S’acaba l’any del “bocata màgic”

Sense risc d’equivocar-me, un dels anuncis que han marcat aquest final d’any és el del “bocata màgic”, aquell entrepà sense res a dins i que, per art de màgia, té la facultat de què et puguis imaginar, amb olor inclosa, de què el vols… I, al final, aquella mirada de la mare…

Després podrem parlar de si és una creació, pur marketing o un reflex pur i dur de la realitat. Aquí cada un hi farà la seva anàlisi i tindrà també tot el dret a amagar-se del que li faci més por. La por a la realitat és una de les armes més destructives que existeixen. És capaç de Continua llegint

Anuncis

Ser o no ser… Dinamarca

No hi ha dos paradisos iguals: cadascú imagina  el seu a la mida dels seus anhels, de les seves necessitats o de les seves conviccions. El protagonista de “Los lunes al sol”, aturat i desesperat enmig de la  reconversió industrial dels 80, somia amb Austràlia, un lloc on tot allò que ell creu important, s’acompleix per llei. Ben mirat, Austràlia reuneix totes les condicions per ser un lloc utòpic: és una illa, és molt gran, remota, rica  i poc poblada. Imagina que allà tothom és feliç, però, com que és un lloc tan allunyat,  tampoc és rellevant si les seves creences responen a la realitat o són figurades. La seva utopia és irreal en sí mateixa, però, Continua llegint

Pel forat del pany

Fum, fum, fum…

Dia 05 de desembre: Sortim al carrer i veiem amb estupor que s’han encès les llums de Nadal. Comença la batalla, només els mes forts se’n sortiran!

Venen dies de “pont”, però el virus nadalenc no descansa ni els festius (mes aviat, el contrari). Rebo instruccions per guarnir la casa (arbre, pessebre, llumetes): Primer, recordar on es va endreçar tot l’any passat i després comprovar que aquelles bombetes que fan pampallugues no s’hagin fos… Sort de les botigues dels xinesos, els grans proveïdors nadalencs en aquest segle! Fum, fum,fum.

Dia 09 de desembre: Els dilluns sempre són fotuts, però aquest encara una mica més. Havent dinat, quan t’entra la soneta, surten els dos temuts temes :

Què menjarem per les Festes? Quants serem cada diada?… La pregunta sobre on farem els àpats ja no Continua llegint

Tristesa

Així vull encapçalar aquestes particulars reflexions.

Aquests darrers dies, em motiu del SIMPOSI “Espanya contra Catalunya” i de l’anunci de la data i del text de la consulta per part de les forces més nacionalistes i/o independentistes del nostre país, Catalunya, estem assistint a tot tipus de manifestacions.

Manifestacions de felicitat, d’esperança, de plor -gent que se li han negat els ulls- de comprensió i manifestacions d’absolut rebuig, manifestacions contradictòries i manifestacions d’amenaces i fins i tot de manifestacions amb càrrega violenta…. i com no…. manifestacions de la Conferència Episcopal deixant anar les expressions “és inadmissible” i “moralment inacceptable

El dret a tenir idees pròpies, el dret a la lliure expressió i manifestació forma part dels drets de les persones. El concepte de llibertat comença, al meu entendre i primer de tot, en la llibertat de pensament. És per això que vull respectar aquestes manifestacions Continua llegint

Rèplica a Jordi S. Guzmán

Hola Jordi,

no estic d’acord amb el teu plantejament de la participació mínima a la consulta. Anem a pams. No hi ha tres opcions sinó cinc. Mai hem d’oblidar que hi ha l’opció del vot en blanc (que sempre afavoreix la majoria) i l’opció del vot nul (que si fa no fa, en una consulta ve a ser el mateix que no anar a votar).

No és just ni és democràtic exigir a un participant que humiliï el seu contrincant per fer bona la seva fita. Si el #SÍSÍ tingués el 54% de suport vol dir que el #No, el #SíNo, el blanc i el nul només sumen el 46% restant. Entenc la teva posició respecte a una consulta binària (trinària real pel vot en blanc) però no pas en aquesta.

Quina seria la meva proposta de participació mínima i validesa de resultat? Doncs, tal com es fa a qualsevol país del món, qualsevol índex de participació es dóna per vàlid per posar partits al govern, qualsevol participació es dóna per vàlida per convertir persones normals Continua llegint

Ja tenim consulta… I ara què?

Anit (la del gran dia, la nit que seguia el dia que ens van donar preguntes i data de la consulta), després de sopar em vaig posar a fer uns càlculs molt elementals referents a possibles resultats de les votacions del proper 9N14.

Com que ningú parlava de com és la validesa —és a dir la legitimitat— de la votació, ni de com es mesurarien les respostes poc clares (el que s’ha etiquetat com a #NoSi), em vaig posar uns minutets davant de l’Excel i vaig mirar un moment la pàgina de l’Institut Català d’Estadística (www.idescat.cat) i els resultats van ser ràpids de trobar.

Des d’una perspectiva de radicalitat democràtica, aquest constructe tan de moda darrerament, penso que la consulta no seria legítima, ni tampoc podríem pretendre que a nivell internacional en fes cas ningú, si la participació mínima que li donés suport (repeteixo: a la consulta) no fos d’un 60% del cens electoral actual de Catalunya. Anit era d’aproximadament 6,2 milions de persones majors de 18 Continua llegint

“Momentassus” 2013

Només uns minuts per passar contes (sí, contes, historietes…) d’aquest any que ja va acabant-se. Què ha passat i què ha deixat de passar, com he estat amb això i com amb allò, qui hi ha sigut, qui no… com he estat davant les situacions més compromeses… què he après, com he perdut el temps… Llegia a Twitter aquest matí que els Antònia Font es separen… “punt i principi” diuen en una de les seves cançons. Bona manera d’arribar a 31 de desembre, pensant en un punt i després, en un principi.

M’he fet gran, ja fa anys que em passa, que ho veig, i que en sé fer broma… tinc una edat, dic. Ho constato, només ho constato, sóc feliç de fer-me gran… però no és un fer-me gran de sumar anys al que em refereixo, sinó un fer-me gran “a lo ancho“, una mena d’expansió en orgull, un fer-me gran de sentir-me més amb pau amb les meves idees i amb les meves decisions. Sumo treball i sumo experiències, tot de manera molt humil i amb l’última i màxima aspiració de fer de la meva vida un lloc bonic i agradable. Bé, i ja m’estic empatollant però és que d’això va el Continua llegint