Em pregunto preguntes

És necessari seguir fent-se preguntes. Cadascú les seves, que es veu que tota pregunta porta implícita una resposta, que es veu que el fet de fer-se preguntes ja és en sí una resposta.

Per què tantes excuses? Què té d’especial l’olor de les gomes “milan”? Què hi ha darrera el fet de menjar-se les ungles? Quin dia vaig tornar del món de les piruletes i vaig posar els peus a terra? I per què vaig tornar? Per què menjar piruletes em fa rememorar? Què tenia l’oxigen de la cresta dels castellets a les Agudes? Què va passar aquell dia que tot era diferent? Com em situo davant el fet que m’hagin fraccionat l’IBI en tres pagaments? D’on surt tanta bellesa aquest matí? Per què el pernil dolç es diu dolç si no ho és? Cal fer-ne un gra massa de tot? Com és que tenim aquesta intolerància cap a coses que aparentment no s’assemblen a res que tingui a veure amb nosaltres? Com fer-ho perquè algú que necessita ajuda demani ajuda? Com fer-ho perquè l’ajuda arribi realment a qui la necessita? Com és que ens sentim amenaçats davant les idees dels d’altres? Per què la defensa quan no hi ha atac?

Per quin motiu no ens comuniquem amb més assiduïtat? Què passa quan no comunicar-se forma part de la naturalitat? Com passar de la paraula a l’acció? Per què ens obstinem a complicar les nostres relacions? Què passa realment quan diem que no passa res? Per què no arriba la calma si tinc tanta pressa? Per què la imbecil·litat més absurda és la que genera més reaccions? Per què no quedem d’una vegada? Com és que el nivell d’exigència que m’aplico a mi no és el mateix que aplico als altres?

Com puc fer-ho per redecorar el menjador de casa sense gastar gaire diners? D’on em ve avui tant cansament? Què passa quan parlo amb algú que fa temps que no veig i sento que el temps i la distància han posat molt espai entre nosaltres? Per què em sap greu que això sigui així? Serà que m’interessen més els recorreguts que les metes? Per quin motiu no decideixo de manera definitiva fer una d’aquestes coses tan guais que tinc al cap? Qui es va inventar la regla absurda que diu que dues persones que han estat parella no poden ser amics? És necessari aprendre a elaborar més els nostres conflictes? Els conflictes que tenim amb nosaltres mateixos o els que tenim amb altres?

Com aprendre a utilitzar la línia recta per anar d’un punt a un altre? Per quin motiu basem les nostres relacions en les necessitats i no les construïm des de llocs més saludables? Què implicarà afegir el Lapao al meu currículum? Com tenim estómac per seguir empassant tants atacs en forma de reial decret? Què passa quan es comença a qüestionar un sistema educatiu? Què passa amb tots aquests moviments socials que apareixen? És possible que perdin l’essència a mesura que es van constituint? Per què quan aconseguim allò que volíem no substituïm l’interès del principi per una altra cosa en relació a aquest mateix desig i no a un de nou? On són les persones valentes que han de salvar el món?

És necessari seguir fent-se preguntes. Cadascú les seves, que es veu que tota pregunta porta implícita una resposta, que es veu que el fet de fer-se preguntes ja és en sí una resposta.

Neus Arimany
Paraulista activa. News Arimany

18/05/2013