Tristesa

,

Així vull encapçalar aquestes particulars reflexions.

Aquests darrers dies, em motiu del SIMPOSI “Espanya contra Catalunya” i de l’anunci de la data i del text de la consulta per part de les forces més nacionalistes i/o independentistes del nostre país, Catalunya, estem assistint a tot tipus de manifestacions.

Manifestacions de felicitat, d’esperança, de plor -gent que se li han negat els ulls- de comprensió i manifestacions d’absolut rebuig, manifestacions contradictòries i manifestacions d’amenaces i fins i tot de manifestacions amb càrrega violenta…. i com no…. manifestacions de la Conferència Episcopal deixant anar les expressions “és inadmissible” i “moralment inacceptable”

El dret a tenir idees pròpies, el dret a la lliure expressió i manifestació forma part dels drets de les persones. El concepte de llibertat comença, al meu entendre i primer de tot, en la llibertat de pensament. És per això que vull respectar aquestes manifestacions contràries als meus ideals i creences. Però respectar no vol dir no confrontar-les amb ells.

Però hi ha un aspecte que crec que obliden molts d’aquests que opinen. Molts d’aquests polítics, analistes polítics, directors d’influents diaris, periodistes, advocats, constitucionalistes i altres persones. Crec, com deia, que el primer que obliden és el concepte “SOBIRANIA POPULAR”.

Aquest concepte, quan els especialistes van redactar la “Constitución del Estado Español” també anomenada CARTA MAGNA -que vol dir “suprema”-, el van introduir però…. l’entenem realment? Veritablement sabem el seu significat? Jo crec que no!!!

SOBIRANIA POPULAR, jo així ho he après, vol dir que el que té més valor per sobre de tota Constitució, és la voluntat del poble, aquí és on radica veritablement el PODER. La constitució recull la voluntat del poble, no s’imposa sobre el poble ¡

Avui dia, al llarg de la història i suposadament també en un futur, la SOBIRANIA POPULAR ha comptat poc o quasi gens per qui detenta el poder i per qui ajuda a detentar el poder, com és el cas de l’església.

Quan el poble ha reclamat, perquè n’estava fart de patiments i d’opressions, llavors, els dirigents li han fet cas, millor dit, parcialment cas.

Per què dic parcialment, doncs, perquè seran aquests mateixos dirigents i llurs acòlits qui recolliran les expressions de sobirania popular d’aquest poble a fi i efecte de mantenir i seguir perpetuant llur poder.

Quan un poble, com el català ha sortit al carrer com ho ha fet i com seguirà fent-ho, per expressar la seva voluntat, per defensar aquells ideals que són seus, i per manifestar la decisió de recuperar allò que fou arrabassat per la violència i pels interessos d’un poder dominant, ALLÒ ÉS LA SOBIRANIA POPULAR.

“La Contitución Española no lo contempla ¡” Aquesta és la frase més utilitzada. Jo volia recordar-los -segurament no volen recordar o no ho saben malgrat les seves titulacions acadèmiques i càrrecs institucionals- que els nostres Furs (eren el que avui en diríem Constitució) que foren arrabassats pels DECRETS DE NOVA PLANTA del rei absolutista i centralista Felip V sí que ho contemplaven.

Els nostres furs, les nostres corts -la dels diferents Regnes que formaven la Corona d’Aragó- foren absolutament abolits per aquests Decrets de Nova Planta.

La SOBIRANIA POPULAR que volem exercir el poble és la manifestació del CLAM QUE AVUI ESTÀ AL CARRER.

AIXÒ TAN SENZILL ÉS EL QUE NO VOLEN ENTENDRE ¡

M’entristeix veure la incapacitat, la intolerància, el donar l’opinió sense saber, el no saber i voler dirigir un estat o una institució o representar un grup, que tenen una gran quantitat de persones que avui opinen, crec que molt gratuïtament o amb interessos tan partidistes.

Jaume Planas
Una vida dedicada a la docència

19/12/2013