Més llestos però igual de burros

Com que ja hi ha molta gent que canta les lloances dels nous mitjans virtuals d’informació, treball i comunicació, he pensat que, per buscar una mica els tres peus al gat (però de bon rotllo), escriuria aquest text per dir que tanta tecnologia digital és una manera sofisticada d’acabar fent el mateix que s’ha fent durant tota la història de la humanitat: coneixement instrumental cada vegada més extens, fàcil i accessible, sobre el fons inalterable de la naturalesa humana. És com dir que ara som més llestos que abans, però igual de burros.

Matthew Jackson, que investiga com les xarxes socials acceleren la globalització, explica en una entrevista (“la contra” de “La Vanguardia”, 18-10-2013) que el fet d’estar hiperconnectats fa més probable que ens radicalitzem: “…és més fàcil i agraït freqüentar els que són i pensen com nosaltres que no pas enfrontar-nos a la diversitat. Ens agrada anar en ramat, però el nostre. I la hiperconnectivitat en xarxes fa possible que dia i nit estiguem connectats amb els més similars”. O sigui que tornem al tribalisme, però amb glamur, per la via digital.

L’historiador Josep Fontana (en un altra “contra” de “La Vanguardia, 12-10-2013) afirma que “Les noves tecnologies han estat pensades per substituir precisament els tècnics especialitzats, que cobren sous alts. Se’ns vol fer creure que la tecnologia només reemplaça les pitjors feines i sous. Però és a l’inrevés: redueix sous”. O sigui que cobrem cada vegada menys (o gens) però, això sí: ens comuniquem molt millor.

Ja tenim tres coses: més tribals, menys remunerats i hiperconnectats. En falta una quarta: més estressats. La tecnologia no canvia la naturalesa humana però l’estressa. Mireu, si no, què explica Jordi Serrallonga, estudiós de l’evolució humana, en una entrevista a la revista “Sàpiens” (núm. 135, octubre de 2013), sobre els primers sàpiens (valgui la redundància): “Tampoc no eren comunitats que visquessin en estat d’alerta constant o pendents dels perills. De fet, després de les dues o tres hores diàries que destinaven a la caça, a la recol·lecció, a fer algun estri o adequar l’habitatge, la resta del temps era lliure: per ballar, cantar o explicar històries als més petits”. Igual que ara, com si diguéssim.

Estem fent un mal negoci amb el progrés tecnològic? Tenia raó el filòsof Jean-Jacques Rousseau quan sostenia, en el “Discurs sobre la desigualtat” de 1754 que “l’home és bo per naturalesa i solament les institucions l’han fet dolent”? (Incís: tothom sap que els avenços tecnològics han permès construir i mantenir les estructures institucionals que han fet malvats els homes, i les dones). El 1755, Voltaire va aportar un interessant punt de vista en una carta que va enviar a Rousseau després d’haver llegit el “Discurs sobre la desigualtat”: “He rebut el seu llibre contra l’espècie humana i li dono les gràcies. Mai no s’ha emprat tanta intel·ligència en el designi de fer-nos estúpids a tots. Llegint el seu llibre es veu que hauríem d’anar a quatre potes. Però com que he perdut l’hàbit fa més de seixanta anys, em veig desgraciadament en la impossibilitat de reprendre’l”.

És a dir, que no podem tornar enrere en qüestions instrumentals, però tampoc no anem endavant en qüestions essencials. I quan acabo d’escriure això, ho envio telemàticament perquè es pugui publicar al blog anomenat Rebat.cat.

Joaquim Costa
Ex-cap de redacció de la revista Estela de Calella

28/10/2013

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s