Els temps estan canviant

,

L’altre dia vaig veure un acudit gràfic en no recordo quin diari que em va semblar molt bo. No em vaig posar a riure, sinó a somriure… per tot el que em despertava d’acceptació.

Es tractava d’un senyor que entrava en un edifici que posava “Jutjats” i preguntava: aquí és on es fa Justícia? I el bidell de l’entrada li responia: no, aquí és on s’aplica la Llei.

Segurament si algú està llegint això ara, pensarà que no n’hi ha per tant, a banda de la meva poca gràcia en explicar-ho, però jo ho vaig trobar brillant.

Com lligo el títol d’aquest article, amb aquest acudit?

Doncs amb la sentència del Tribunal Europeu del 14 de març sobre les clàusules hipotecàries abusives; amb les sentències darrerament recaigudes en temes de clàusules sòl; amb les sentències i laudes arbitrals relatius a les preferents; amb la imputació de tantes personalitats públiques, començant per la Infanta Cristina i arribant a polítics de tots els colors; etc…

El món de la Justícia és un sector amb formalismes ancorats en el passat, que aplica lleis i normes que a vegades fa més de 100 anys que es van aprovar i que també molt sovint, potser massa, ha donat notícies difícils d’entendre per part de la ciutadania.

Però s’està avançant. Potser no a la velocitat desitjada, però s’està fent.

D’aquí que tot i tenir aquestes lleis d’altres temps, es busquen i es troben interpretacions perquè el sentit comú imperi, i perquè no sigui el menys comú dels sentits.

I es busca la manera per justificar que famílies que van comprar el seu habitatge amb unes hipoteques basades en unes taxacions d’uns valors “oficials”, no es trobin que ara aquests valors “oficials” no serveixin de res i perdin la causa i continuïn amb deutes.

I es busca la manera, fins i tot, perquè no hagin de perdre el sostre, si les condicions d’aquests préstecs no foren negociades degudament i només beneficien a una part… i ja sabem quina és.

I que aquells que s’han passat la vida estalviant, no perdin tot el treball d’una vida, tractats com especuladors, quan realment ni sabien què estaven contractant.

Tot això, que pot semblar molt simple, molt senzill i molt obvi, ha requerit d’un impuls per part de moviments ciutadans i d’un exercici de conscienciació i imaginació des de tots els col·lectius jurídics.

Queda molt per fer, és evident, perquè encara veiem de manera incomprensible com s’escullen determinats representants dels òrgans judicials pels partits polítics, segons interessos particulars, sobretot en aquell tribunal al que tan agrada acudir a algun partit amb poca sensibilitat per les coses de casa i perquè també veiem com l’única vegada de la que jo tinc constància (i puc estar equivocat, però no gaire) que un Ministeri Fiscal hagi recorregut una imputació hagi estat a l’estat espanyol en un expedient de l’institut Nóos… nóosésim’explico…

Però salvant tot això darrer, m’agrada ser positiu i quedar-me amb tot el que he explicat abans, que per altra banda, per sort o per desgràcia, també és el que ens queda més a prop.

Jordi Masnou i Ridaura
Advocat. Regidor de Pineda de Mar

29/04/2013