Amb el vade.cat i #cpinfocalella

Aquesta és l’entrada número 44 al rebat.cat. En poc més de tres mesos fins a 16 col·laboradors han invertit una part del seu temps en preparar un o més articles que hem hubcalellapublicat en aquest digital. La idea inicial d’oferir un espai obert a l’opinió segueix donant els seus fruits. No és cap projecte tancat, al contrari, és un portal obert de bat a bat a tots aquells que tinguin ganes d’encetar conversa, abocar projectes o posar damunt la taula alguna reflexió que, encara que sigui “tangencialment”, doni una projecció de Calella.

I si la intenció de rebat.cat és és ser identificat amb opinió, hi ha d’altres mitjans o de plataformes digitals que poden ser identificades també amb etiquetes concretes. Parlem d’agenda i ens vindrà al cap el Va de Continua llegint

Anuncis

Adolfo Domínguez

Quan es va obrir la botiga vaig pensar que estàvem davant d’una nova etapa de la Calella comercial que històricament ha liderat l’Alt Maresme. Era, per primera vegada, un establiment d’una gran marca de roba. Una franquícia a Calella. Ens homologàvem als Mataró i Barcelona mirant al sud, i als Blanes i Girona mirant al nord. També als Granollers, mirant a l’altra banda de la carena. Un Adolfo Domínguez a Calella era trencar amb el monocultiu comercial de ’boutiques’ i botigues de roba diversa, les galeries del carrer Església, i superar, de lluny, la creixent oferta d’establiment amb peces de poca qualitat, molt orientades al turisme, regentades per nous catalans provinents de països llunyans.

Aquell Adolfo Domínguez al carrer Bruguera, o de la Bruguera com alguns en diuen, a la cantonada que més travesso de la ciutat, que és la del carrer Continua llegint

8 de març, diada simbòlica però encara vigent

Tornem a ser a les portes d’un 8 de març, Dia Internacional de les Dones. I no voldria caure en els tòpics més típics. Però la realitat és la que és. I aquesta ens demostra que, tot i que s’ha avançat molt, encara trobem exemples quotidians que donen sentit a la reivindicació, i recordatori, per a la igualtat real d’oportunitats entre homes i dones. Sense anar més lluny, l’informe sobre el mercat de treball i pensions elaborat per l’Agència Tributària espanyola el 2012 indica que, de mitjana, a la província de Barcelona les diferències salarials entre homes i dones van ser d’un 34,58%, superiors pels homes, és clar.

Des de l’òptica catalana, queden ja lluny reivindicacions com les que permetessin a les dones accedir a la universitat o bé exercir el dret a vot. Però encara tenim deures pendents. I si existeixen diferències fruit de l’elecció lliure Continua llegint

De llevantades, n’hi ha hagut sempre

A finals de febrer – principis de març hem tingut una llevantada força gran. La mar que es veia des de Calella era impressionant i alguns dels més joves segurament ho poden considerar el tràngol més important que hagin viscut. La majoria tenim la impressió que hem viscut llevantades més grans però se’ns difon en la memòria quan van ser. Si a sobre ens demanen de recordar-nos de les cinc llevantades més importants i ordenar-les en intensitat, segur que en som incapaços. Sortosament, les societats modernes dediquen part dels seus esforços comuns a recollir dades meteorològiques de manera sistemàtica. A Catalunya tenim una bona xarxa terrestre d’estacions meteorològiques i molts meteoròlegs afeccionats que recullen i envien dades addicionals. Quan s’acumulen molts anys de dades podem començar a entendre la dinàmica dels fenòmens meteorològics a casa Continua llegint

Desencís i indigestió (país i corrupció)

Ja tenim dins de casa la corrupció, literalment, al menjador, i a la feina, pel carrer, al super, al rebat.cat (ja en parlem tots), i no hi ha res a fer… ja no podem deixar d’escoltar aquesta paraulota. Felicitats als creadors de la iniciativa. I ara què? Veient-les passar, entomant-les, així és com hem après a fer les coses. I aquests bancs als que tots hi hem posat diners o ens els han deixat (generosos, eh…) i aquests polítics que juguen als espies, al cluedo, a fet i amagar, al llop (el poble dorm!)… Doncs sí, les estem rebent, del dret i del revés i de tots colors. Torna la vella història de Robin Hood, en aquest cas modernitzada i adaptada als nostres temps: els que roben als pobres per donar-ho als rics.

I no hi ha final a la vista, cada dia sabem de noves històries i nous “cuentus xinus”… nous o potser no, perquè també hi ha Continua llegint