El Mètode Científic

Si em permeteu, us voldria explicar què fa en un país “normal” que un científic sigui considerat de prestigi. No, em sap greu, no són les seves fílies polítiques, ni les seves relacions socials o familiars, ho fa el seu currículum.

El seu currículum es basa fonamentalment en la qualitat de les seves publicacions. Per obtenir bones publicacions un científic òbviament ha de fer bona ciència amb recursos, col·laborant amb els millors i competint contra els millors a nivell mundial. Quan això s’aconsegueix, aleshores es pot intentar publicar els resultats en la millor revista possible.

Com es fa això? Bàsicament amb tres criteris.

1.TRANSPARÈNCIA: Un article científic ha de contenir tota la informació necessària de manera que qualsevol altre equip científic preparat pugui repetir els experiments i replicar els resultats.

Continua llegint

Anuncis

Guerra de banderes

La señora delegada del gobierno del PP en Cataluña, la que ha dit que mercès al que consumeixen els pijos ens en sortirem de la crisi, ara l’ha agafat amb els Ajuntaments.

Primer van ser les mocions independentistes. Ella sola ha omplert els Jutjats de demandes contra una colla d’Ajuntaments que van aprovar les mocions per les que demanaven al Parlament iniciar el camí de la independència. De moment alguns Jutges entenimentats ja li han dit a la delegada que no empipi, que tenen feina, que les declaracions institucionals i les fetes en exercici del dret de petició no són impugnables. Li han dit amb la mateixa contundència com quan ella va demandar a l’Ajuntament de Girona perquè havia contractat els autobusos que la gent va pagar de la seva butxaca per anar a la manifestació de l’11 de setembre passat, i el Jutjat d’aquella ciutat li va venir a dir “senyora delegada, sembla estrany que escassos com anem de mitjans i recursos, ens vingui a empipar amb aquestes collonades!!”. Continua llegint

Vinyes verdes vora el mar

Aquestes son les poètiques paraules que el gran Josep Maria de Sagarra va dedicar als camps costaners i que ara a la primavera reprenen tota la seva força i actualitat. Avui vull parlar de vinyes verdes de Calella, també ho podria fer d’altres pobles però, què carai, vull parlar de Calella, de polítics, de presidents visionaris i d’atur.

Sóc fill de pagesos i durant un temps em vaig dedicar al no-negoci del camp. Estem parlant de fa molts anys, quan a Calella hi havia hectàrees i hectàrees dedicades a la maduixa, que tenia una qualitat per sobre del comú. Els camps bullien de feina, de treball, d’olor dolça i sou digne. Els maduixaires compraven maquinària agrícola, furgonetes, planter, edificaven barraques, feien hivernacles, construïen pous i dibuixaven a l’horitzó una certa riquesa dins el sector.

Però jo vaig començar tard, vaig començar quan el sector marcava de feiaanys un declivi important. És Continua llegint

Can Gallostra i la democràcia fàctica

La distància que hi ha entre les nostres paraules i els nostres fets, és la que separa el volem d’allò que tenim.

Una afirmació que es fa palesa, per exemple, quan pensem en el que la majoria de nosaltres voldríem pesar i ho contrastem amb el volum d’aliments que, donant-nos un polsim de felicitat abans de precipitar-se als avencs de la nostra panxa, passen a augmentar el nostre jo corpori tot aprimant la nostra autoestima .

Però avui us proposo anar un pas més enllà i contraposar la democràcia formal que exercim en períodes de quatre anys amb la que DIEM allò que volem, a la democràcia real, física, mesurable i desemmascaradora que practiquem amb la targeta de crèdit a la mà i amb la que FEM cada dia la societat que ha de venir.

El diner, el flux comercial, és  la força que avui està modelant el futur. Continua llegint

Quan encara escrivíem sobre paper

Fa uns quinze anys, quan encara escrivíem sobre paper, des de la gosadia dels vint-i-cinc anys d’un jove que ja veia el final del camí de la facultat, vaig predir que el creixement econòmic basat en l’IBI (és a dir, l’expansió fonamentada en el totxo) no era la solució a res, ni tan sols un remei a res. 

El problema del paper és que amb el pas del temps es pot acabar perdent. I és el que li va passar a la meva predicció. La predicció per ella mateixa, o la seva pèrdua, no és el que em preocupa. El que m’amoïna és que a la meva predicció agosarada, hi vinculava una proposta de creixement econòmic que he seguit defensant des de llavors —amb ajustos, apreciacions, etc.

 El que fa que em torni ara a la memòria és la lectura, a banda de la quantitat d’informació que ens ha deixat la bombolla immobiliària, de dos posts del Josep Barri: “Bon Nadal (futurs ex-) companys” i “Una vintena d’aturats més a Calella”. Continua llegint

Pel maig, temps de gegants

Senyors, senyores, nens i nenes: tinc un sisè sentit.

En ocasions veig gegants…. per tots costats. Gegants que passen i em saluden, gegants que ballen al so de la gralla, gegants que surten de qualsevol carrer de Calella, gegants del nord, gegants del sud, de terra endins i de mar enllà. Gegants alts i gegants baixos, gegants prims i gegants grassos, gegants lletjos i gegants bonics, gegants amb corona, gegants amb casc, gegantes puntaires i gegants amb barretina, gegants que es banyen a la platja i que ballen amb la música de diversos grups com els Brams o els Catarres, i veig gegants desfilant quan surt el sol i d’altres que vénen caminant des de Sant Pol. Veig també gegants que estan penjats a les banderoles de la carretera. Hi veig en Quirze i la Minerva i també hi ha penjats: el nostre gegant Johnny Cadena, el gegant Chris McCornack i el gegant Gomez Noya.

Continua llegint

Passejada per Calella després d’un àpat a El Hogar Gallego

L’altre dia vaig compartir taula amb un conegut periodista gastronòmic a El Hogar Gallego i, havent dinat, vam fer un tomb per Calella. Quan un convidat que no coneix la ciutat fa l’esforç de conduir 80 quilòmetres d’anada i 80 de tornada per descobrir la cuina del meu germà Toni Gordillo, què li ensenyes després perquè el conjunt desg01 l’estada a la ciutat sigui plaent? La meva estratègia com a militant calellenc és reivindicar la ciutat desconeguda que encara és Calella per a molts catalans que no han sabut més enllà del tòpic del turisme de sol i platja. Una Continua llegint