Aquells que hem escollit el no sempre agraït camí de la gestió pública sabem la importància que te veure com els projectes es converteixen en realitat. Petits o grans, tant se val. Cada nou equipament que pren forma sota el mandat que la ciutadania t’ha encarregat serveix per sentir la modesta satisfacció de la feina feta, especialment quan s’aconsegueix executar en un període de temps curt.

Encara no fa un any que l’Ajuntament de Calella va rebre llum verda a la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol de mar, i dissabte passat Continua llegint →

Fa tot jut un parell de setmanes, mentre a casa enllestíem la logística típica d’un diumenge al vespre amb els nanos, vaig rebre un whatsapp d’un amic d’aquí Calella. Amb certa preocupació passava veus per si, entre tots el podíem posar sobre la pista d’un vehicle de segona mà, ja que el seu havia passat a millor vida.

La meva resposta no es va fer esperar gaire, i li demanava un import i un període de temps màxims per trobar-lo. L’endemà al matí me’l vaig trobar a la porta de l’escola dels menuts i, evidentment, vam parlar del missatge del vespre anterior.

La conclusió a la que vam arribar va ser molt simple: disposar de cotxe va força bé en alguns casos, però comptat i debatut, si no el fas servir (directament o indirecta) per la feina, no surt Continua llegint →

1. Tot calellenc haurà de saber com es diu la seva alcaldessa, la seva pubilla i el seu hereu.

2. Tot calellenc haurà de saber qui son els dies de festa major, saber qui son els seus patrons i venerar –los.

3. Tot calellenc haurà d’escoltar Radio Calella i mirar Calella televisió.

4. Tot calellenc haurà de tenir tota la discografia d’en Pep Xena a casa seva, i en cas que ho tingui en format long play serà considerat un excel·lent calellenc.

5. Tot calellenc haurà d’haver anat alguna vegada a celebrar un casament a l’Hotel Vila. (Si el calellenc té menys de 15 anys es pot substituir per l’Hotel Bernat II)

6. Tot calellenc haurà d’haver-se posat content, com Continua llegint →

Tots som corruptes?

Fa poc va ser el meu aniversari, i un amic que no sabia què regalar-me, amb la falsa excusa de que “tu ja tens de tot” em va fer un obsequi original “Té, és una gravació secreta, feta en un restaurant mol t conegut. No et queixaràs, és el regal més “cool” que es pot fer avui en dia …Tampoc et pensis, n’hi ha tantes al mercat que surten molt bé de preu!” Se’m va fer tard per arribar a casa i escoltar-la… Si voleu, la sentim plegats.

Home – Moltes gràcies per venir. Segui, si us plau. Vol un aperitiu? M’he pres la llibertat de convidar-lo perquè em consta que vostè és un dels assessors més prestigiosos i preparats. De fet, em va parlar de vostè en Pau, un antic company d’escola que és regidor de l’ajuntament i que va quedar molt satisfet amb les seves recomanacions. Continua llegint →

Les coses canvien. Darrerament a més velocitat del que ho han fet mai. Si teniu al voltant estudiants, especialment dels més jovenets, potser heu sentit a parlar de les PDIs (llegiu pedeiïs).

Fan servir la paraula com si res, però suposen un canvi important en el funcionament Continua llegint →

Tenim la sort de que en aquest país (poseu-li el nom que volgueu, que aquest mes escric com a advocat i no com a polític), tothom en sap de lleis… o millor dit, tothom en té moltes de lleis, llàstima que ningú en sàpiga de deures. I els que n’haurien de saber una mica, d’una cosa i de l’altra, doncs res, que així ens va.

Molt parlar de la dació en pagament i segur que la majoria continua sense saber ni què significa ni què comporta jurídicament. I si prospera la Iniciativa Legislativa Popular i aprovessin la dació en pagament, que segurament serà quan haguem sortit de la crisi i ja només quedin 4 entitats bancàries repartint-se el negoci, sabeu què passarà? Que les entitats bancàries, a canvi d’acceptar la dació en pagament, és a dir, a canvi d’acceptar per escrit i per obligació legal (més que res, per obligació legal) liquidar el seu crèdit Continua llegint →

Internet són xifres i lletres. Ara més que mai aquests dos conceptes ens serveixen per analitzar “qui-fa-què a la xarxa”. Els veterans ens poden derivar cap a la programació de fa uns anys, encara ben present, tot i que ara mateix les estadístiques són les reines del ball: números i gràfics que es revisen a diari i que ens donen informació del comportament de l’usuari al seu pas pel nostre Web, Facebook o Twitter. Aquesta disciplina o branca es coneix amb el nom d’Analítica o Analítica Web (de l’anglès Web Analytics i acceptat pel TERMCAT) i permet als que estem permanentment instal·lats davant d’una pantalla i d’un teclat explicar a partir de números freds suportats en gràfics més entenedors el què passa en un espai determinat, llegeixi’s URL.

Més d’un dia quan em toca treballar un document d’anàlisi i posteriorment exposar-lo a un client Continua llegint →

Aquesta és l’entrada número 44 al rebat.cat. En poc més de tres mesos fins a 16 col·laboradors han invertit una part del seu temps en preparar un o més articles que hem publicat en aquest digital. La idea inicial d’oferir un espai obert a l’opinió segueix donant els seus fruits. No és cap projecte tancat, al contrari, és un portal obert de bat a bat a tots aquells que tinguin ganes d’encetar conversa, abocar projectes o posar damunt la taula alguna reflexió que, encara que sigui “tangencialment”, doni una projecció de Calella.

I si la intenció de rebat.cat és és ser identificat amb opinió, hi ha d’altres mitjans o de plataformes digitals que poden ser identificades també amb etiquetes concretes. Parlem d’agenda i ens vindrà al cap el Va de Continua llegint →

Quan es va obrir la botiga vaig pensar que estàvem davant d’una nova etapa de la Calella comercial que històricament ha liderat l’Alt Maresme. Era, per primera vegada, un establiment d’una gran marca de roba. Una franquícia a Calella. Ens homologàvem als Mataró i Barcelona mirant al sud, i als Blanes i Girona mirant al nord. També als Granollers, mirant a l’altra banda de la carena. Un Adolfo Domínguez a Calella era trencar amb el monocultiu comercial de ’boutiques’ i botigues de roba diversa, les galeries del carrer Església, i superar, de lluny, la creixent oferta d’establiment amb peces de poca qualitat, molt orientades al turisme, regentades per nous catalans provinents de països llunyans.

Aquell Adolfo Domínguez al carrer Bruguera, o de la Bruguera com alguns en diuen, a la cantonada que més travesso de la ciutat, que és la del carrer Continua llegint →

Tornem a ser a les portes d’un 8 de març, Dia Internacional de les Dones. I no voldria caure en els tòpics més típics. Però la realitat és la que és. I aquesta ens demostra que, tot i que s’ha avançat molt, encara trobem exemples quotidians que donen sentit a la reivindicació, i recordatori, per a la igualtat real d’oportunitats entre homes i dones. Sense anar més lluny, l’informe sobre el mercat de treball i pensions elaborat per l’Agència Tributària espanyola el 2012 indica que, de mitjana, a la província de Barcelona les diferències salarials entre homes i dones van ser d’un 34,58%, superiors pels homes, és clar.

Des de l’òptica catalana, queden ja lluny reivindicacions com les que permetessin a les dones accedir a la universitat o bé exercir el dret a vot. Però encara tenim deures pendents. I si existeixen diferències fruit de l’elecció lliure Continua llegint →

A finals de febrer – principis de març hem tingut una llevantada força gran. La mar que es veia des de Calella era impressionant i alguns dels més joves segurament ho poden considerar el tràngol més important que hagin viscut. La majoria tenim la impressió que hem viscut llevantades més grans però se’ns difon en la memòria quan van ser. Si a sobre ens demanen de recordar-nos de les cinc llevantades més importants i ordenar-les en intensitat, segur que en som incapaços. Sortosament, les societats modernes dediquen part dels seus esforços comuns a recollir dades meteorològiques de manera sistemàtica. A Catalunya tenim una bona xarxa terrestre d’estacions meteorològiques i molts meteoròlegs afeccionats que recullen i envien dades addicionals. Quan s’acumulen molts anys de dades podem començar a entendre la dinàmica dels fenòmens meteorològics a casa Continua llegint →

Ja tenim dins de casa la corrupció, literalment, al menjador, i a la feina, pel carrer, al super, al rebat.cat (ja en parlem tots), i no hi ha res a fer… ja no podem deixar d’escoltar aquesta paraulota. Felicitats als creadors de la iniciativa. I ara què? Veient-les passar, entomant-les, així és com hem après a fer les coses. I aquests bancs als que tots hi hem posat diners o ens els han deixat (generosos, eh…) i aquests polítics que juguen als espies, al cluedo, a fet i amagar, al llop (el poble dorm!)… Doncs sí, les estem rebent, del dret i del revés i de tots colors. Torna la vella història de Robin Hood, en aquest cas modernitzada i adaptada als nostres temps: els que roben als pobres per donar-ho als rics.

I no hi ha final a la vista, cada dia sabem de noves històries i nous “cuentus xinus”… nous o potser no, perquè també hi ha Continua llegint →