Pel maig, temps de gegants

Senyors, senyores, nens i nenes: tinc un sisè sentit.

En ocasions veig gegants…. per tots costats. Gegants que passen i em saluden, gegants que ballen al so de la gralla, gegants que surten de qualsevol carrer de Calella, gegants del nord, gegants del sud, de terra endins i de mar enllà. Gegants alts i gegants baixos, gegants prims i gegants grassos, gegants lletjos i gegants bonics, gegants amb corona, gegants amb casc, gegantes puntaires i gegants amb barretina, gegants que es banyen a la platja i que ballen amb la música de diversos grups com els Brams o els Catarres, i veig gegants desfilant quan surt el sol i d’altres que vénen caminant des de Sant Pol. Veig també gegants que estan penjats a les banderoles de la carretera. Hi veig en Quirze i la Minerva i també hi ha penjats: el nostre gegant Johnny Cadena, el gegant Chris McCornack i el gegant Gomez Noya.

Continua llegint

Passejada per Calella després d’un àpat a El Hogar Gallego

L’altre dia vaig compartir taula amb un conegut periodista gastronòmic a El Hogar Gallego i, havent dinat, vam fer un tomb per Calella. Quan un convidat que no coneix la ciutat fa l’esforç de conduir 80 quilòmetres d’anada i 80 de tornada per descobrir la cuina del meu germà Toni Gordillo, què li ensenyes després perquè el conjunt desg01 l’estada a la ciutat sigui plaent? La meva estratègia com a militant calellenc és reivindicar la ciutat desconeguda que encara és Calella per a molts catalans que no han sabut més enllà del tòpic del turisme de sol i platja. Una Continua llegint