El Mètode Científic

Si em permeteu, us voldria explicar què fa en un país “normal” que un científic sigui considerat de prestigi. No, em sap greu, no són les seves fílies polítiques, ni les seves relacions socials o familiars, ho fa el seu currículum.

El seu currículum es basa fonamentalment en la qualitat de les seves publicacions. Per obtenir bones publicacions un científic òbviament ha de fer bona ciència amb recursos, col·laborant amb els millors i competint contra els millors a nivell mundial. Quan això s’aconsegueix, aleshores es pot intentar publicar els resultats en la millor revista possible.

Com es fa això? Bàsicament amb tres criteris.

1.TRANSPARÈNCIA: Un article científic ha de contenir tota la informació necessària de manera que qualsevol altre equip científic preparat pugui repetir els experiments i replicar els resultats.

2.COMPETITIVITAT: Només l’editor de la revista, basant-se en criteris de qualitat té la potestat d’acceptar per ser revistat un treball científic. És a dir és la comunitat científica qui determina qui és prou competent per ser considerat un bon científic.

3.CRÍTICA: Un article científic només es publica si dos revisors externs a la revista, experts en l’àrea de coneixement del treball i ANÒNIMS l’accepten basant-se en criteris de qualitat i novetat. El revisor té la potestat de rebutjar-lo, demanar revisions majors o simplement demanar petites revisions. En cas de ser rebutjat, el científic interessat en publicar no té més remei que buscar una revista de prestigi menor o simplement ser autocrític i treballar més profundament la feina feta. En els casos de revisions, l’interessat en publicar ha de respondre a les demandes dels revisors en un temps prudencial o bé desistir de publicar en aquella revista.

Tots els científics es sotmeten a aquest mètode, TOTS. És la base del mètode científic, la crítica a vegades ferotge és sempre entesa a fi de bé, a fer avançar els diferents camps de la ciència i de la tècnica. Revisant simplement només els darrers cent anys de la revolució científica i tecnològica podem dir que el mètode no funciona del tot malament.
Sempre he pensat que altres àrees de la vida haurien d’adaptar més a aquesta metodologia de treball, que si ha funcionat bé per la ciència i la tècnica ha de funcionar bé en altres àrees.

Òbviament si, ho han encertat, crec plenament que la política necessita del mètode científic sobretot ara que tots s’expulsen responsabilitats i es parla de l’escarni. Ara que tenim la sensació que estem al final d’una era i que tot ha de canviar o tot s’enfonsa. Crec que tota la classe política d’aquest país ha d’acceptar la TRANSPERÈNCIA, la COMPETITIVITAT i la CRÍTICA, com a únic camí per refer la credibilitat i avançar cap al bé comú, deixant de banda els interessos de casta que s’han creat aquests anys de bacanal especulativa.

Dic “aquest país” ja que considero que països moderns i democràtics d’aquest món, curiosament, aquells capdavanters en ciència i tecnologia, han adaptat ja fa molts anys i tenen mecanismes per eradicar i minimitzar el llast democràtic que suposa tenir científics i polítics inútils i corruptes que consumeixen recursos públics en favor d’uns pocs i se’n renten les mans.

Carles Ferrer Costa
Habitant de l’ecosistema calellenc, tecnològicament inquiet, professional de la bioinformàtica

14/05/2013

Anuncis

2 thoughts on “El Mètode Científic

  1. Felicitats!
    Doblement felicitats: t’has avançat a un post que tinc pendent per al meu bloc (prometo que no passa d’aquest divendres!) i has tocat el problema de la transparència (política i científica –a aquesta darrera hi faig referència al meu promès post).
    El problema del país és el mateix que el dels governants: s’ho creuen tot!
    El sistema de recerca català té tantes publicacions com França o Anglaterra o Alemanya. El problema és que el sistema de mesura de la qualitat científica no és transparent!
    Amb els polítics ens passa el mateix: són més papistes que el Papa, però encara no han estat batejats! “España, luz de Trento y martillo de herejes”; l’únic país declaradament antireformista sense haver tingut mai, oficialment, reformats. I en la situació actual ens passa el mateix: apliquen el què els diuen a cegues, sense criteri perquè no en poden tenir, perquè són “funcionaris de partit”, sense ofici ni benefici enllà de les prevendes de la menjadora…
    Salut i anarquia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s