El diumenge passat en un desgraciat accident, em va deixar. Més de deu anys al meu costat, sempre fidel, i en un moment tot es va acabar. Va ser un company inseparable de festa i xerinola que sempre sabia donar la mida justa i que havíem passat, junt amb altres amics, estones molt agradables. Quan el veia pujar i tombar-se, em donava aquella frescor i alegria que em feia tan feliç.
Un xoc amb una ampolla de Xibeca llançat amb massa traça, va trencar-li el broc i en el mànec se li ha posat un tel: la vaca és cega, ….. ai no, el porró s’ha trencat.
Afligit em vaig disposar a llençar el meu porró i em vaig abrigar per sortir al carrer doncs era una nit freda. Però quan ja estava a punt de introduir el finat al forat del contenidor, en va sortir una fumera espessa que em va fer recular tres passes enrere. Aquella fumera poc a poc es va anar aclarint i com si fos l’Aladí Continua llegint