Ja tornada d’un nou viatge. Aquest cop ha estat Benin, vaig haver de buscar-ho al mapa perquè no tenia ni idea d’on era. Tornant de Marroc, al gener, vaig posar-me una altra fita de viatge, ja per final d’any, que no tenia res a veure amb aquest que acabo de fer. Però un cop més les circumstàncies, o les casualitats, o les coincidències o vés a saber què… em van fer topar de cara amb una oportunitat. I què s’ha de fer amb les oportunitats? Doncs pel dret. Primers contactes amb en Quim i endavant.

Viatjar en grup és enriquidor, és emocionant, però sobretot és divertit. Un pot ser més o menys tímid, però la trobada amb tot de gent nova t’obliga a compartir des de tu mateix, relacionar-te des d’una posició pròpia, conscient que no estàs sol, i que el grup… es construeix en grup. La confiança encara no circula i tot està per fer i per descobrir.

Vaig ser l’última en arribar a l’aeroport, tothom estava a punt, somreia, presentacions Continua llegint →

Famílies

Si totes les relacions familiars fossin una basa d’oli  i entre pares, fills, germans i tot l’altre parentiu que conforma l’escalafó familiar no hi sovintegessin enveges i rancúnies, baralles, mentides, traïcions i punyalades tant metafòriques com reals, moltes de les obres mestres de la literatura universal no s’haurien escrit mai, començant per la Bíblia (només cal recordar la mala fi de l’Abel en mans del seu germà)

També hi ha famílies ben avingudes, però la saviesa popular ens diu, amb certa mala llet, que són aquelles que no tenen més patrimoni a repartir que la misèria. El fet constatat al llarg de la historia humana és que les famílies s’enfronten per la possessió dels bens materials, des de un tros de terra a un imperi o, en els nostres dies, un pis o la llibreta d’estalvis de la iaia.

Les desavinences familiars es van covant durant tota una vida, des de que tenim ús de raó. Sovint, Continua llegint →

Aquest any si, volia aconseguir el meu gran objectiu: ser Calellenc de l’any.  El pla crec que era perfecte, seria el primer guanyador català de la Marató de Barcelona, i amb un èxit així cap conciutadà meu no podria negar-me aquest dret. M’havia preparat a consciència, havia fet moltes hores d’entrenament per no fallar a la meva fita.

La tàctica a seguir era senzilla, marcar de ben a prop els millors corredors africans per fer un bon canvi de ritme cap al quilòmetre 38 i que no em pogués seguir ningú. Però al calaix de sortida, quan  ja estava plantejant el discurs a la gala de Calellenc de l’any, (un discurs que seria d’agraïment cap a la meva família per les hores robades, cap als meus  companys runners que tants kms hem fet junts i cap a la meva gossa “Google” que no m’ha deixat ni un sol moment en els meus entrenaments). Doncs, com us deia, al calaix de sortida, quan jo estava un pèl distret mentre imaginava allò de “Gràcies Calella”, va sonar el tret de sortida i van sortir aquella colla de keniates i etíops esprintant i ja no els vaig veure més.        Continua llegint →

D’ençà que tenim data i pregunta, no faig més que sentir parlar de la necessitat de començar a bastir estructures d’Estat. Encara més, des que la consulta ha anat incorporant la possibilitat d’unes plebiscitàries substitutòries. Com que sóc dels que pensa que tant en un cas com en l’altre el #9N no serà el final de res, sinó més aviat l’inici del procés de crear un nou Estat, a continuació exposaré les que em semblen les estructures d’Estat fonamentals, i els condicionants que cal que compleixin a l’hora de crear-les.

Tindrem la sort de poder bastir un nou Estat —en el pitjor dels casos, un nou model d’Estat—, amb una grans perspectiva, “des de dalt de les espatlles d’un gegant”, utilitzant les paraules de Newton. I, precisament aquesta possibilitat de tenir perspectiva, en concret perspectiva històrica, ens ha d’obligar a treballar amb l’objectiu de construir les millors estructures possibles, la qual cosa inclou també el millor control possible.        Continua llegint →