Montoro i els municipis

Quan escric aquestes ratlles tot just no fa ni 48 hores que el Ministre Montoro ha presentat els principals eixos de l’avant-projecte de llei de reforma de l’administració local i que planteja reduir en més de 7.000 M€ entre el 2013 i 2015 la despesa municipal i reorganitzar els serveis que presta.

A l’espera de poder llegir amb detall aquest avant-projecte de llei cal dir, d’entrada, que les explicacions que va donar el Ministre el fan veure com un responsable polític absolutament desconeixedor de la immensa tasca que fan els municipis.

Anem a pams; primer de tot un cop més el govern espanyol legisla sense respectar la competència exclusiva en administració local, per tant una modificació amb la profunditat d’aquesta ja neix lluny del respecte institucional i del consens necessari.

Un altre aspecte és el tema dels sous dels regidors, volen fer veure com una mesura de gran estalvi que el 82% dels regidors no cobrin quan a Catalunya aquest percentatge arriba ja al 90%.

El tema de la “clarificació” de competències és profundament preocupant i demostra un gran desconeixement del que fan els ajuntaments. Si política ha de ser proximitat, les administracions locals han de garantir una bona comunió entre necessitats dels seus veïns i resposta a aquestes necessitats, perquè qui millor sabrà el que cal al seu municipi que els responsables municipals? i deixar això a la valoració d’administracions superiors a força quilòmetres de distància allunya una valoració a peu de carrer essencial en política municipal.

Una altra qüestió preocupant és la supressió dels municipis inferiors a 5.000 habitants per agregar-se amb un municipi més gran. Si es tracta de mancomunar serveis estic d’acord, però justament els consells comarcals i de manera especial en aquests territoris de municipis més petits ja ho fan això, d’altra banda com es pot suprimir el caràcter o identitat singular, històric de tots aquests pobles?

De fet, massa sovint la impressió que dona el tarannà del Ministre Montoro és la pràctica d’una política que correspon més al segle passat que no a l’actual.

Prefereix ordenar/manar que reflexionar amb el consens necessari per tal de proposar una mesura que sigui raonada i racional.

Per ell els ciutadans són súbdits i les administracions (Govern Català, Ajuntaments, etc ) petites gestories que donaran compliment sí o sí al seu mandat.

No hi ha res pitjor en l’exercici de treballar i defensar l’interès general que fer-ho des de la supèrbia, desconeixement i populisme. Montoro és un gran professional en aquests àmbits.

Esperem al desenvolupament de la tramitació d’aquesta llei i malgrat la majoria absolutíssima del PP, a veure si podem incloure una mica de seny i raó.

Montserrat Candini
Alcaldessa de Calella i Senadora

20/02/2013