Mercat de perfils

De naturalesa tranquil·la,  corren més ràpidament les idees que les meves cames. Tinc que reconèixer per això que les millors m’han vingut caminant i les no tan bones davant d’una taula, així que perdoneu per endavant el resultat final. Avui vull parlar d’un perill greu per mi, però inexistent per molta gent; parlo dels drets d’autor de la meva vida.Us heu preguntat mai quan valen els drets d’autor de la vostra vida? Potser pensareu, i qui pagaria un euro per saber alguna cosa de la meva vida? la meva veïna que és molt tafanera? el meu ex-company/a? els meus pares que volen controlar-me? La resposta probable és que tinguin curiositat i que tafanegin tot el que puguin dins les vostres vides però ells no paguen, mai paguen. Doncs, qui paga? Multinacionals cotitzades en borses internacionals o nacionals i que compren el que s’anomena els vostres perfils digitals. Realment els importa un borrall la vostra vida, les vostres Continua llegint

Anuncis

Pel forat del pany

Paper mullat…

Fa quatre dies – posem-hi deu anys- jo era d’aquells infectats d’una mena de progressisme al revés, renegava de les noves tecnologies i em resistia heroicament a enganxar-me al mòbil o canviar la màquina d’escriure per l’ordinador. Els arguments d’aquells “malalts” tenien el seu pes i les seves raons, que anaven des del perill ( plenament comprovat avui en dia) de perdre les relacions personals directes per comunicar-nos només a través d’unes màquines fins a que el món sencer girés al voltant dels cervells cibernètics, en detriment d’aquell exercici tan humà i tan passat de moda que és pensar… De fet, el que de veritat teníem era por a la novetat, al canvi.

Finalment, com tothom, la xarxa em va atrapar i, ara, Continua llegint

Carta als pelegrins que buscaven la terra promesa

En aquell temps el Sr. Pruna i els seus deixebles, s’havien reunit al Passeig de Marc per fer una de les seves típiques costellades i de passada inaugurar un monument. Mes quan ja tenien la brasa preparada per posar les botifarres, veieren acostar-se un grup de pelegrins que avançaven amb pas ferm. En veure’ls el mestre reuní els seus deixebles i els digué:

-Oh deixebles meus, seguiu les passes d’aquests pelegrins, doncs darrera el seu pas ferm i decidit ben segur que trobarem la terra promesa, on les botifarres són més grans i gustoses i els monuments són més alts i brillants.

Els deixebles tot i remugant una mica, doncs ja tenien l’allioli a punt, l’obeïren a l’instant i tot seguit es posaren a caminar. Però amb la polseguera que aixecaven aquells peus, el mestre no Continua llegint

No vols caldo? 2 taxes!!

El passat dilluns 17 de desembre van entrar en vigor las taxes judicials imposades pel ministre del Partit Popular, sr. Ruiz Gallardón (de qui amb ganes giraria 45 graus la darrera lletra del primer cognom…). Per no avorrir amb dades tècniques, però al mateix temps, no caure en demagògia barata, intentaré fer un exercici paritari d’explicació i d’opinió respecte al tema, a base de preguntes i respostes.

QUÈ COMPORTA I COM US POT AFECTAR? Quan un ciutadà hagi d’acudir a l’auxili judicial, dret que li reconeix l’article 24 del llibre intocable que no van votar, ja sigui en la jurisdicció civil (per exemple per reclamar una factura), ja sigui en la jurisdicció laboral (per exemple per reclamar per un acomiadament) o bé ja sigui en la jurisdicció contenciós-administrativa (per exemple per recórrer una multa), caldrà abans passar per caixa. És a dir, a banda de contractar i pagar els serveis Continua llegint

Spotify saved my life tonight (*)

depechemdLa transició dels 80 als 90 va ser dura, musicalment parlant. Servidor estudia BUP i COU a l’Institut Bisbe Sivilla de Calella del 89 al 92, i amb pocs calers a la butxaca descobreix que hi ha un disc que es diu 101 (1989) de Depeche Mode, que val una pasta perquè és doble i té cançons com Everything Counts o Just Can’t Get Enough(**). Alguns estudiants el tenen, el mostren, baveges, l’idolatres, és que és preciós de fora i de dins. Et conformes en escoltar-lo els caps de setmana a la discoteca, però no el tens a casa per seguir-lo escoltant a totes hores, a la platina o en el tocadiscos. Un cas semblant passa amb el Kick (1987) d’INXS, un disc que custodien els mateixos Continua llegint

Periodisme local, sí. Política de país, no

Local, vol dir del lloc. Als municipis, el ciutadà pot triar un partit per convicció, però aquesta convicció, sovint, focalitza més l’elecció en la persona que no pas en el partit. Per això, em sobta que els nostres polítics, i estic parlant en clau local, facin política de país o de partit. Segurament, una pràctica accentuada pel moment històric que estem vivint i pel pes que els Ajuntaments, les associacions i entitats locals estan tenint en el procés cap a la plena sobirania dels catalans i catalanes.

Ara bé, ens equivoquem si el Ple municipal, l’òrgan que debat cada dos mesos els temes de ciutat i de carrer, es dedica a fer referències a Rajoy, a Rubalcaba i a les polítiques que es marquen des de Barcelona o Madrid, en funció del regidor que pren la paraula. Una pràctica que ajuda també, a què els plens es facin interminables i Continua llegint