vegades el nom Espanya com Catalunya MAI cap programa de identificació de perfils s’ha equivocat i m’ha ofert  vendre’m banderes espanyoles però sí estelades. Casualitat?… Vinga, que ja som grans.

Seguim, per utilitzar les meravelloses eines que posa a la teva disposició Google de forma gratuïta (que no vol dir de cap manera lliure) et geolocalitzen el teu mòbil, saben a on ets en temps real i es poden posar en contacte amb ell en el moment que ho considerin oportú. El nostre mòbil és la seva eina, la seva no la teva, tu només tens dret a pagar-lo i portar-lo a sobre sempre. Dia a dia, dibuixem un perfil digital, les nostres compres, les nostres cerques a través del cercador universal, els webs que visitem; aturem-nos aquí un moment. Per un simple càlcul de temps de visualització se sap si has llegit la pàgina o no. Però és clar, això tenia un greu problema, podies llegir un article i estirar-te els cabells d’indignació o bé estar-hi d’acord. Com saber la resposta correcta? Incrustant un botó de “M’agrada”. Perfil actualitzat.

I ara que ja sabem que és un perfil, perquè el volen? Per vendre’t un mocador quan estas trist, o xocolata. Per vendre’t un viatge si estas alegre o s’acosta el teu aniversari, o l’època de l’any en que viatges.  Per recordar-te que a prop de casa teva hi ha la botiga que ven allò que t’agrada però no hi passes per davant per què ara no toca. Per dir-te tot el dia, i a totes hores que has de gastar i no pensar. Ells ja pensen per tu, primer t’han estudiat i ara toca recollir els beneficis econòmics d’aquelles aplicacions tant importants a la teva vida com la de rascar la panxa d’un gat al teu mòbil, o bé el correu electrònic que qualsevol proveïdor d’ADSL et dóna però prefereixes el gmail, que només està interessat en rastrejar-te el correu, saber la teva llista de contactes, conèixer la teva agenda, saber els webs que visites, els vídeos que veus, els mapes que cerques, les imatges que mires, etc.

Ja he iniciat el text dient que crec que aquests temes només preocupen a poca gent però a mi sí, coses de la vida. Per acabar, dir-vos que escrivia aquest article escoltant a Dire Straits, el seu àlbum “Love over Gold” (L’amor per sobre de l’or)… i és que encara no existien les xarxes socials digitals a l’època.

Josep Busquets
Cultivador de bytes, punts i herbes.

14/01/2013