La nit de Cap d’Any

En aquell temps el Sr. Pruna i els seus deixebles anaren a celebrar el cap d’any. I després de la cercavila de l’home dels nassos es disposaren a sopar. Tot era pau i bons desitjos al moment de l’àpat i un cop es van haver menjat el raïm, el mestre en veure els deixebles una mica enriolats, els proposà anar a fer un volt per prendre la fresca.

Els deixebles protestaren un xic, doncs a taula encara hi havia neules i torrons per menjar i algunes ampolles encara no les havien ni encetat, però el mestre es mostrà ferm i els manà que sortissin del seu cau per divulgar el seu missatge.

I caminaren carrers enllà fins que arribaren a la plaça i al pàrquing que hi ha davant la Fàbrica Llobet  on trobaren nombrosos grups de joves que portaven grans ampolles de líquids de colors . Els deixebles encuriosits s’hi acostaren  i els joves que ja sabien allò de que “cal donar  aigua a qui té set”, els convidaren, i el deixeble del puro i el deixeble de panxa grossa i barretina feren grans glops d’aquells beuratges i descobriren que aquella beguda cremava força més que el vi del seu porró. Aquesta mateixa acció es repetí unes quantes vegades més amb diversos grups que portaven begudes de colors diferents.

El mestre en comprovar que la nit avançava i que començava a refrescar els va fer  entrar dins la fàbrica, i un cop a dins sentiren una música eixordadora que feia xumba-xumba. Els deixebles ràpidament es dispersaren per tota la sala i s’acostaren a les noies joves que portaven faldilles curtes i escots vertiginosos tot començant a saltar i ballar amb elles. El mestre en detectar que allò era un niu de pecadors, s’acostà al jove que posava la música i li demanà sisplau que canviés aquella música infernal per una cançó de la Núria Feliu. El DJ no només s’hi va negar sinó que es va mofar del mestre i tots els seus deixebles, i el mestre li digué.

-Oh pecador que portes el mal a tot el nostre poble i no vols treure aquest soroll fastigós, fes el favor de canviar aquest cony de música estrident per la música celestial de la nostra Núria Feliu- i dit això va apagar el seu puro al front del Dj.

El Dj lluny d’entendre el missatge, s’enfadà molt i va fer venir 14 segurates que se’ls emportaren a cops i empentes. Un cop fora, el mestre en veure aquells morats i nafres els digué:

-Fosques tenebres les que hi ha aquí dins, ni al mateix infern hi ha tan vici i tanta maldat, seguiu-me germans,  que a la llunyania veig la llum que ens anuncia la bona nova.

I es posaren en fila fent tentines, doncs quasi tots els deixebles ja en portaven més als cap que als peus, i caminaren carretera avall fins arribar a la llum, on trobaren una gran munió de bona gent que també venia a adorar el Salvador. Un cop allà van poder veure com un resplendor gran i potent s’alçava a l’horitzó.

I fou d’aquesta manera, i no de cap altre, que els deixebles es desitjaren bon any i gaudiren de la primera sortida del sol del 2014 des del Far.

Quim Lloret
Aficionat a moltes coses, especialista en res

19/01/2014