Els temps estan canviant

L’altre dia vaig veure un acudit gràfic en no recordo quin diari que em va semblar molt bo. No em vaig posar a riure, sinó a somriure… per tot el que em despertava d’acceptació.

Es tractava d’un senyor que entrava en un edifici que posava “Jutjats” i preguntava: aquí és on es fa Justícia? I el bidell de l’entrada li responia: no, aquí és on s’aplica la Llei.

Segurament si algú està llegint això ara, pensarà que no n’hi ha per tant, a banda de la meva poca gràcia en explicar-ho, però jo ho vaig trobar brillant.

Com lligo el títol d’aquest article, amb aquest acudit?

Doncs amb la sentència del Tribunal Europeu del 14 de març sobre les clàusules hipotecàries abusives; amb les sentències darrerament recaigudes en temes de clàusules sòl; Continua llegint

Construir per a ningú: això no ens pot tornar a passar

Fa pocs dies els mitjans ens donaven a conèixer la xifra total d’habitatges buits a Catalunya (any 2011): 448.356. La dada em va deixar glaçada. El primer que em vaig preguntar va ser, d’una banda, quants habitatges tenim, en total, i de l’altra, quantes unitats familiars som, quantes famílies tenim comptabilitzades a Catalunya.

El resultat de la cerca evidencia una desproporció –i això no deixa de ser una percepció molt meva- desorbitada. En total, deixant a banda els desocupats, tenim 2.944.944 habitatges familiars principals i 470.081 de secundaris (segons l’Idescat). Comptant-los tots, en són poc més de 3.800.000. Els desocupats, per tant, arriben a representar un 12% del total, aproximadament.

D’altra banda, l’estadística reflecteix l’existència de 2.782.345 llars familiars Continua llegint

És l’hora dels valents

Aquest any he assistit a les VII Jornades Econòmiques a Pineda de Mar i l’Alt Maresme i he pogut comprovar que el plantejament d’aquestes jornades és remoure la consciència en pro de l’emprenedoria. La conferència d’una hora i escaig d’un coacher, d’un jove empresari o d’un aventurer (re)conegut és l’ham, l’espai és el modèlic Centre Innova, els organitzadors l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Diputació de Barcelona, i el suport econòmic va a càrrec d’una quinzena d’empreses. Afirmo que l’acte és potent i vol jugar a primera divisió, és ambiciós i es mereix el creixement i el reconeixement que s’ha guanyat aquests 7 anys. Sóc dels que penso que un espai com el Centre Innova hauria d’estar a cada ciutat mitjana/poble gran i que la gestió del centre fos semi-pública amb un destacat protagonisme del mecenatge.

El dissabte 20 d’abril vaig assistir a la gala del primer Premi Ciutat de Calella a la Sala Polivalent de la Continua llegint

Pel forat del pany

HI HAVIA UNA VEGADA… SANT JORDI, formós cavaller, matador de dracs i protector de donzelles, que va rebre una carta de l’Inem…

Anava jo pel carrer Bruguera, quan vaig sentir un “Ep!” inconfusible. Em vaig girar i en dues pedalejades es va posar al meu costat. Va baixar de la bici esbufegant: “Quina sort que et trobo! Et vull ensenyar una cosa. Mira la carta que he rebut de l’Inem, és per una entrevista de feina”.

Tots els de la colla sabíem del seu tarannà. Recordo quan el vam conèixer, ja fa temps, una nit de juliol a La Roda. El teníem a la taula del costat, tot sol, davant una gerra de sangria de cava mig buida. Ens estava mirant feia estona i tot de cop es va aixecar i ens va atansar la mà: “Bona nit, sóc el cavaller Sant Jordi, protector de donzelles…Vosaltres sou d’aquí ?” Tot seguint-li la broma, nosaltres, que també anàvem contents, vam convidar-lo a seure a la nostra taula. Continua llegint

Ets un víking digital?

Les no tan noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, altrament conegudes com a TICs, han provocat certs canvis en la indústria cultural. Mentre que per alguns aquest canvis són una crisi, per altres són noves oportunitats. La primera “crisi” es va originar en la indústria de la música. Les grans companyies discogràfiques, els discs Icelandcompactes i fins i tot els àlbums tendeixen a desaparèixer. El periodisme està intentant adaptar-se a a marxes forçades a un nou context en què l’accés a la informació és pràcticament en temps real, mentre el cinema pateix per omplir les sales de projecció i per seguir venent el seu Continua llegint

Solucions innovadores per a tragèdies gregues

Des dels temps dels grecs es filosofa sobre la capacitat dels humans de fer servir béns comuns. Solem romandre impassibles davant de persones que embruten el carrer i gamberrades que malmeten mobiliari urbà per posar només alguns exemples. Malgrat que som conscients que paguem els carrers i el mobiliari amb els nostres impostos, al ser béns compartits no ens els fem propis. Som molt més bel·ligerants quan aquestes agressions són contra les nostres propietats més directes com la casa o el cotxe.

Garret Hardin, ecòleg, va traslladar aquestes reflexions sociològiques a problemes ambientals i va establir el terme “la tragèdia del comuns” en un article del 1968 a la prestigiosa revista Science. Així s’expliquen dinàmiques socioambientals sobretot dels últims segles com la contaminació de l’aigua i de l’aire, la sobrepesca, la desforestació massiva, i altres. Quan hi ha béns que no tenen propietari clar o són compartits per una societat Continua llegint

Qui governa?

Ara no fa gaires dies, a la classe d’un dels meus fills, un nen va dir que no entenia el català i va demanar que se li parlés en castellà, que era la llengua que coneixia i, que segons li havia dit el seu pare, si ho demanava, tota la classe parlaria en castellà i els professors i professores també li parlarien en castellà. Dit i fet. El nen va demanar-ho i tots els professors i alumnes a partir d’aquell moment només fan les classe en castellà. I com que amb el català això no es pot demanar, doncs tothom ha hagut d’acceptar-ho.

Què us sembla aquest fet? Sembla absurd no?, doncs podria no ser-ho si la sentencia d’un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ho acaba dictant. Us podeu imaginar quina situació de més alta injustícia suposa aquest fet? Us faig algunes consideracions:

  1. La voluntat d’un jutge preval sobre la voluntat Continua llegint