Elogi de la discreció i dignitat calellenca

Calella ha viscut durant anys en la comparació amb Lloret de Mar. Ambdues poblacions van ser pioneres en el sector turístic, i la fortalesa de Calella i Lloret entraven en pugna recurrentment. Primer pels llits d’hotel, després per l’oci nocturn i la seguretat pública i, finalment, per la reinvenció i la qualitat. Calella i Lloret són escenaris habituals per als mitjans que a l’estiu volen turisme de sol i platja per omplir minuts de televisió o pàgines de diari. Malgrat estar estigmatitzades, Calella envejava la musculatura de Lloret. Després va venir l’explosió del bolet turístic de Santa Susanna, que va acabar de dinamitar la moral calellenca i un cert complex ciutadà. Vam arribar a acusar els nostres empresaris de fer-nos el salt invertint a Santa Susanna i Salou. D’obrir hotels fora de la ciutat, com si el terreny fos il·limitat a Calella.

Aquests dies Lloret de Mar surt a per tot per l’escàndol de corrupció de la màfia russa que esquitxa el diputat i ex-alcalde Xavier Crespo, de CiU. Anys enrere, no fa pas massa temps, Santa Suanna i el seu alcalde, Joan Campolier, també de CiU, van situar el nom del municipi en el mapa per irregularitats urbanístiques. Avui Santa Susanna és un consistori en pràctica fallida, com la majoria que han estirat més el braç que la màniga. Passejos marítims, poliesportius de luxe, escoles de primera, abaixadors de tren fets a mida i tants altres projectes han estat motiu d’enveja els últims anys, però ara són una hipoteca pesada i dolorosa que ningú no voldria per al seu ajuntament.

La Calella feta i tancada urbanísticament, amb una quadrícula perfecta, que no podia créixer gaire, de sòl escàs, aparentment estancada i decadent, aquella Calella que va ser capital de l’Alt Maresme i que durant anys hem criticat per comparació amb els Llorets que cobrien la seva riera i amb els Santes Susannes que feien zones hoteleres noves de trinca a primera línia de mar, aquella Calella, dic, és avui una ciutat que supera la crisi amb dignitat i que no ha pas posat en perill la seva marca. Ni els alcaldes Ramon Bagó, Joaquim Rey, Josep Basart, Josep Maria Juhé i Montserrat Candini han estat motiu d’escàndol polític ni la ciutat ha donat peu a tanta especulació de corrupció com les citades.

Aquesta és una defensa d’una manera de fer política local i de ciutadania. Alcaldes de CiU, ERC i PSC han estat prou dignes com per no ficar la mà al calaix ni especular. Mentre altres alcaldes eren admirats per projectes faraònics, convenis miraculosos i inversions supramunicipals, a la Calella definida i orientada a turisme i serveis, a la pionera de l’illa de vianants comercial més potent de l’Alt Maresme, la de l’Hospital Sant Jaume, la de la primera piscina municipal i equipaments esportius públics, per no parlar d’institut de secundària comarcal o l’FP de l’antiga fàbrica Llobet, ni de l’oferta nocturna més potent de l’entorn, aquella Calella caricaturitzada pels de fora pels mitjons amb xancletes dels turistes alemanys, anava fent sense ressò mediàtic el seu camí.

Calella ha perdut capitalitat perquè la transformació i el creixement dels municipis veïns obligava. El que no ha perdut Calella, tot i les crítiques que puguem fer els calellencs en clau local, és una certa exigència per les coses parlades i fetes dignament. Ara que Lloret és focus mediàtic per escàndols de corrupció –ja veurem com acaba tot plegat– i que Santa Susanna les passa molt i molt magres, la Calella que ha estat governada per la dreta i per l’esquerra afronta amb finances sanejades i pilars forts la sortida d’una llarga crisi que haurà servit per punxar molts globus. No pas el nostre.

Saül Gordillo
Periodista. www.saul.cat

01/02/2013