Guerra de banderes

La señora delegada del gobierno del PP en Cataluña, la que ha dit que mercès al que consumeixen els pijos ens en sortirem de la crisi, ara l’ha agafat amb els Ajuntaments.

Primer van ser les mocions independentistes. Ella sola ha omplert els Jutjats de demandes contra una colla d’Ajuntaments que van aprovar les mocions per les que demanaven al Parlament iniciar el camí de la independència. De moment alguns Jutges entenimentats ja li han dit a la delegada que no empipi, que tenen feina, que les declaracions institucionals i les fetes en exercici del dret de petició no són impugnables. Li han dit amb la mateixa contundència com quan ella va demandar a l’Ajuntament de Girona perquè havia contractat els autobusos que la gent va pagar de la seva butxaca per anar a la manifestació de l’11 de setembre passat, i el Jutjat d’aquella ciutat li va venir a dir “senyora delegada, sembla estrany que escassos com anem de mitjans i recursos, ens vingui a empipar amb aquestes collonades!!”.

Però ella erra que erra. Ara ha presentat més recursos, que per això la paguen, per encendre el vesper. I si al final li donen la raó? Doncs si la delegada guanya, res de res, que ningú pateixi. Els llibres d’actes dels Ajuntaments ningú els estriparà, ni els acords del Parlament de Catalunya, ni les voluntats de la gent, ni els seus anhels. Que s’empaperi el cortijo amb les seves sentències. Nosaltres, a la nostra.

I com que els abogados del estado li surten de franc i no paga taxes judicials –les que el seu govern ha imposat als ciutadans de peu, si volen justícia-, ara ha encès una altre guerra contra els Ajuntaments catalans. La guerra de les banderes.

Aquesta altre és recurrent, però: cada cop que mana el PP encenen el mateix braser. Al País Basc o aquí. Tenen la dèria que la española onegi ben cofoia en els Ajuntaments. Por lo civil o por lo criminal, que diuen. I això de moment. La tal Llanos de Luna ja ha advertit que amb la seva llei a la mà podria fer-la penjar a tots els edificis municipals; i quan dic a tots vull dir també als cementiris i escorxadors per exemple, que la seva llei no fa diferències. Ja estem advertits.

A la vista de la demanda judicial algú ja l’hi ha penjat. Altres ho faran quan hi hagi sentència. Altres diuen que ni per sobre el seu cadàver. Només faltaria que ara ens baralléssim entre nosaltres per qui la penja més tard, qui és més original, o qui és més patriota per resistir-s’hi més estona. Quan volem som especialistes en baralles estèrils.

Una bandera té el significat que li donem, com tots els símbols. Una bandera imposada que els jutges i la guàrdia civil han de fer col·locar i vigilar a desgrat de la gent, significa això: la força de l’ocupant, les seves ànsies de visualitzar el seu domini, la necessitat de recordar-nos que malgrat els nostres desitjos, ells encara hi són.

Serà bo que ens la pengin a força de togues i tricornis, la seva bandera. I que anem tots a la plaça el dia que ho facin. Així recordarem tots plegats, cada vegada que la veiem onejar, que encara tenim molta feina per fer fins que puguem despenjar-la de veritat i tornar-els-hi.

Jordi Salbanyà i Benet
Col·laborador

11/05/2013

Anuncis

3 thoughts on “Guerra de banderes

  1. Tota la raó Jordi Salbanya, molt bon article i reflexió ,no obstant vindràn moments en que la confrontació amb un estat poc democràtic arrivarà hi haurem de tenir la suficient musculatura.

  2. Un tema de banderes força repugnat és quan vaig per la carretera i veig que les forces estrangeres tenen la seva bandera penjada, de gran dimensions per cert, per acomiadar-nos de Calella i poc després quan veig al fons els Mossos d’Esquadra amb les dues penjades penso que o bé som una mica imbecils o bé molt acollonits.

  3. Quan el “Cametes” i el “primo” del Primo de Rivera van visitar junts Barcelona, es va instar la població a penjar estanqueres als balcons. En entrar per l’actual Diagonal el “primo” va comentar cofoi que havíen triomfat totalment ja que aroximadament un de cada se balcons lluïa la “rojigualda”. La resposta del >Borbó va ser contundent: “No s’enganyi, general. De cada balcó buit hi penja una senyera”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s