L’altre dia vaig veure un acudit gràfic en no recordo quin diari que em va semblar molt bo. No em vaig posar a riure, sinó a somriure… per tot el que em despertava d’acceptació.

Es tractava d’un senyor que entrava en un edifici que posava “Jutjats” i preguntava: aquí és on es fa Justícia? I el bidell de l’entrada li responia: no, aquí és on s’aplica la Llei.

Segurament si algú està llegint això ara, pensarà que no n’hi ha per tant, a banda de la meva poca gràcia en explicar-ho, però jo ho vaig trobar brillant.

Com lligo el títol d’aquest article, amb aquest acudit?

Doncs amb la sentència del Tribunal Europeu del 14 de març sobre les clàusules hipotecàries abusives; amb les sentències darrerament recaigudes en temes de clàusules sòl; Continua llegint →

Fa pocs dies els mitjans ens donaven a conèixer la xifra total d’habitatges buits a Catalunya (any 2011): 448.356. La dada em va deixar glaçada. El primer que em vaig preguntar va ser, d’una banda, quants habitatges tenim, en total, i de l’altra, quantes unitats familiars som, quantes famílies tenim comptabilitzades a Catalunya.

El resultat de la cerca evidencia una desproporció –i això no deixa de ser una percepció molt meva- desorbitada. En total, deixant a banda els desocupats, tenim 2.944.944 habitatges familiars principals i 470.081 de secundaris (segons l’Idescat). Comptant-los tots, en són poc més de 3.800.000. Els desocupats, per tant, arriben a representar un 12% del total, aproximadament.

D’altra banda, l’estadística reflecteix l’existència de 2.782.345 llars familiars Continua llegint →

Aquest any he assistit a les VII Jornades Econòmiques a Pineda de Mar i l’Alt Maresme i he pogut comprovar que el plantejament d’aquestes jornades és remoure la consciència en pro de l’emprenedoria. La conferència d’una hora i escaig d’un coacher, d’un jove empresari o d’un aventurer (re)conegut és l’ham, l’espai és el modèlic Centre Innova, els organitzadors l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Diputació de Barcelona, i el suport econòmic va a càrrec d’una quinzena d’empreses. Afirmo que l’acte és potent i vol jugar a primera divisió, és ambiciós i es mereix el creixement i el reconeixement que s’ha guanyat aquests 7 anys. Sóc dels que penso que un espai com el Centre Innova hauria d’estar a cada ciutat mitjana/poble gran i que la gestió del centre fos semi-pública amb un destacat protagonisme del mecenatge.

El dissabte 20 d’abril vaig assistir a la gala del primer Premi Ciutat de Calella a la Sala Polivalent de la Continua llegint →

HI HAVIA UNA VEGADA… SANT JORDI, formós cavaller, matador de dracs i protector de donzelles, que va rebre una carta de l’Inem…

Anava jo pel carrer Bruguera, quan vaig sentir un “Ep!” inconfusible. Em vaig girar i en dues pedalejades es va posar al meu costat. Va baixar de la bici esbufegant: “Quina sort que et trobo! Et vull ensenyar una cosa. Mira la carta que he rebut de l’Inem, és per una entrevista de feina”.

Tots els de la colla sabíem del seu tarannà. Recordo quan el vam conèixer, ja fa temps, una nit de juliol a La Roda. El teníem a la taula del costat, tot sol, davant una gerra de sangria de cava mig buida. Ens estava mirant feia estona i tot de cop es va aixecar i ens va atansar la mà: “Bona nit, sóc el cavaller Sant Jordi, protector de donzelles…Vosaltres sou d’aquí ?” Tot seguint-li la broma, nosaltres, que també anàvem contents, vam convidar-lo a seure a la nostra taula. Continua llegint →

Les no tan noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, altrament conegudes com a TICs, han provocat certs canvis en la indústria cultural. Mentre que per alguns aquest canvis són una crisi, per altres són noves oportunitats. La primera “crisi” es va originar en la indústria de la música. Les grans companyies discogràfiques, els discs compactes i fins i tot els àlbums tendeixen a desaparèixer. El periodisme està intentant adaptar-se a a marxes forçades a un nou context en què l’accés a la informació és pràcticament en temps real, mentre el cinema pateix per omplir les sales de projecció i per seguir venent el seu Continua llegint →

Des dels temps dels grecs es filosofa sobre la capacitat dels humans de fer servir béns comuns. Solem romandre impassibles davant de persones que embruten el carrer i gamberrades que malmeten mobiliari urbà per posar només alguns exemples. Malgrat que som conscients que paguem els carrers i el mobiliari amb els nostres impostos, al ser béns compartits no ens els fem propis. Som molt més bel·ligerants quan aquestes agressions són contra les nostres propietats més directes com la casa o el cotxe.

Garret Hardin, ecòleg, va traslladar aquestes reflexions sociològiques a problemes ambientals i va establir el terme “la tragèdia del comuns” en un article del 1968 a la prestigiosa revista Science. Així s’expliquen dinàmiques socioambientals sobretot dels últims segles com la contaminació de l’aigua i de l’aire, la sobrepesca, la desforestació massiva, i altres. Quan hi ha béns que no tenen propietari clar o són compartits per una societat Continua llegint →

Ara no fa gaires dies, a la classe d’un dels meus fills, un nen va dir que no entenia el català i va demanar que se li parlés en castellà, que era la llengua que coneixia i, que segons li havia dit el seu pare, si ho demanava, tota la classe parlaria en castellà i els professors i professores també li parlarien en castellà. Dit i fet. El nen va demanar-ho i tots els professors i alumnes a partir d’aquell moment només fan les classe en castellà. I com que amb el català això no es pot demanar, doncs tothom ha hagut d’acceptar-ho.

Què us sembla aquest fet? Sembla absurd no?, doncs podria no ser-ho si la sentencia d’un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ho acaba dictant. Us podeu imaginar quina situació de més alta injustícia suposa aquest fet? Us faig algunes consideracions:

1. La voluntat d’un jutge preval sobre la voluntat Continua llegint →

Tenir idees a mitjanit no contribueix a la sana causa del dormir. És fotut, però a vegades em passa, són idees que he de deixar registrades abans de tornar a aclucar els ulls, perquè si no s’escapen. Són idees que recupero l’endemà i em permeten fer fil amb altres idees, i amb altres persones, i després es poden transformar, o no, en material útil per escriure, pintar, tocar, parlar, rumiar… i això sempre és divertit. Un mes de març intens i intensiu, amb inclemències vitals i emocionalment productiu.

Més o menys atrofiat tots tenim un peu connectat al dia a dia, el primer peu, el d’anar fent, el dels horaris, les rutines, la compra al mercat, el cafè amb l’amic i/o l’amiga, potser una anada a la perruqueria… aquest és el peu de partida, el bàsic, el que ens ocupa més temps i el que, per anar bé, ha de poder caminar amb certa inèrcia i normalitat perquè l’altre peu pugui caminar també.
Continua llegint →

En els últims comentaris o opinions d’aquest bloc se’ns ha fet veure que diferents projectes i opinions sobre situacions i apostes de futur per Calella han generat certa controvèrsia, i que les justificacions a les actuacions han estat perquè certes associacions o col·lectius concrets així ho han fet saber.

Tots podem pensar que en certa manera és lògic pensar que té més força un col·lectiu que una proposta personal, però també és cert que no sempre és fàcil o possible crear associacions per cada planteig que vols exposar.

Està molt bé sembrar un camp de futur amb inversions, que segurament, no tant sols omplirà una necessitat del poble sinó que també ajudarà a empentar el turisme i l’economia local, perquè certes associacions ho han reclamat des de fa temps. La veritat és que aquesta mancança en inversions els últims anys  Continua llegint →

Ja fa gairebé dos anys que treballo a la política municipal, he aprés moltíssimes coses (i les que em queden per aprendre), una d’elles és que mai plou a gust de tothom, facis el que facis sempre hi haurà algú que no ho trobarà bé. S’ha d’estar preparat per les crítiques.

A mi m’agraden molt les històries perquè il·lustren amb molta habilitat i senzillesa, una idea, un sentiment, una obvietat que sovint el dia a dia ens amaga. Hi ha un conte, que m’agrada especialment i que descriu molt bé el fet que, prendre decisions, implica crítiques al respecte.

Us l’explicaré breument i a la meva manera:

Un nen, un avi i un ase, van de poble en poble.
Passen pel primer poble: Continua llegint →

Diuen que “res mai no s’acaba si alguna cosa t’ho recorda”. És ben cert, però hi ha una mena d’hàbit permanent de fer servir expressions on quelcom s’acaba, per constatar públicament que ja n’hi ha prou i que ara és el moment de posar ordre a les coses, o que tanmateix ja ha arribat l’hora de la revolució.

Ja n’estem farts! Què s’han cregut! “S’ha acabat el bròquil!”… Expressió molt actual. En Jaume Barberà n’ha fet un llibre, hi ha un restaurant a Sabadell amb aquest nom, ja es pot comprar la típica i nostrada samarreta, el grup Electrotoylets n’ha preparat un espectacle i Jep i Joll i Toni Giménez l’han posat de títol d’unes cançons… Segurament trobaríem, buscant-ho bé, un munt d’utilitzacions més d’aquesta dita popular. Però, d’on ve?

Sembla ser que l’expressió té l’origen a la Fonda Nacional, Continua llegint →

La policia Calellenca es dedica ara a perseguir el pitjor dels delinqüents que afecta la costa, els ciclistes, ho constato, 90 Euros bescanviables per una hora d’educació viària gratuïta, per circular 15 metres en bicicleta, un dijous a les 11 del matí pel Passeig de les Roques. Ho contrasto, ho llegeixo al Punt i a La Vanguardia. Tasca política completada. Ara bé, comunicar de manera activa i passiva a la ciutadania que la principal preocupació de la policia local són els ciclistes, és una frivolitat. Els polítics ja fa temps haurien de saber que la frivolitat ja no és a la carta, és un luxe inabastable. D’aquesta actitud però en culpo des de l’alcaldessa passant per tots els responsables fins als membres de la policia, que com en el conte, no s’atreveixen a dir-li al rei que va despullat.

Lamentablement però,el problema, al meu entendre, és molt més greu, si hem de Continua llegint →