Fa poc més de tres anys va morir la senyora Boa Sr als seus vuitanta i tants. Qui va tractar amb ella diu que era una persona tranquil·la, d’una profunda intel·ligència, possiblement mil·lenària. Vivia on sempre havien viscut els seus i havia realitzat al llarg de la seva vida el mateix que les seves generacions precedents havien fet.

Era aquella típica àvia que explica contes als seus néts, cançons de bressola i històries per entretenir-los, però no ho podia pas fer en la seva llengua

Doncs, qui renoi era la senyora Boa Sr? materna sinó en una altra. Tampoc és notícia això avui en dia, hi ha moltes iaies que veuen com els seus néts són catalanoparlants Continua llegint →

Temps de rebaixes

Els dies de penúries que vivim, ens estan fent canviar els costums i la valoració del que ens envolta. Ens estem tornant mansuets i conformistes.

Els que encara -tot i que sigui de tant en tant- ens podem permetre consumir i entrem a botigues, bars, perruqueries, tallers o llibreries, hem aprés a còpia d’anar-ho veient i patint, que les coses no son com “abans”, que les esperes són mes llargues i que l’atenció al client s’ha deteriorat significativament degut a la reducció de personal. Tant és així, que em consta que moltes grans companyies dedicades a la venda al públic, estan prescindint dels controls de qualitat externs que valoraven, per mitjà de “clients professionals”, l’atenció i el servei que es prestava als compradors potencials… De moment, la meva apreciació particular és que la qualitat del que consumim encara no s’ha devaluat però si el poder adquisitiu va minvant, això també arribarà i a Continua llegint →

Fent servir els mateixos criteris “científics” que els prohoms (i prodones) del PP utilitzen, a banda dels “seus” experts lingüistes, puc afirmar, sense cap mena de dubte i amb criteris de màxima objectivitat, que a molts territoris de l’estat espanyol no es parla castellà.

M’explico. A la zona de l’oest, s’hi parla l’extremeny, que beu de les arrels prehistòriques més profundes, ja que al segle –VI, ja es parlava un llenguatge d’arrel ibèrica que, posteriorment, es va veure enriquit amb llengües centre europees i amb algunes aportacions del portuguès –que com tothom sap, no prové exactament d’una llengua llatina, sinó que és una barreja de l’atlàntic i el basc. A la zona sud de l’estat, es parla l’andalús, que beu de les mateixes fonts que l’extremeny, però amb les importantíssimes aportacions de l’àrab que durant 8 segles va ser llengua predominant a la zona sud de la península ibèrica. Cap a l’est, hi podem trobar els territoris que parlen en murcià, que tenen molt a veure amb les Continua llegint →

Tot i la joventut d’aquest espai, vuit mesos des del desembre de 2012, ja podem parlar de 95 articles escrits, 22 col·laboradors i més de 16.000 visites. Aquestes dades potser no són més que números però posen sobre la taula una realitat prou remarcable: que hi ha gent que té ganes de dir coses, d’expressar-se, de deixar anar reflexions i opinions, de debatre i de rebatre.

I potser per tot això hem decidit posar el nostre granet de sorra a una gran festa que ja celebra la seva sisena edició: els Premis Blogs Catalunya. I ara em ve al cap la primera edició a Girona, i la segona a Vic en la que vaig ser finalista (ves per on!) amb el meu vilapou.cat… I després va venir Mataró, la Seu d’Urgell i Reus. I aquest any ens Continua llegint →

Aquest any, justament aquest any, les nous verdes van tard. Les nogueres que ens han de proporcionar les nous d’aquests indrets, per poder fer una ratafia autòctona, un xic mediterrània, un xic montnegrina, un xic capasprosa, un xic masrogerenca,… i, fins i tot, amb petits tocs de la Garrotxa, per allò d’apropar les terres de l’interior, i perquè una part del meu jo és d’aquelles contrades, encara no han acabat d’enllestir els fruits.

Fa mesos que hi anem al darrere. Ho hem preparat a fons i ens hem documentat d’allò més. Hem après molt, però tenim clar que encara no en sabem res. La recol·lecció ha estat clau i s’ha fet amb un rigor exquisit. El producte final bé que es mereix aquesta dedicació. Pensem que hi haurà un producte final i que haurà valgut la pena tot l’intens, exhaustiu i acurat procés previ.

Em va captivar el fet de que la ratafia s’elaborés pels volts de Sant Joan. Sempre he cregut que són unes dates màgiques, fantàstiques, amb una intensitat veritablement Continua llegint →

Les setmanes prèvies al viatge van ser mogudes i plenes d’incògnites… però la pregunta clau i decisiva va ser… i per què no marxar? I la resposta va ser ràpida i clara així que no hi havia gaire res per patir més enllà de tenir-ho tot enllestit pel dia de sortir… passaports, vacunes i tràmits d’aquest tipus. A mi que les curiositats no em deixen aclucar els ulls… tenia per davant tres setmanes d’intrigues i emocions a tots nivells i, evidentment, se’m va disparar l’eufòria (i en algun moment fins i tot devia trontollar la meva salut mental, vés a saber).

Un cop en marxa, cal dir que les circumstàncies es van anar encarregant d’anar posant un plus d’emoció al tema… experiències que ja són anècdotes i que ara és divertit recordar: que si avui encara no hem menjat res… a quin poble dius que som?… què fem ara aquí tirats al mig de la carretera a aquestes hores?… què punyetes fas tu dalt del bus i jo a baix i aquí tothom barallant-se?… que si passarem o no la frontera… I Continua llegint →

Sant Joan és una bona excusa per parlar, discutir, provocar… sobre temes lligats a aquest territori que va de Salses a Guardamar i té algunes de les condicions que defineixen una nació.

Comencem.

S’ha demostrat abastament que els partits al sud d’Europa no es guanyen per l’habilitat dels jugadors marcant en la porteria contrària sinó perquè els adversari se’n fiquen més en pròpia porta.

Això, òbviament, és una metàfora per parlar de política, perquè a mi ni m’agrada el futbol, ni tinc cap interès d’aprendre res al respecte (sento ser així de cru però millor que us ho digui jo que no pas que us n’assabenteu al carrer, per boca de ves a saber qui).

Dit d’una altra manera el vencedor ho és per incapacitat del contrari no per excel·lència pròpia: en rallies, les curses es guanyen Continua llegint →

El divendres a la nit vaig tenir la sort de poder assistir al concert inaugural del NEC’13, Festival Nits d’Estiu a Calella, a càrrec de la Beth Rodergas amb l’acompanyament al teclat d’en Joan Monné. Era l’ocasió perfecte per passar una vetllada a Calella, retrobar-nos amb familiars i amics, viure un acústic de l'”Eurovisiva” de Súria i visitar el magnífic entorn del Far Calellenc… què més es podia demanar?

Doncs el resultat final va superar totes les meves expectatives. Malgrat el fred, es va crear aquell ambient càlid i intimista que tan poques vegades s’aconsegueix i que permet que aflori una simbiosi còmplice entre l’escenari i el públic.

La Beth va encetar el repertori amb La Maquina de Cosir demostrant que no ha perdut aquella màgia que genera la seva veu “trencada” i arrancant els primers aplaudiments de la família del Far. Va cantar varies cançons de l’últim disc “Segueix-me el fil” com Terra Trencada, Cap a on Gira el Món, Temps de Continua llegint →