S’acaba l’any del “bocata màgic”

Sense risc d’equivocar-me, un dels anuncis que han marcat aquest final d’any és el del “bocata màgic”, aquell entrepà sense res a dins i que, per art de màgia, té la facultat de què et puguis imaginar, amb olor inclosa, de què el vols… I, al final, aquella mirada de la mare…

Després podrem parlar de si és una creació, pur marketing o un reflex pur i dur de la realitat. Aquí cada un hi farà la seva anàlisi i tindrà també tot el dret a amagar-se del que li faci més por. La por a la realitat és una de les armes més destructives que existeixen. És capaç de fer negar l’evidència més de tres vegades abans que canti el gall.

Quan es va començar a insinuar la crisi ja es va veure a venir que hi hauria molta gent que patiria i molta que ho faria en silenci, des de casa, amagada, dissimulant, falsejant la seva vida als ulls dels demés. I aquí, el “bocata màgic” l’ha clavat. Quanta gent s’està alimentant de pambrès? I quants nens?

Aquella anomenada “nova pobresa” ha arribat a límits impensables, començant per la gent gran i acabant pels infants però, més impensable encara, reconvertint una part de la classe mitja en usuaris de tots els serveis posats a disposició d’allò que abans anomenàvem pobres. S’han perdut cases i pisos, mobles i vehicles, amors i afectes… En som conscients?

Diuen que aviat començarem a veure crear llocs de treball i com repunta (?) l’economia. A algú no se li regira l’estómac després d’haver vist els ajuts que hem hagut de pagar (nosaltres) a la banca i com continuen només treballant pels seu benefici propi? Qui no coneix petits empresaris que ho han deixat tot per no haver rebut un suport bancari? I els que han perdut l’habitatge? I la feina? Tot a canvi de què? Gràcies a qui? Què ens lliga a aquest sistema macabre que no hi ha manera de canviar (no dic ja destruir)?

Arriba un 2014 que ha de ser de canvi, de canvi i compromís. O canviem coses i ens hi comprometem o aquí no remunta ni déu. I si s’ha de començar des de baix que així sigui, l’ocasió s’ho val i des de dalt no ho posaran fàcil. Ja fa temps que els paradigmes canvien encara que no ens acabem d’atrevir a donar algun cop de mà a la taula de tant en tant. Organitzeu-vos! deia aquell acudit.

Bon 2014 a tots, que una cosa no treu l’altra!

Josep Barri
vilapou.cat

31/12/2013

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s