Drets humans i crisi d’essències (o crisi humana de drets essencials, o essències humanes en crisi de drets)

“Avui el sol surt del teu signe per ingressar a lleó i afavorir la gestió de la teva economia, encara que la tendència et portarà a gastar”. Tinc costum de començar a llegir el diari per darrere, bàsicament perquè la portada no m’interessa però també perquè m’agrada fer tot el que tinc dret a fer i que va en contra del que fa la majoria. Estic convençuda que algú s’ha dedicat a fer estadística sobre el tema i que hi ha dades objectives sobre el percentatge d’humans que comencem els diaris pel final. Fer estadístiques està bé i es poden treure conclusions amb rapidesa i claredat. Però les estadístiques no m’interessen, primer perquè se’n valen molts caps grossos, i segon perquè posen números als fets, i no altres coses, com lletres o emocions.

Continuo passant pàgines i llegeixo: “Salir de la crisis es sólo cuestión de tiempo”. Aplaudeixo tant enginy en tan poques paraules. “Señor mío, en la vida todo es cuestión de tiempo y usted se queda tan ancho hablando de un tema que resulta estar siendo tan largo”, li responc. I encara llegeixo una mica més, que avui vaig bé de temps… “Indulten una dona noruega que va denunciar una violació i va acabar condemnada per tenir relacions sexuals fora del matrimoni”. Em limito a llegir i a renegar en silenci. Com és possible, com…? M’espanto i em poso de mal humor, resulta ser que tots aquests que es dediquen a condemnar, i jo mateixa, vivim sota el mateix cel.

L’horòscop, la crisi, els drets humans… que s’entortolliguen, que es confonen, que no acabo de veure on comença una cosa i on acaba l’altre, perquè resulta ser que no hi ha límits, fet que podria facilitar la inspiració i la creació però no, es tracta d’una altra cosa molt menys saludable. Que no sé si el meu indult només és “cuestión de tiempo” o si el sol ingressarà a lleó per tenir relacions amb una noruega. M’explico? Juguem a ser genèrics, poc originals, mediocres i calcats. Perdem personalitat i perdem essència. Això també em posa de mal humor. Escèptics, arrufeu el nas, em sembla just, al cap i a la fi estic súper a favor de la diversitat i la llibertat d’opinions. Estareu d’acord amb mi que els extrems no són bons, mai ho han estat, com tampoc ho són els abusos de poder, els abusos en general… i tendim als extrems i tendim als abusos i ho fem a tots nivells.

En la meva lluita personal per recuperar l’essència de l’espècie llegeixo al diccionari que existeix el terme “ecologia humana”. M’interessa com a concepte, però no m’interessa la seva definició, no m’interessa en absolut… tot plegat només són paraulotes. Avui llegeixo el diari i miro una mica més enllà del meu melic i només veig bestieses, de diferents calibres i camuflades darrere diferents titulars, però bestieses enormes que em posen en alerta i que acaben reduint els meus pensaments en un: deixem-nos d’històries i anem pel que veritablement importa. És possible que el que veritablement m’importa a mi no sigui el que veritablement t’importa a tu. Perfecte, parlem-ne i discutim, no ens farem canviar d’opinió (o potser sí) però probablement ens mirarem als ulls, la temperatura del nostre cos variarà, es modificarà el batec del cor i potser hi haurà contacte còmplice i tot. Alguna cosa que té a veure amb les sensacions es posarà en joc i tot plegat posarà en marxa mecanismes humans com el de sentir o el de tenir experiències significatives (i no necessàriament amb significat).

I res, que avui no m’he llevat de bones. Si a algú li interessa, pot estudiar el meu cas, definir-me, posar-me una etiqueta i fer estadística sobre la quantitat de vegades que dic la paraula “essència”. Segurament obtindrà uns resultats súper objectius, però que tindran poc a veure amb l’autèntica essència Arimany (sí, he tornat a dir essència). I mira, posats a jugar a l'”aveurequiladiumésgrossa”, he decidit que de gran vull ser escriptora d’horòscops. Salut!

Neus Arimany
Paraulista activa. News Arimany

07/08/2013