Corrupte presumptament

Quan neix un èxit no hi ha cap problema a identificar-lo. De forma habitual té quatre o cinc pares i no menys de tres mares… Les coses més normals estan organitzades d’una manera encara més senzilla, amb una mare i un pare (la mare és garantida i el pare la major part de vegades). Però què passa amb el fracàs, quan aquest és total i profund?  Els llimoners no donen pomes sinó llimones, simple veritat. Per què tants escarafalls pel producte final de la societat que són els nostres fruits (uns d’ells) els polítics. Per què tants i tants són presumptament corruptes? Perquè poden.

Aquesta és la reflexió malenconiosa i desdibuixada que molts acabem fent davant de la persistència dels fets en el temps i a totes les cases (presumptament). Però hi ha remei. És medecina lenta però segura i val la pena fer l’esforç tots plegats per dur-la a terme. Per increïble que pugui semblar és més fàcil canviar tota una societat en dues generacions que no pas un sistema establert. La societat va dues passes per endavant dels polítics, dels lobbys de pressió i de les 400 famílies catalanes que diuen controlar el país. Petits però contundents exemples de tot això ho tenim amb els moviments independentistes d’arreu de Catalunya; gent de comarca que no ha tingut quasi bé la necessitat d’anar a Barcelona per res i ha fet créixer un moviment ciutadà, transversal i aglutinador envers una idea comú, dignitat personal i nacional. Fins l’11 de setembre Barcelona no estava en el mapa, el cor de Catalunya era Osona, la capital Girona, la rebel·lia Arenys de Munt, el far Port de la Selva, Gallifa sorneguera i desafiant, etc.

I com lliga el tema de la corrupció amb la independència de Catalunya i petits grans pobles? Barcelona és el símbol, i alguna cosa més, del poder al Principat i tots els corruptes hi tenen menjadora des de fa anys. Quan s’ha picat les portes de la ciutat Comtal per entrar-hi hi havia tanta gent a fora, de tantes parts diferents i sensibilitats tan contrastades que era feina sobrera buscar un cap d’esquila per frenar el procés. A Barcelona els hi va costar d’entendre. A Madrid, tot i l’AVE, encara no ho saben. I com lliga el tema…? Catalunya serà independent a través del partits polítics però no pas gràcies a ells. La societat ha donat un pas endavant i els partits catalans han deixat de representar-nos per ser el que mai haurien d’haver deixat de ser, els nostres treballadors qualificats; sí, però a les nostres ordres.  Ja sabeu, qui paga mana. El llimoner de la independència ha creat una bonica fruita, perfecte (quasi) i saborosa, això sí, hem hagut de canviar tota la terra per evitar malalties.

I a on reconeixem la corrupció dins el nostre dia a dia? A on són les llavors que fan malbé tota una societat dia rere dia? Doncs es veu de forma fàcil en aquells pares que travessen el carrer o la carretera amb el semàfor en vermell, en aquella senyora que s’atura al mig del pas i no deixa passar a ningú per la vorera, en aquell senyor que llença la burilla a terra, en el client que no torna els 10 cèntims donats per error, en el conductor que aparca el seu vehicle obstaculitzant un  gual. Són petites accions sense gran importància que un cop assimilades fins el moll de l’os permeten fer-ne de més grans sense que el salt no és noti tant. Les petites corrupteles son el plàncton  de les mitjanes, i les mitjanes de les grans. Les grans donen de menjar als seus treballadors, els polítics retirats de la funció pública, encara que ostentin càrrecs vigents.

Així que ja saps, segurament el teu polític corrupte de capçalera va començar fent aquestes petites coses, si t’hi reconeixes ets a temps de canviar, i de passada canviar la societat… presumptament.

Josep Busquets
Cultivador de bytes, punts i herbes

18/02/2013