És la democràcia, senyors!

Parlant del tema de la futura independència de Catalunya –que espero que esdevingui abans que no pas més tard-, estic escoltant moltes amenaces de l’estil, “Catalunya quedarà fora de UE”, “la independència serà la ruïna dels catalans”, “les empreses marxaran”, “els catalans es quedaran sense euro com a moneda”, “tot plegat és la dèria d’en Mas”, “Catalunya sempre ha format part d’Espanya”, etc… La veritat és que tots els discursos que es fan des de Madrid, sobretot dels espanyols del PP, del PSOE, de UPyD i de Intereconomia, de 13 TV i dels diaris de la caverna…, tenen un denominador comú: negar la democràcia.

Ho baso en el sentit que per democràcia interpreto un sistema d’organització social, econòmica i política que es fonamenta en el dret d’una comunitat de persones a decidir com es realitza la seva pròpia vida social, econòmica i política. La democràcia és un sistema vital on la darrera paraula, la darrera VOLUNTAT, no pertany a les lleis ni als tribunals, sinó a les persones que formen part del sistema i de la comunitat. Cap llei, ni que sigui la més important, com és el cas d’una constitució, pot estar per damunt de la voluntat de les persones. Si això fos així, aquesta “llei” adquirirà un caràcter de dogma de fe, i estaria per damunt mateix d’aquells que l’han elaborada. Tot un contrasentit!! La constitució és una llei positiva, és a dir, elaborada per les persones que, si és la seva voluntat, pot ser modificada, canviada o rebutjada. A Espanya, des del 1812, quan es va aprovar la primera constitució positiva, hi ha hagut més de 10 constitucions vigents, aprovades o elaborades. Per tant, l’actual no té el caràcter de única, ni de ser la definitiva. Pensar el contrari és manipular la història passada i negar el futur de tota una societat.

És la voluntat de les persones, expressada per mitjà de les consultes, referèndums o votacions per escollir representants, com es manifesta i decideix el model d’organització, el model de societat, les lleis que ens donem per viure de manera segura i obtenir benestar personal i comunitari. És la voluntat de les persones la que pot canviar les lleis que ens hem donat…, i en aquest punt també hi entra la constitució, sigui quina sigui, de l’any que sigui i encara que prevegi unes condicions per ser modificada que ho facin realment difícil –com és el cas de l’espanyola actual.

I tot plegat ens porta a expressar que aquells que només amenacen amb els grans desastres per Catalunya si s’independitzen, que amenacen del molt que perdrem si marxem, que ens amenacen amb quedar fora de la UE –com si això fos impossible, quant hi ha més països fora de la UE que no pas dins-, etc…, ho fan negant el principi fonamental: exercir el dret a decidir com a expressió de la voluntat del poble de Catalunya. Dit d’una altra manera, ens neguen la democràcia.

Dit tot això, crec fonamental respondre amb un únic discurs: el que Catalunya i el poble català planteja a Espanya –sobretot al govern espanyol del PP i als seus correligionaris del PSOE-, és exercir el dret fonamental d’expressar una voluntat per mitjà d’una consulta democràtica, on tant puguin expressar-se els que estan a favor de la independència, com els qui hi estan en contra. Perquè això també cal dir-ho clar: els que ara ens neguen el dret a la consulta, si aquesta s’arriba a fer, podran participar-hi expressant la seva voluntat!! Fixeu-vos quin contrasentit. Els que defensen el dret a decidir, fins i tot defensen el dret a fer-ho d’aquells que el neguen. Pot haver-hi una actitud més democràtica que aquesta? Sincerament, no.

Per tant, la meva reflexió em porta a afirmar que tot plegat és un debat que s’ha de centrar en una única qüestió: volem exercir un dret democràtic o no? La democràcia exigeix saber entendre que no hi ha cap valor més alt i noble que fomentar la participació dels ciutadans en l’exercici de manifestar la seva voluntat en les urnes. Negar aquest valor és negar, directament, la democràcia. Així de simple i així de clar.

Per tant acabo amb la mateixa expressió que el títol del text: és la democràcia, senyors!

Josep Basart Pinatel·li
Professor, assessor i empresari. Ex-Alcalde de Calella

02/02/2014