Únics, personals i transferibles

Seguint la dinàmica tengui-falti que mola tant i aprofitant les diades nadalenques, fa uns dies vaig donar una estanteria a una amiga. Un cop a casa seva, ella es va dedicar a posar-hi els seus llibres. Com és habitual en aquestes ocasions, un aprofita per fer neteja, per desempallegar-se d’allò que ja no necessita. Doncs bé, aquesta amiga va dir-me que tenia uns llibres d’autoajuda que pensava que em podrien interessar.

Lluny de semblar mancada d’ajuda i aprofitant un comentari sorgit a una de les sessions del seminari de psicoanàlisi al que assisteixo, vaig decidir valorar el tema i lligar-lo amb els meus estudis d’artteràpia. Començant pels manuals d’autoajuda, he de dir que crec que es tracta de lectures genèriques, que parlen des d’uns estàndards, d’una psicologia “del que ha de ser”, d’una manera de ser que pretén conduir al lector a seguir corrents habituals, a seguir dins la norma, dins “el que tothom fa” o “el que toca”. Se’ns posa a tots dins un mateix sac dient-nos en quin moment ens trobem, com ens hem de sentir segons el que se suposa que ens ha passat i, evidentment, com “solucionar-ho”. Això, amics, és moltes coses però el que no és, és realista. No es pot rebatre que ens conformen diferents elements, que som química, emocions, que som física i fins i tot tecnologia. Tenim els mateixos components però no els tenim disposats de la mateixa manera, per tant és lògic pensar que requerim “solucions” diferents, individuals, personalitzades i creatives. Els manuals d’autoajuda no fomenten ni individualitats ni personalitzacions i, òbviament, tampoc aporten cap element creatiu.

Creativitat en mà doncs, és moment de parlar d’artteràpia i de diferenciar-la i diferenciar-me, com a artterapeuta, d’elements d’autoajuda i de solucions prefabricades. Artteràpia acaba amb -teràpia i tot el que acaba amb -teràpia està de moda, és un fet, com el que és bio o l’àloe vera o els mateixos manuals d’autoajuda. I aquestes modes… bàsicament confonen. Però tranquils, les confusions ben tractades ens fan rumiar i això sempre està bé. L’artteràpia és un mètode terapèutic basat en la producció artística i que permet al pacient contactar o retrobar-se amb les pròpies capacitats creatives (innates en tu, en mi i en tothom). Tenim pacient, tenim producció i tenim artterapeuta. El pacient és qui parla a través de les seves produccions i l’artterapeuta és qui acull aquest seu procés. Mitjançant aquest treball creatiu i un vincle pacient-terapeuta ajustat a cada persona i moment potser, només potser, es pot transformar alguna cosa d’allò que el pacient té encallat, d’allò que preocupa, o que inquieta o angoixa. Aquesta és la clau del treball en artteràpia, la personalització, el treball cas a cas i la consideració de la persona com a una suma de diferents elements. Treballem amb les persones i no per les persones.

Es pot estar més a favor o menys dels manuals d’autoajuda, però no es pot discutir massa que la “solució real” als conflictes personals passa per una elaboració clara i individualitzada dels elements que ens conformen. No es tracta de fer-ne un gra massa, només es tracta de donar a cadascú una atenció personalitzada. I parlo d’artteràpia perquè és el que conec, però segur que hi ha moltes altres opcions, es tracta només de conèixer i valorar, sense generalitzar, anant més enllà de tot això que toca, que tothom compra o fa, això que “ha de ser” i que representa que està bé perquè és el que fa el veí i aquest senyor sembla que té una vida molt plena. Crec simplement que es tracta d’una qüestió ètica. Sempre cal deixar un espai per la creació i per la novetat.

Neus Arimany
Paraulista activa. News Arimany

28/01/2013