De llevantades, n’hi ha hagut sempre

A finals de febrer – principis de març hem tingut una llevantada força gran. La mar que es veia des de Calella era impressionant i alguns dels més joves segurament ho poden considerar el tràngol més important que hagin viscut. La majoria tenim la impressió que hem viscut llevantades més grans però se’ns difon en la memòria quan van ser. Si a sobre ens demanen de recordar-nos de les cinc llevantades més importants i ordenar-les en intensitat, segur que en som incapaços. Sortosament, les societats modernes dediquen part dels seus esforços comuns a recollir dades meteorològiques de manera sistemàtica. A Catalunya tenim una bona xarxa terrestre d’estacions meteorològiques i molts meteoròlegs afeccionats que recullen i envien dades addicionals. Quan s’acumulen molts anys de dades podem començar a entendre la dinàmica dels fenòmens meteorològics a casa nostra. També podem saber si estem experimentant condicions extremes respecte a la informació climàtica que també traiem de la llarga sèrie temporal. Amb aquest coneixement i les dades d’un moment donat podem construir models que ens preveuen el temps i ens avisen amb antelació de fenòmens extrems perquè puguem prendre les mesures pertinents. També ens serveixen per saber si el nostre clima està canviant i així poder buscar estratègies d’adaptació a aquests canvis. Ningú no dubta de la importància de mantenir una xarxa d’estacions meteorològiques terrestre.

Pensem ara en el mar que ocupa dues terceres parts de la superfície del planeta. Que no hi ha fenòmens meteorològics, que no hi plou, ni fa vent? Òbviament la pregunta és retòrica i farà riure a qualsevol pescador. De fet, la meteorologia sobre el mar afecta molt la meteorologia sobre les zones terrestres sobretot en un país com el nostre, amb una extensa línia de costa. A banda de la meteorologia sobre el mar, ara també tenim altres propietats a mesurar com la temperatura, la salinitat i l’alçada de l’aigua, els corrents marins i l’onatge per citar-ne només algunes de les més bàsiques. Totes aquestes propietats no són estàtiques sinó que canvien en l’espai i el temps i la seva interacció amb l’atmosfera no només ens determina el temps que fa sinó també el clima que tenim en una regió determinada. I com es mesuren? Malgrat els avenços en instruments que podem instal·lar en satèl·lits, encara depenem de mesures d’alta qualitat preses localment, que ens proporcionen no només dades en superfície sinó també en profunditat i amb la freqüència temporal de segons que necessitem. Això s’aconsegueix amb boies fondejades permanentment en indrets estratègics de les quals pengen una sèrie d’instruments de precisió.

Més enllà de la meteorologia, les dades de les boies són crucials per prendre decisions sobre actuacions a la zona costanera com construcció de ports, espigons i passejos marítims, emplaçament d’emissaris submarins, gàbies per aqüicultura, i facilitar informació per activitats pesqueres, activitats nàutiques de lleure, salvament marítim, control de vessaments, i moltes altres de gran importància social i econòmica. Usos menys coneguts de les dades són per comprendre la dinàmica de les poblacions marines des de cetacis i peixos fins a algues microscòpiques que són la base de la producció marina. Els científics tenen ara la certesa de que hi ha canvis a llarg termini en el mar com increments en la temperatura i nivell de l’aigua, mentre que aspectes com la freqüència i intensitat de tempestes encara no estan clars. Entendre com hi estan responent les espècies marines, que inclouen part de la nostra alimentació, és fonamental per la nostra societat. L’allargada i continuïtat de les sèries de dades de les boies són crucials per adreçar tots aquests aspectes i poder destriar les tendències a llarg termini de les fluctuacions diàries, estacionals o episòdiques. Catalunya disposava fins fa unes setmanes de la XIOM (Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics), com qualsevol país avançat amb costa, en operació continuada des del 1984. Una d’aquestes boies la teníem a prop, a l’alçada del desguàs de la Tordera i sobre un fons d’uns 60 m. Amb les dades històriques d’aquesta boia m’hagués agradat, si més no, que es posés en context la llevantada que acabem de passar i saber quan en podem esperar una de semblant o una de més gran. En els moments d’escriure aquest article, la XIOM és inoperativa i inaccessible per manca de pressupost…

Francesc Peters
Veí de Calella i científic

06/03/2013

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s