Més d’un la voldria!

Estimar-se la Challenge, per a un calellenc, costa molt poc. Fa uns anys, amb la primera edició, em preguntava què en treuen tots aquells que posen el cos al límit de les seves forces i ara ho començo a entendre. Començo a entendre el valor de ser un ‘finisher’. D’arribar exhaust, desmaiat, sense forces, de nit, només pel fet de creuar la línia d’arribada. Compromís esportiu i compromís humà.

També em demanava, en una reflexió més professional, pels reptes de futur de la prova.

A nivell esportiu, no cal dir que la salut no és que sigui bona, sinó que és boníssima. Edició rere edició s’han de tancar inscripcions i el nou traçat que s’estrenarà amb la Half del 19 de maig, s’explica en part, pel fet d’augmentar el nombre de participants.

A nivell social, la cultura del voluntariat esportiu que va néixer amb els Jocs Olímpics del 92 té continuïtat a la Challenge. Implicació a cost zero, simplement per ser partícips d’una prova que té també un ampli seguiment al carrer.

I a nivell organitzatiu, el reconeixement també ha arribat els últims anys, sent la millor de les que es fan a l’estat espanyol.

No obstant, situo dos reptes per acabar de tancar el cercle. Segurament els més importants: el mediàtic (la difusió de la prova a nivell de mitjans de comunicació) i l’institucional, que conjuga els aspectes socials (coneixement i integració del territori) i els econòmics en una prova que viu dels diners privats i també dels públics.

Com deia al començar, estimar-se aquesta prova, per a un calellenc, costa molt poc. El gran repte és fer que se l’estimin la gent i les institucions de tots els municipis per on passa. I crec, sincerament, que amb el canvi que s’anuncia i l’obertura cap al Vallès Oriental, s’està en la bona línia. Diuen, els triatletes que han participat a la Challenge de Roth, a Alemanya (la prova mare de la marca), que allà s’hi senten com a herois pel suport i el seguiment del públic. L’elecció del nou recorregut per a les bicicletes busca, sota el meu parer, la comparació amb la prova alemanya. Segurament, no pel que fa a l’exigència del traçat, però sí a l’èpica, a l’entorn dels paratges naturals per on transcorrerà i el més important, la reducció dels costos econòmics que comporta tallar una carretera com l’N-II.

Ara cal que tots els que hi creuen en aquesta prova s’agafin de la mà i no se la deixin perdre. I ho dic, com a periodista, però bàsicament com a seguidor. No ho puc dir com a triatleta, però segur que el seu pensament és el mateix…

És un repte de tots, el que avui comença.

(Text íntegre que vaig llegir a Sant Celoni, el 29 de gener del 2013 a l’acte de presentació de la Half Challenge-Barcelona)

Carles Pascual
Periodista digital. carlespascual.cat

06/02/2013