El Mètode Científic

Si em permeteu, us voldria explicar què fa en un país “normal” que un científic sigui considerat de prestigi. No, em sap greu, no són les seves fílies polítiques, ni les seves relacions socials o familiars, ho fa el seu currículum.

El seu currículum es basa fonamentalment en la qualitat de les seves publicacions. Per obtenir bones publicacions un científic òbviament ha de fer bona ciència amb recursos, col·laborant amb els millors i competint contra els millors a nivell mundial. Quan això s’aconsegueix, aleshores es pot intentar publicar els resultats en la millor revista possible.

Com es fa això? Bàsicament amb tres criteris.

1.TRANSPARÈNCIA: Un article científic ha de contenir tota la informació necessària de manera que qualsevol altre equip científic preparat pugui repetir els experiments i replicar els resultats.

2.COMPETITIVITAT: Només l’editor de la revista, basant-se en criteris de qualitat té la potestat d’acceptar per ser revistat un treball científic. És a dir és la comunitat científica qui determina qui és prou competent per ser considerat un bon científic.

3.CRÍTICA: Un article científic només es publica si dos revisors externs a la revista, experts en l’àrea de coneixement del treball i ANÒNIMS l’accepten basant-se en criteris de qualitat i novetat. El revisor té la potestat de rebutjar-lo, demanar revisions majors o simplement demanar petites revisions. En cas de ser rebutjat, el científic interessat en publicar no té més remei que buscar una revista de prestigi menor o simplement ser autocrític i treballar més profundament la feina feta. En els casos de revisions, l’interessat en publicar ha de respondre a les demandes dels revisors en un temps prudencial o bé desistir de publicar en aquella revista.

Tots els científics es sotmeten a aquest mètode, TOTS. És la base del mètode científic, la crítica a vegades ferotge és sempre entesa a fi de bé, a fer avançar els diferents camps de la ciència i de la tècnica. Revisant simplement només els darrers cent anys de la revolució científica i tecnològica podem dir que el mètode no funciona del tot malament.
Sempre he pensat que altres àrees de la vida haurien d’adaptar més a aquesta metodologia de treball, que si ha funcionat bé per la ciència i la tècnica ha de funcionar bé en altres àrees.

Òbviament si, ho han encertat, crec plenament que la política necessita del mètode científic sobretot ara que tots s’expulsen responsabilitats i es parla de l’escarni. Ara que tenim la sensació que estem al final d’una era i que tot ha de canviar o tot s’enfonsa. Crec que tota la classe política d’aquest país ha d’acceptar la TRANSPERÈNCIA, la COMPETITIVITAT i la CRÍTICA, com a únic camí per refer la credibilitat i avançar cap al bé comú, deixant de banda els interessos de casta que s’han creat aquests anys de bacanal especulativa.

Dic “aquest país” ja que considero que països moderns i democràtics d’aquest món, curiosament, aquells capdavanters en ciència i tecnologia, han adaptat ja fa molts anys i tenen mecanismes per eradicar i minimitzar el llast democràtic que suposa tenir científics i polítics inútils i corruptes que consumeixen recursos públics en favor d’uns pocs i se’n renten les mans.

Carles Ferrer Costa
Habitant de l’ecosistema calellenc, tecnològicament inquiet, professional de la bioinformàtica

14/05/2013