Ja tenim consulta… I ara què?

Anit (la del gran dia, la nit que seguia el dia que ens van donar preguntes i data de la consulta), després de sopar em vaig posar a fer uns càlculs molt elementals referents a possibles resultats de les votacions del proper 9N14.

Com que ningú parlava de com és la validesa —és a dir la legitimitat— de la votació, ni de com es mesurarien les respostes poc clares (el que s’ha etiquetat com a #NoSi), em vaig posar uns minutets davant de l’Excel i vaig mirar un moment la pàgina de l’Institut Català d’Estadística (www.idescat.cat) i els resultats van ser ràpids de trobar.

Des d’una perspectiva de radicalitat democràtica, aquest constructe tan de moda darrerament, penso que la consulta no seria legítima, ni tampoc podríem pretendre que a nivell internacional en fes cas ningú, si la participació mínima que li donés suport (repeteixo: a la consulta) no fos d’un 60% del cens electoral actual de Catalunya. Anit era d’aproximadament 6,2 milions de persones majors de 18 anys, per tant la participació mínima hauria de ser d’uns 4 milions de votants.

Per altra banda, si és cert el que diuen totes les enquestes, i un 55% de la població dóna suport a la independència, tenim que uns 2.100.000 vots haurien de respondre a l’etiqueta #SiSi per tal que hi hagués majoria —no crec en la majoria absoluta ni en la unanimitat; és una de les meves dèries de la primera democràcia, a la que vaig assistir de la mà dels pares— en el sentit de l’Estat propi.

En resum, un 35% de tot el cens electoral català actual hauria de votar pel #SiSi per tenir el blat al sac i ben lligat…

Un 35% és poc en comparació amb que el pobret del Cañas, innocent o il·lús   —encara no he estat capaç de decidir-me— deia que cal per modificar un Estatut; però no es tracta de modificar cap Estatut. Només es tracta de decidir què volem ser de grans!! I volem ser independents (no m’atreveixo a dir lliures, hi ha massa implícits filosòfics!).

Queda molta feina a fer. Especialment pels partits que defensen l’estat propi (en ordre alfabètic: Convergència, CUP, Esquerra) i les diferents institucions que també hi donen suport (ANC, Associació de Municipis per la Independència, Òmnium), que penso que ja haurien d’haver-se posat a estudiar tots els tractats internacionals signats per l’Estat espanyol, que posen per davant de la “sacrosanta unidad de la Pàtria” (sic) i la “unidad de destino en lo Universal” (més trist, encara!) el dret a decidir de qualsevol (part d’un) territori o de qualsevol nació davant el respectiu Estat.

Amb tot, i per a que consti a l’acta, la meva opció no ha estat contemplada, i fa que la pregunta tal com està ara per ara, no m’acabi de convèncer… Jo estic pel #NoSi.

Salut i anarquia!

Jordi S. Guzmán i Conesa
Filòsof i docent
Theoreín: Bloc de filosofia

15/12/2013