Rèquiem per Boa Sr
Fa poc més de tres anys va morir la senyora Boa Sr als seus vuitanta i tants. Qui va tractar amb ella diu que era una persona tranquil·la, d’una profunda intel·ligència, possiblement mil·lenària. Vivia on sempre havien viscut els seus i havia realitzat al llarg de la seva vida el mateix que les seves generacions precedents havien fet.
Era aquella típica àvia que explica contes als seus néts, cançons de bressola i històries per entretenir-los, però no ho podia pas fer en la seva llengua
Doncs, qui renoi era la senyora Boa Sr? materna sinó en una altra. Tampoc és notícia això avui en dia, hi ha moltes iaies que veuen com els seus néts són catalanoparlants per decisió dels seus pares i ells es veuen obligats a aprendre a corre-cuita “aquella llengua” que durant quasi bé tota la vida els hi ha sigut impossible d’aprendre.
Boa Sr es va passar els darrers anys de la seva vida sense poder parlar amb ningú que l’entengués en la seva llengua de pit, la que va mamar en el seu poble i que ella tenia el molt dubtós honor de ser l’última persona que parlava, el Bo; idioma d’una cultura datada des del pre-Neolític i amb uns 65.000 anys de vida. Una llengua i una cultura que no se li pot donar una data de naixement certa però si una de defunció.
Boa Sr era una persona excepcional, va sobreviure a la invasió japonesa de la Segona Guerra Mundial, al tsunami del 2004 i a les malalties portades per la colònia britànica a les Illes Andaman (Índia). Durant el tsunami va salvar la vida al no creure’s les indicacions que donava un cap local de que tothom es quedés quiet ja que la terra s’obria i podien caure a dins, i va pujar a una palmera… amb més de 70 anys.
Els estudis que es fan avui en dia són esgarrifosos, segons el M.I.T., en un segle el nombre de llengües parlades al món disminuirà de 6.000 a 600. Ciutadans del món… us escupo a la cara. Els defensors de llengües homogeneïtzadores són autèntics genocides culturals de les cultures mil·lenàries i les seves tradicions.
Ciutadans del món… us escupo a la cara. La paraula us delata. Ciutadans, etimològicament, ve de ciutat. Per tant, tot el que no arribi a aquest criteri polític de fons, ja en queda fora. Com la senyora Boa.
Ciutadans del món… us escupo a cara. Sou els nous representants d’allò tan antic com és el feixisme. L’únic canvi que sóc capaç de veure en vosaltres és la copa de cocktail en comptes del conyac de tota la vida. Odieu la diversitat perquè el vostre cervell és massa limitat per comprendre-la. Simplifiqueu per necessitats neurològiques.
Fa tres anys la senyora Boa Sr va morir. Hi ha gent avui que ni ha nascut.
En aquests moment convulsos per la societat jo tinc un tresor. És diu català i estic disposat a compartir-lo amb tothom que ho vulgui.
Fonts:
http://web.mit.edu/linguistics/mitili/language%20loss.html
http://www.guardian.co.uk/world/2010/feb/04/ancient-language-extinct-speaker-dies
Josep Busquets
Cultivador de bytes, punts i herbes
26/07/2013
rebat.cat 