Del #calellaésmés al #calellasomtots

Fa dos anys ens trobàvem a la constitució del nou ajuntament, amb l’elecció de Montserrat Candini com a primera alcaldessa de la Calella democràtica. El govern minoritari de CiU (8 de 17 regidors) se’n surt sense necessitat d’arribar a cap pacte estable, després de declinar el recurs fàcil d’un acord amb el PP. L’esquerra (PSC i ERC) ha preferit mantenir-se a l’oposició i carregar piles de cara a les properes eleccions municipals. Els socialistes paint la pèrdua de l’alcaldia i els republicans, la de regidors. Dos anys després, la situació política nacional s’ha capgirat. CiU ja no està a la cresta de l’onada. Candini va guanyar les eleccions amb plena desfeta del tripartit a nivell nacional. ERC supera ara CiU a totes les enquestes, i el procés cap a la consulta està dibuixant nous lideratges que poden trastocar el mapa parlamentari. El PSC està patint una crisi sense precedents pel debat sobiranista i la sortida del poder a gairebé totes les institucions. La CUP i ICV s’estan organitzant a la ciutat, en plena ebullició d’aquestes formacions a Catalunya. I d’aquí a dos anys, el panorama polític encara es pot transformar més. La consulta i els avançaments electorals poden tenir impacte sobre les municipals del 2015 a Calella. El context català, doncs, hauria de propiciar un pacte CiU-ERC i l’arraconament del PSC amb el PP a l’oposició, però lluny d’aquest escenari per l’agenda nacional la situació local és ben diferent. ERC prefereix estar-s’hi a l’oposició, fent pinya amb el PSC, aliat al govern municipal durant 12 anys (8 amb alcaldia d’ERC i 4 del PSC). El PP no té opcions de governar perquè CiU sap que seria un suïcidi polític amb l’actual context nacional en una ciutat sobiranista que respira independentisme per tot.

O sigui, que lluny d’impactar l’eix nacional, a la ciutat l’eix esquerra-dreta segueix ben viu dos anys després del retorn de CiU al poder. Hi ha una majoria aclaparadora en favor del dret a decidir (8 de CiU, 3 del PSC i 2 d’ERC), però les aliances municipals de l’època post-Joaquim Rey segueixen marcant l’aritmètica calellenca. En altres paraules, Candini no ha pogut o no ha volgut ampliar el seu govern aprofitant la conjuntura nacional i la veritat és que la gestió municipal en solitari no li està sortint malament. L’alcaldia presidencialista i el govern hiperactiu seria una manera de resumir, potser de caricaturitzar, els dos anys de mandat. CiU està aconseguint tornar a posar Calella en el mapa des d’una òptica mediàtica i d’activitats turístiques i d’atracció comarcal. La capacitat de comunicar de l’actual consistori és espectacular, i bona part del mèrit recau en la regidora Lorena Sánchez. Calella ha avançat institucionalment en l’àmbit publicitari, comunicatiu i informatiu. Malgrat la desaparició de la revista Estela i de M2TV, Candini ha estat hàbil a l’hora de suplir aquestes lamentables absències amb un butlletí municipal finançat amb diners privats i amb una acció de màrqueting imprescindible per a una població turística com Calella però que defuig la necessària exigència de pluralitat, transparència i control democràtic.

Calella fa goig i patxoca, tot i que assolim el rècord d’atur registrat dels últims anys i aquesta desocupació afecta més que cap altra any el sector turístic i de serveis, i es disparen els ni-ni. Calella es projecta enfora i es promociona com feia anys que no ho feia, però la crisi està sent dramàtica i un munt d’empreses i treballadors tanquen i estan aturats. Calella demostra dinamisme en comparació amb poblacions veïnes o similars, però més enllà del trasllat de l’escola Salicrú i dels equipaments a l’antiga fàbrica Llobet Guri no hi ha projectes ambiciosos damunt de la taula per quan la crisi passi. La Calella integradora i amb als índexs d’immigració (7.285 dels 18.529 habitants són nascuts fora de Catalunya) té el seu futur lligat a un sector que, dins del desastre generalitzat, resisteix el PIB català com és el turístic. El lífting i el continuisme, barreja de sensatesa i pragmatisme, els dos primers anys de mandat podrien donar peu a una proposta més profunda i ambiciosa per al tram final. Per fer-ho caldria un canvi de xip important, i passar del #calellaésmés (cofoïsta, de mirar enrere encara i un punt naïf) al #calellasomtots (integrador, ambiciós i participatiu). Queden dos anys per assistir a aquesta evolució institucional o per lamentar-nos-en. A nivell ciutadà, el #calellasomtots sembla que ja està en marxa. Hi ha una Calella dinàmica, emprenedora, oberta i generosa. Penso ara en el que representa la Llopasfera, i la darrera trobada anual, genial, plural, enriquidora i optimista. Aquesta és la ciutat del #calellasomtots en format 2.0. Una ciutat que va per una banda, i que és capaç de trobar en Rebat.catVade.cat i InfoCalella el substitut cívic i popular a les absències d’Estela (parroquial, privada) i M2TV (associativa en l’origen, de titularitat pública al final), per posar un exemple de l’àmbit dels mitjans de comunicació. Seria desitjable que el #calellaésmés, a nivell institucional, assumís aquest esperit social del #calellasomtots. Més pluralitat i més participació. Ingredients que poden donar-li la volta, a molt millor, a una primera part de mandat treballada i positiva.

Saül Gordillo
Periodista. www.saul.cat

30/06/2013

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s