Sistemes gallinacis

Els galliners són delicats sistemes socioeconòmics.

Sí, ja sabem que qualsevol es veu amb cor d’arreplegar quatre fustes, tres cargols i un pot de cola blanca i perpetrar -ne un; però això només certifica que hi ha galliners i gallineren.

Als països del nord, on els hiverns són de debò, un habitacle per plomàcies s’ha de muntar a consciencia perquè, d’altre manera, les gallines poden acabar convertint-se en glaçons d’aviram amb potes.

En canvi al sud fins i tot si no és estiu quasi tota cuca viu i amb un cordill per aquí, un somier vell per allà i un plàstic usat d’hivernacle, ja es pot condemnar unes quantes plomàcies a un aixoplug peremptori, a un gúlag avícola.

Però el marc urbanístic és només un factor, tot i que significatiu, a tenir en compte en el desenvolupament d’una societat gallinívola equànime i justa.

Unes relacions político-socials, de confiança, entre el col·lectiu proletari-ponedor i l’avicultor-líder marquen la diferència entre els galliners avançats i aquells altres en vies de desenvolupament, per no dir-ne directament  tercermundistes.

Les esmentades característiques del galliner, forçosament incideixen en el benestar, l’equilibri psíquic i finalment en la realització professional i personal de les gallines.
Perquè aquestes, pregonament dins de la seva psique col·lectiva, volen creure en la justícia universal, en que hi ha un sentit a les seves rutines diàries que transcorren entre el ponedor, l’abeurador i el femer on graten i remenen.

Però si per culpa de la mala gestió avícola, la gallina (ésser sensible i intuïtiu) veu trastocades les seves creences político-cosmogòniques, el resultats poden ser demolidors.
Perduda la confiança, les ponedores trenquen la seva cohesió social, degraden les relacions entre elles manllevant-se els ous per sotamà,  defraudant el recapte diari i malfiant-se, o directament conspirant contra l’avicultor en una espiral difícil d’aturar. Les més afortunades salten la tanca per emigrar a galliners germànics o britànics (molt preuats també pels seus valors arquitectònics i socials) a la cerca d’un millor paller.

Més d’un avicultor ha acabat malament al crit rebel de:

-”La gallina diu que no, visca la revolució!”

Cal parlar clar i fort davant dels darrers rumors i moviments inquietants que s’observen darrerament en el nostre galliner. Ens hi va el futur i el dels nostres pollets, si no volem que acabin escatainant lluny dels seu niu.

Prou sé que hi ha qui diu que tot plegat només es tracta de relacions de producció i de lluita d’espècies. Però encara hi ha lloc per l’esperança si es fa net al nostre galliner i el pagès ens demostra realment que no només està interessat en els nostres ous.

Atentament,

Una gallina esvalotada

Xavier Cáliz
www.dinots.cat

22/02/2013

Advertisements

One thought on “Sistemes gallinacis

  1. Crec que hi ha un càrrec dins el prolífic galliner que has oblidat, el capó. És aquell esser que creu tenir una existència superior a la resta de l’aviram. Dins els seus deliris hi ha el fet de haver-se tret de sobre l’accent, creien-se realment “il capo”. Quant el galliner es tercermundista cal la feina feta per aquest personatge, posa ordre, manté la corrupció necessària i quan la cosa s’envà de mare, i aquest punt el desconeix de forma completa, s’avança el Nadal i coll a terra. Un altre capó ufanós i orgullós es dirà a si mateix que allò altre no li passarà a ell..

    L’avicultor no el votem mai, això sí, li paguem les seves factures.. de l’aigua, gas, electricitat, comissions bancàries, etc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s