Un camp de futur, avui
Aquells que hem escollit el no sempre agraït camí de la gestió pública sabem la importància que te veure com els projectes es converteixen en realitat. Petits o grans, tant se val. Cada nou equipament que pren forma sota el mandat que la ciutadania t’ha encarregat serveix per sentir la modesta satisfacció de la feina feta, especialment quan 
s’aconsegueix executar en un període de temps curt.
Encara no fa un any que l’Ajuntament de Calella va rebre llum verda a la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol de mar, i dissabte passat ja s’hi van poder disputar els primers partits, a mode d’inauguració. Una prova evident de que les coses son possibles, sempre que s’hi dediquin els esforços necessaris.
El mes de maig de l’any passat, la Direcció General d’Ordenació del Territori de la Generalitat de Catalunya, responsable de les polítiques de Costa i Paisatge, em va comunicar la conformitat amb el projecte presentat, entenent que la instal·lació de gespa artificial en aquell indret complia amb les exigències de la Llei de Costes i que només es tractava d’habilitar una instal·lació ja existent.
Ja feia temps que entitats com el Club de Futbol de Calella i la Fundació Escola de Futbol reclamaven el condicionament del camp de mar com a instal·lació auxiliar al camp de gespa natural de La Muntanyeta, un camp ideal per a la competició, però que imposa certes limitacions al seu ús, precisament per la cura que precisa la gespa natural. I entrenar en un camp de sorra, si bé fins ara ha estat l’única opció, no era, ni de bon tros, la més adequada.
Calella compta, des d’aquest cap de setmana, amb una instal·lació de primer ordre per a la pràctica de l’esport que, no només servirà per millorar el rendiment dels equips locals, sinó que representa un important atractiu turístic per a clubs internacionals que escullin Calella per a celebrar estades esportives. Un pas més per a la consolidació d’un model turístic basat en l’esport, apartat de models cada cop més llunyans.
La instal·lació de gespa artificial al camp de mar no és un punt i final, sinó un punt i seguit. Des del govern municipal ja estem treballant en el projecte de condicionament dels vestidors i de l’entorn del camp de mar, amb l’objectiu de seguir completant el parc d’instal·lacions esportives de que disposa Calella.
Projecte; aquesta és la paraula. Un municipi no pot esperar que la “divina providència” arregli cap problema ni que algú faci la feina que ens pertoca. Per fer les coses cal arremangar-se. Posar negre sobre blanc, què es vol i com es vol i demostrar a les administracions superiors que el que es demana és necessari i té sentit. Arronsar-se davant les dificultats amb que topa qualsevol acció que es vulgui fer a la façana marítima no farà altra cosa que aturar el nostre desenvolupament. L’autèntic fracàs, és no intentar-ho.
Montserrat Candini
Alcaldessa de Calella i Senadora
29/03/2013
rebat.cat 
considerar necessari pel conjunt una obra d’aquesta mena en les époques que ens toca viure, ho considero una frivolitat. La frivolitat benvolguda senadora, és un luxe que ningú d’aquestes contrades es pot ja permetre.
Carles, el pressupost municipal de l’any 2011 (anterior govern), contemplava 100.000€ de la Generalitat i 100.000 € de l’Ajuntament per rehabilitar els vestidors de la muntanyeta. El juny de 2011 entrem al govern i valorem aquesta inversió, parlem amb els usuaris, i es consensua que és més prioritari arreglar el camp de futbol de mar, i dotar-lo de gespa artificial, sempre que això sigui possible. Finalment, després d’obtenir autorització per part de costes es porten a terme les millores.
Calella necessitava un camp de futbol, i així ho havien demanat el Club de futbol i la Funca de manera reiterada. Cal tenir en compte la dificultat que tenia la Muntanyeta per absorbir totes les activitats esportives.
D’altra banda un equipament com aquest, davant del mar, amb una ubicació privilegiada, representa una oportunitat per millorar la nostra posició com a destinació de turisme esportiu, ja que amb aquest camp s’obre un ventall de possibilitats per rebre tot tipus d’estades esportives a la nostra ciutat i ajudar a la desestacionalització, sempre important en l’activitat econòmica.
Finalment, Carles, dir-te que tot el que faig per Calella, ho faig en la meva condició d’Alcaldessa, estic convençuda que el teu judici tant dur, tractant-me de frívola, no és de mala fe, sinó per desconeixement del tema.
Gràcies
Benvolguda alcaldessa. Dir-te només que aquest és un projecte que ja feia molts anys que s’estava gestant. Recordo molt bé les reunions amb els responsables de la zona marítima terrestre per poder posar gespa en el camp de mar…, i les reiterades negatives que rebiem. Suposo que, al final, s’ha pogut convèncer de la necessitat i de la oportunitat de tirar-ho endavant. Haig de reconèixer que era una instal·lació que es mereixia una millora important, i no només per als turistes que puguin venir a gaudir-ne, sinó, sobretot, pels esportistes locals que es mereixen els millors equipaments esportius possibles. També és cert, jo almenys així ho valoro, que en uns anys d’incertesa econòmica com els que estem vivint, cal prioritzar les inversions a realitzar i en aquest sentit tinc clar que l’ajuntament -governi qui governi-, sempre pensa en l’interès general, per bé que no sempre s’entengui. En el seu moment la millora dels vestidors devia ser important, però això no vol dir que ho sigui sempre i per això es pot justificar un canvi. No hi hauria d’haver-hi cap problema en fer-ho. De fet, tots els alcaldes ho hem fet en els nostres mandats (per exemple, era necessari el cementiri nou (alcalde Rey) o el passeig de Garbí (Rey), era necessària la nova biblioteca (Basart), era necessari el cobriment de la Riera Capaspre (Juhé), és necessari el museu de turisme (Candini)…, tot és qüestió d’oportunitats d’un moment i d’unes circumstàncies i el valor i encert no es pot mesurar només en diners…, sinó en rendiments de futur en aspectes d’interès general del municipi i de les persones que hi viuen, de l’ús que se’n faci i de la imatge de ciutat cohesionada que en vulguem tenir tots plegats. No defenso cap alcalde o alcaldessa, ni els critico. Però si que vull constatar que governar un municipi no és una tasca simple i fàcil…, i cal respectar el que els seus gestors fan o han fet pensant en el benefici comú de tota la ciutat i de les seves persones (protegint i defensant com ningú la llibertat d’expressar els nostres acords o desacords).