Sistemes gallinacis

,

Els galliners són delicats sistemes socioeconòmics.

Sí, ja sabem que qualsevol es veu amb cor d’arreplegar quatre fustes, tres cargols i un pot de cola blanca i perpetrar -ne un; però això només certifica que hi ha galliners i gallineren.

Als països del nord, on els hiverns són de debò, un habitacle per plomàcies s’ha de muntar a consciencia perquè, d’altre manera, les gallines poden acabar convertint-se en glaçons d’aviram amb potes.

En canvi al sud fins i tot si no és estiu quasi tota cuca viu i amb un cordill per aquí, un somier vell per allà i un plàstic usat d’hivernacle, ja es pot condemnar unes quantes plomàcies a un aixoplug peremptori, a un gúlag avícola.

Però el marc urbanístic és només un factor, tot i que significatiu, a tenir en compte en el desenvolupament d’una societat gallinívola equànime i justa.

Unes relacions político-socials, de confiança, entre el col·lectiu proletari-ponedor i l’avicultor-líder marquen la diferència entre els galliners avançats i aquells altres en vies de desenvolupament, per no dir-ne directament  tercermundistes.

Les esmentades característiques del galliner, forçosament incideixen en el benestar, l’equilibri psíquic i finalment en la realització professional i personal de les gallines.
Perquè aquestes, pregonament dins de la seva psique col·lectiva, volen creure en la justícia universal, en que hi ha un sentit a les seves rutines diàries que transcorren entre el ponedor, l’abeurador i el femer on graten i remenen.

Però si per culpa de la mala gestió avícola, la gallina (ésser sensible i intuïtiu) veu trastocades les seves creences político-cosmogòniques, el resultats poden ser demolidors.
Perduda la confiança, les ponedores trenquen la seva cohesió social, degraden les relacions entre elles manllevant-se els ous per sotamà,  defraudant el recapte diari i malfiant-se, o directament conspirant contra l’avicultor en una espiral difícil d’aturar. Les més afortunades salten la tanca per emigrar a galliners germànics o britànics (molt preuats també pels seus valors arquitectònics i socials) a la cerca d’un millor paller.

Més d’un avicultor ha acabat malament al crit rebel de:

-”La gallina diu que no, visca la revolució!”

Cal parlar clar i fort davant dels darrers rumors i moviments inquietants que s’observen darrerament en el nostre galliner. Ens hi va el futur i el dels nostres pollets, si no volem que acabin escatainant lluny dels seu niu.

Prou sé que hi ha qui diu que tot plegat només es tracta de relacions de producció i de lluita d’espècies. Però encara hi ha lloc per l’esperança si es fa net al nostre galliner i el pagès ens demostra realment que no només està interessat en els nostres ous.

Atentament,

Una gallina esvalotada

Xavier Cáliz
www.dinots.cat

22/02/2013