Si no vols pols….

…no vagis a l’era.

L’era és una petita esplanada empedrada a prop de les cases de pagès on se separava el gra dels cereals de la palla o els fesols de les seves tavelles seques o tasques similars. Això generava molta pols i d’aquí ve la popular dita. Però no sempre és tan fàcil evitar la pols. Si ens movem amb certa naturalitat pel món ens n’anirem trobant. El vent pot aixecar la pols que hi ha a l’era i fer-nos-la empassar encara que estiguem a una certa distància. Si no volem pols, doncs, no anem a l’era i, a més, tinguem-la sempre neta. Però ai las, el vent també aixeca pols dels terres erms o ens porta el pol·len dels arbres o aquesta pols negrosa de les zones urbanes, i això ja no ens és tan fàcil de controlar. A més, tenim la pols que els vents a voltes ens porten de terres molt llunyanes com deserts de l’Àfrica o l’Àsia i que ens cobreix cotxes, patis i balcons de sorreta vermellosa. Tota aquesta pols ens porta problemes. La veiem com brutícia a la qual hem de dedicar esforç per netejar. També ens pot produir malalties amb gèrmens llunyans que ens infecten o ens causen complicacions respiratòries, i ja sabem que hi ha persones amb alts graus de sensibilitat que poden arribar fins a l’ofec. Fins i tot, quantitats importants de pols poden alterar el tràfic aeri, just aquell dia que sortim de vacances. I maleïm la pols. Però a no ser que vulguem aïllar-nos del món i tancar-nos hermèticament en l’oasi de casa nostra, haurem d’aprendre a conviure amb ella; i si pot ser, a apreciar-la. La pols que ens arriba de terres llunyanes ajuda a crear sòl fèrtil i enriqueix el mar que ens uneix a tots, i ajuda en el manteniment de la biodiversitat amb el seu aportament genètic i… Malgrat tot, això són processos lents i amb efectes que ens solen passar desapercebuts en el nostre dia a dia. Si només poguéssim notar aquests efectes, la nostra apreciació de la pols no seria tan negativa; ens faríem la pols més nostra. Ja ho deien els Kansas: all we are is dust in the wind.

És possible que els lectors més aguts puguin haver sobreentès metàfores en el meu escrit, com si parlés de la nostra societat i de com afrontar la immigració o la diversitat cultural, però jo només parlava de pols. Si realment en voleu saber més, podeu connectar-vos a www.icm.csic.es/bio/adept. I si no, sempre queden les metàfores.

Francesc Peters
Veí de Calella i científic

04/10/2013