Memòria històrica i altres valors

Vivim en un món on tot succeeix molt ràpid. Almenys al nostre país, en un context occidentalitzat. Tot i les diferències que hi ha en funció de la concreció geogràfica que agafem com a exemple, vivim rodejats d’immediatesa, individualisme, valoracions estrictament econòmiques, i m’atreviria a dir, superficialitat, precipitació.

En general, i així ho veig jo, ens costa donar importància a les coses que ens donen un valor afegit. Potser perquè ens quedem en allò que ens és més fàcil o pràctic, o perquè ens manca temps. Si em permeteu, per entendre’ns, les ciències pures, naturals o aplicades molt més ben vistes que les ciències socials o humanes. I tinc la sensació que, amb la crisi, el risc de pensar que podem prescindir cada vegada més del que ens aporta aquest valor afegit que ens donen aquestes disciplines és major.

Podria referir-me a moltes coses concretes, per il·lustrar o reivindicar la necessitat de no menysprear aquest valor afegit, que no deixa de ser la part del tot (o diguem-li com vulgueu) que ens aporta un major grau de qualitat, coneixement, particularitat, reflexió… Però trio la memòria històrica perquè a través d’un parell d’experiències viscudes recentment en primera persona he tingut la sensació que comentava abans: la necessitat de recollir el que ens aporten, el valor afegit d’uns fets històrics que aparentment podrien ser explicats sense més transcendència. Però la tenen. Són una lliçó.

Les dues experiències s’emmarquen en els treballs de recuperació de la nostra memòria al voltant de l’exili conseqüència de la Guerra Civil espanyola. La primera d’elles va ser la visita a la Mina Canta de La Vajol i al Coll de Lli, la mina on la República va guardar el tresor i el camí per on molts republicans van marxar cap a l’exili, entre els quals Lluís Companys i Manuel Azaña, respectivament. Recordar i intentar reviure les condicions, motius, el desànim de totes les persones que marxaven per aquell indret, sobre terreny, és esfereïdor. L’altra, una visita que més recentment he fet a la platja d’Argelers i a la Maternitat d’Elna, novament indrets a la Catalunya Nord: la platja que el 1939 va aplegar a milers i milers de republicans marxats cap a l’exili en forma de camp de concentració, i el lloc d’acollida de les dones embarassades exiliades que es trobaven també en camps de concentració de la zona. Sentiment d’impotència i d’incredulitat, vist amb els nostres ulls d’avui. Actituds d’intolerància, d’imposició i de negació de llibertats, de pensament i polítiques.

Aquestes visites sobre terreny, en les quals hi passes unes quantes hores, poden semblar insignificants però us asseguro que no ho són. La memòria històrica, i la seva recuperació, forma part del conjunt de tantes i tantes coses intangibles que aparentment no ens aporten res, només explicacions sobre coses que van succeir en el passat, esdeveniments històrics, però resulten ser molt. Un exemple d’aquest valor afegit que a vegades, en el nostre apressat dia a dia, oblidem. Ni les presses, ni la crisi econòmica, que provoca haver d’ajustar, ens el poden fer perdre.

Cristina Gómez
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració
Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Calella

07/06/2013