On vas company, on vas?

El diumenge passat en un desgraciat accident, em va deixar. Més de deu anys al meu costat, sempre fidel, i en un moment tot es va acabar. Va ser un company inseparable de festa i xerinola que sempre sabia donar la mida justa i que havíem passat, junt amb altres amics, estones molt agradables. Quan el veia pujar i tombar-se, em donava aquella frescor i alegria que em feia tan feliç.

Un xoc amb una ampolla de Xibeca llançat amb massa traça, va trencar-li el broc i en el mànec se li ha posat un tel: la vaca és cega, ….. ai no, el porró s’ha trencat.

Afligit em vaig disposar a llençar el meu porró i em vaig abrigar per sortir al carrer doncs era una nit freda. Però quan ja estava a punt de introduir el finat al forat del contenidor, en va sortir una fumera espessa que em va fer recular tres passes enrere. Aquella fumera poc a poc es va anar aclarint i com si fos l’Aladí Continua llegint

Anuncis

La pipa plena… I ara què?

Aquest és el meu tercer article. En el primer parlava de la conveniència de col·laborar entre els Ajuntaments de Pineda i Calella. En el segon parlava de les noves taxes judicials. Em queda res més a dir? Parlo seriosament. Tinc dubtes.

Per més que pobles amb una rivalitat tradicional siguem capaços de veure que en lloc de barallar-nos per proves esportives o per festivals musicals, cosa que pot acabar per fer que tots dos els perdem, puguem vendre un producte conjunt i conseqüentment molt millor.

Per més que els ciutadans estiguem correctament informats dels tràmits i requisits burocràtics, als efectes de poder acudir a l’auxili judicial.

Per més que cada mes pugui anar alternant articles escrits amb el barret de regidor i articles escrits Continua llegint

#rod1 o el tren de la bruixa

rod1Es coneix l’etiqueta #rod1 com el fil d’on es poden llegir una sèrie de missatges a Twitter i que fan referència a la Línia 1 de Rodalies Renfe (R1). Serveix, principalment, perquè els usuaris expressin el descontent amb el funcionament de la mateixa i els constants incompliments de la companyia amb els seus clients. Us podeu imaginar el que es pot llegir en missatges de 140 caràcters sota aquesta etiqueta. Això d’una banda. De l’altra, el tren de la bruixa: no fa falta dir “què és?” el tren de la bruixa, és un concepte que la majoria reconeixem en el nostre imaginari. L’atracció de fira ha traspassat vàries generacions i segueix essent una de les atraccions amb més tirada de les Festes Majors d’estiu. Continua llegint

Més d’un la voldria!

Estimar-se la Challenge, per a un calellenc, costa molt poc. Fa uns anys, amb la primera edició, em preguntava què en treuen tots aquells que posen el cos al límit de les seves forces i ara ho començo a entendre. Començo a entendre el valor de ser un ‘finisher’. D’arribar exhaust, desmaiat, sense forces, de nit, només pel fet de creuar la línia d’arribada. Compromís esportiu i compromís humà.

També em demanava, en una reflexió més professional, pels reptes de futur de la prova.

A nivell esportiu, no cal dir que la salut no és que sigui bona, sinó que és boníssima. Edició rere edició s’han de tancar inscripcions i el nou traçat que s’estrenarà amb la Half del 19 de maig, s’explica en part, pel fet d’augmentar el nombre de participants.

A nivell social, Continua llegint

Jo vaig votar no a la Constitució?

L’any 1978 me’l vaig repartir entre els 18 i els 19 anys. Era un universitari amb les inquietuds que això comportava aleshores; no sé si ara és això ben bé igual, però molt em temo que una gran majoria del jovent, i no pas per culpa seva, va abaixar la guàrdia fa uns quants anys….

I aquells mesos l’actualitat política i social portava una velocitat de vertigen, amb les primeres eleccions generals lliures acabades de fer i una Constitució (permeteu-me ser correcte i posar-ho amb C majúscula… per la transcendència del moment, més que res) que naixia també a una velocitat de vertigen.

Tots érem molt novells en tot allò, em refereixo als ciutadans és clar, i, sobretot els joves, intentàvem aprendre conceptes, definicions, principis i, si més no, el que intentàvem era formar-nos una idea de cap on ens semblava Continua llegint

Elogi de la discreció i dignitat calellenca

Calella ha viscut durant anys en la comparació amb Lloret de Mar. Ambdues poblacions van ser pioneres en el sector turístic, i la fortalesa de Calella i Lloret entraven en pugna recurrentment. Primer pels llits d’hotel, després per l’oci nocturn i la seguretat pública i, finalment, per la reinvenció i la qualitat. Calella i Lloret són escenaris habituals per als mitjans que a l’estiu volen turisme de sol i platja per omplir minuts de televisió o pàgines de diari. Malgrat estar estigmatitzades, Calella envejava la musculatura de Lloret. Després va venir l’explosió del bolet turístic de Santa Susanna, que va acabar de dinamitar la moral calellenca i un cert complex ciutadà. Vam arribar a acusar els nostres empresaris de fer-nos el salt invertint a Santa Susanna i Salou. D’obrir hotels fora de la ciutat, com si el terreny fos il·limitat a Calella.

Aquests dies Continua llegint