Pel forat del pany

,

Fum, fum, fum…

Dia 05 de desembre: Sortim al carrer i veiem amb estupor que s’han encès les llums de Nadal. Comença la batalla, només els mes forts se’n sortiran!

Venen dies de “pont”, però el virus nadalenc no descansa ni els festius (mes aviat, el contrari). Rebo instruccions per guarnir la casa (arbre, pessebre, llumetes): Primer, recordar on es va endreçar tot l’any passat i després comprovar que aquelles bombetes que fan pampallugues no s’hagin fos… Sort de les botigues dels xinesos, els grans proveïdors nadalencs en aquest segle! Fum, fum,fum.

Dia 09 de desembre: Els dilluns sempre són fotuts, però aquest encara una mica més. Havent dinat, quan t’entra la soneta, surten els dos temuts temes :

Què menjarem per les Festes? Quants serem cada diada?… La pregunta sobre on farem els àpats ja no surt, els fem tots a casa. Olé!

Hem de comprar els regals. Rumiar què comprar per cadascú… i fer pressupost, que no estan els temps per disbauxes.

Total, em quedo sense migdiada i, com cada any, amb un pes al pit que va i ve, però que em durarà fins passat Reis. Fum, fum, fum.

Dia 10 de desembre: Saludo al “caga tió” que ha arribat miraculosament. Li poso dues cebes i una patata perquè em diuen els menuts que aquest any porta molta gana. I això vol dir que, quan toqui, cagarà fort!

Per cert, a la llista de compres, no hi havia apuntat el “caga tió”… Encara hi som a temps, que no caga fins el 24. Fum, fum, fum. ​

Dia 13 de desembre: De bon matí, se’m crida l’atenció perquè sembla que vaig tard en el guarniment de la casa. M’hi poso de valent i, com sempre, em trobo bombetes foses i he perdut el caganer del pessebre. Corrents cap els xinesos, compro llumetes “Made in China” i com que de caganers no en tenen (no deu ser prou bon negoci) em dedico a voltar. Vull comprar un “Rajoy caganer “ (o un Wert, que també s’hi ha ben cagat) . Seran una trista alegoría , però els grans riuran una estona quan els vegin.

No els he trobat. Compro un caganer que em diuen que és en Messi, però no s’hi assembla gens. Fum, fum, fum.

Dia 14 de desembre: Em trobo en Mickey Mouse i el Pare Noel pel carrer (cada cop s’hi passeja gent mes rara pel carrer Església). Veig el Pare Noel més prim que l’any passat… deu ser per la crisi.

He acabat la decoració nadalenca de casa i m’ha quedat molt “xula”. La família em diu que “bé”, però no m’alaben massa. Què hi farem! Fum, fum, fum.

Dia 16 de desembre: Tot i que torna ser dilluns, una bona noticia. Aquest any, d’acord amb els temps que corren, la trobada pre-nadalenca amb els amics serà ben senzilla, un pa amb tomata i quatre torrons. Ho sento pels restaurants que ben segur que ho estan notant des de ja fa uns anys, però aquells sopars gastronòmics d’amics o d’empreses van a la baixa…. i potser no tornaran a remuntar mai més.

Però l’autèntica bona nova és que hem abolit “l’amic invisible”. Estic content, no per l’estalvi econòmic, que serà mínim, però sí que m’estalviaré anar per les botigues buscant una “xorrada” que costi poc i em faci quedar bé. Fum, fum, fum.

Dies 18 i 19 de desembre: Dedicats a les compres de queviures i regals. Muntem la logística i ens repartim la feina. Tornem a casa amb la mala llet de cada any: “El peix fresc no es pot ni mirar, quins preus!” “Això no ho he trobat i allò altre no ho tenen fins passat festes… Escolta, els hi donem un sobre amb els diners i que s’espavilin!”.

Com que queden dies -no gaires- demà tornarem a sortir a buscar el que encara ens manca. Però abans, hem d’anar al caixer a treure més diners o tirar de visa. Fum, fum, fum.

Dia 21 de desembre: ​Fem el sopar pre-nadalenc amb amics, som una bona colla. Tot i l’anunciada austeritat, quan toca passar comptes, déu n’hi do! No resulta realment car, però com que ens passem els dies gastant, ens hem tornat molt sensibles.

Ens acomiadem desitjant-nos que ens toqui la rifa. Fum, fum, fum.

Dia 22 de desembre: El matí pendent de la ràdio i, com que és diumenge, també de la tele. Constato que no m’ha tocat res de res, i em consolo, com tants d’altres, amb el tòpic de la salut!

Aquesta tarda de diumenge, l’últim abans del gran espetec, toca reflexió (tal com diuen que s’ha de fer abans d’anar a votar, entrar al quiròfan o jugar un partit important). Estirat a la butaca, amb un insípid programa de tele de fons, penso que tot això d’aquestes festes és inútil i fatigós, que només ens porta angoixa i despeses supèrflues, per tornar al cap de quatre dies a la foscor d’abans (i això de la foscor no té res a veure amb que s’apaguin els llums de Nadal)

Darrerament, ho he estat parlant amb gent i comprovo que molts pensen el mateix… Doncs, per què ho repetim cada any? Com és que no hem escarmentat?

Per un moment, tanco els ulls i recordo la meva il·lusió d’infant. Quan els obro, torno a veure aquella màgia que tots sentíem de petits en les ulls dels nens i les nenes d’ara, els que trobem pel carrer, enfavats davant del Pare Noel prim, i ben aviat, fent cua nerviosos per portar la carta als Patges Reials, o tanmateix, els que tenim esvalotant per casa, xisclant d’entusiasme quan verifiquen que el “tió” s’ ho ha menjat tot… Segurament, aquesta és una bona raó per tirar endavant i entomar aquests dies tan durs que ens esperen amb somriure serè i joiosa resignació.

Fum, fum, fum…i Bones Festes!

APUNTS A L’AGENDA

*Curiositat històrica : No va ser fins l’any 354 que el Papa Liberi I, va fixar oficialment la celebració del Nadal el 25 de Desembre, assimilant la data a la festa romana pagana de les “Saturnalies”. Festes que, per cert, eren d’autèntica disbauxa popular, com son ara els carnavals.

*De totes les festes, el dinar de Nadal és la prova de foc. Suportant sovint gent que no suportes i escoltant un munt de converses que no t’interessen. Respirem alleujats quan el nen o la nena s’enfila a la cadira per recitar el vers nadalenc, potser serà el més sensat que escoltarem en tot l’àpat… i a més amb rima!

*Bé, l’apunt anterior és un estereotip irònic. A moltes cases -com a la meva- el dinar de Nadal és una delícia i una bassa d’oli… Ho deixo dit, no fos cas que em toqués el rebre.

*I per Sant Esteve, tornem-hi!… Qui diu que els catalans no som masoquistes?

*Canvien els costums. Quantes felicitacions nadalenques vàreu rebre per correu l’any passat? Jo les podria comptar amb els dits d’una mà. Per saber si pensen en tu, mira’t el teu WhatsApp també per Nadal.

*La frase del mes, havia de ser per força de l’autor del mes immortal Conte de Nadal: “Honoraré el Nadal en el meu cor i procuraré conservar el seu esperit durant tot l’any” (Charles Dickens, 1812-1870)

Fausto

23-12-2013