Hi havia una vegada, un nen, un avi i un ase, tres cecs i un elefant

Ja fa gairebé dos anys que treballo a la política municipal, he aprés moltíssimes coses (i les que em queden per aprendre), una d’elles és que mai plou a gust de tothom, facis el que facis sempre hi haurà algú que no ho trobarà bé. S’ha d’estar preparat per les crítiques.

A mi m’agraden molt les històries perquè il·lustren amb molta habilitat i senzillesa, una idea, un sentiment, una obvietat que sovint el dia a dia ens amaga. Hi ha un conte, que m’agrada especialment i que descriu molt bé el fet que, prendre decisions, implica crítiques al respecte.

Us l’explicaré breument i a la meva manera:

Un nen, un avi i un ase, van de poble en poble.
Passen pel primer poble: Tots dos caminant amb l’ase al costat.
La gent comenta: Quin parell de ximples, tenen un ase i van caminant.
Arriben al segon poble:
Avi caminant i el nen d’alt de l’ase.
La gent comenta: Quina barra aquest nen! Ell va tranquil a d’alt de l’ase i fa caminar al pobre avi
Tercer poble:
Nen caminant i avi d’alt de l’ase.
La gent comenta: Pobre nen, ell ha d’anar caminant i l’avi còmodament a sobre l’ase.
I per últim:
Els dos dalt de l’ase.
La gent comenta: Pobre bèstia! Que cruels que són aquest parell.

Està clar que si l’avi, el nen i el seu ase, s’haguessin quedat tranquils a casa seva, no haurien estat exposats a cap crítica, recriminació ni judici, però tampoc haurien arribat enlloc no?

És fàcil jutjar i, quan no es té tota la informació a la mà, jutjar erròniament.

Hi ha una altre conte que parla d’això; us en relataré un fragment.

Es reuneixen tres cecs i se’ls fa tocar un elefant, després se’ls hi pregunta, quin aspecte té, a què s’assembla.

El que ha tocat l’orella respon:
-És una cosa gran, rugosa ampla i gruixuda com una catifa.
I el que ha tocat la trompa diu:
-No, t’equivoques, és com un tub recte i buit, horrible i destructiu.
El que ha tocat les seves potes diu:
-És poderós i ferm com un pilar.

Cada un havia palpat una sola part de les moltes que formaven l’animal, per tant la seva percepció era equivocada al no conèixer la totalitat.

Tothom té dret a dir la seva, només faltaria, tots ho fem, (jo ho estic fent ara mateix) però crec que millor si es fa des del respecte, l’empatia, la humilitat i el màxim d’objectivitat possible.

Lorena Sànchez Ramírez
Dissenyadora gràfica. Regidora de Comunicació i Noves tecnologies a l’Ajuntament de Calella

10/04/2013

Advertisements

One thought on “Hi havia una vegada, un nen, un avi i un ase, tres cecs i un elefant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s