Només fa falta tocar el violí?

El 12 de gener de 2007, a Washington DC, es va posar en marxa un curiós experiment que va realitzar el Washington Post de la mà del seu periodista Gene Weingarten.A les 8 del matí a l’estació de metro l’Enfant Plaza, a ple centre de la capital dels Estat Units, un home treu un violí de la seva funda que col·loca davant seu a terra, i comença a tocar. Executa 6 peces de Bach durant 43 minuts, 1.097 persones passen per davant seu, només 27 li donen diners, la majoria sense ni tan sol aturar-se, 7 es van aturar a escoltar-lo durant uns 60 segons i la seva recaptació va ser de 32,17 dòlars. Només una dona se li apropa quan acaba una peça i li diu: “Et vaig veure a la Biblioteca del Congrés, va ser fantàstic, això només pot passar a Washington”. Aquella dona, 3 setmanes abans havia pagat prop de 100 dòlars per veure a Joshua Bell el millor violinista del món i un dels tres instrumentistes clàssics nord-americans més importants de tots els temps, i ara el tenia davant, tocant el seu Stradivarius per al qual va pagar 3,5 milions de dòlars, el tenia davant, tocant per a ella i un miler de persones que l’havien ignorat, havien ignorat el talent i la bellesa.Una de les lliçons que en traiem d’aquesta història és molt trista, però per això no deixa de ser real: tan important és que el producte sigui bo, com la manera de presentar-lo.

Niccolò Paganini, el violinista diabòlic, va néixer al segle XVIII, i ell presentava el seu producte d’una manera especial… de figura fosca i sinistra, pàl·lid, nas afilat, ulls profunds  i enormes mans, tot això unit al seu virtuosisme, van fer que la seva vida estigués rodejada de llegendes diabòliques. Es deia que havia fet un pacte amb el diable a canvi del seu extraordinari talent, el seu propi cognom vol dir “petit pagà”. Al seu violí favorit al qual anomenava “il cannone” també el va acompanyar la llegenda, ja que es deia que Paganini va assassinar una jove i bella amant per tancar la seva preciosa veu dins del violí. Alguns espectadors dels seus concerts, havien arribat a assegurar que veien amb els seus propis ulls com el príncep de les tenebres guiava Paganini entre les ombres movent el seu arc i les seves mans sobre les cordes, mans extremadament flexibles amb les quals arribava a notes impossibles. Aquesta habilitat tenia un petit secret, i no es tractava d’un pacte amb el diable, es creu que Paganini patia la síndrome de Marf, una malaltia que fa que qui la pateix tingui les extremitats llargues i flexibles.El violinista diabòlic va explotar aquesta fama que l’envoltava, va ser un excel·lent violinista i compositor, i és evident que tenia molt de talent, però no només musical, va tenir talent per vendre’s, va vendre un personatge misteriós que atreia totes les capes socials, que feien cua per veure’l tocar.

Vídeo resum de l’experiment : http://youtu.be/hnOPu0_YWhw

Lorena Sànchez Ramírez
Dissenyadora gràfica. Regidora de Comunicació i Noves tecnologies a l’Ajuntament de Calella

25/01/2013