Estructures d’Estat: la punta de l’iceberg

D’ençà que tenim data i pregunta, no faig més que sentir parlar de la necessitat de començar a bastir estructures d’Estat. Encara més, des que la consulta ha anat incorporant la possibilitat d’unes plebiscitàries substitutòries. Com que sóc dels que pensa que tant en un cas com en l’altre el #9N no serà el final de res, sinó més aviat l’inici del procés de crear un nou Estat, a continuació exposaré les que em semblen les estructures d’Estat fonamentals, i els condicionants que cal que compleixin a l’hora de crear-les.

Tindrem la sort de poder bastir un nou Estat —en el pitjor dels casos, un nou model d’Estat—, amb una grans perspectiva, “des de dalt de les espatlles d’un gegant”, utilitzant les paraules de Newton. I, precisament aquesta possibilitat de tenir perspectiva, en concret perspectiva històrica, ens ha d’obligar a treballar amb l’objectiu de construir les millors estructures possibles, la qual cosa inclou també el millor control possible.       

Aquestes estructures fonamentals que deia fa un moment són dues, amb un parell d’implicacions addicionals, i per al seu bon desenvolupament cal que compleixin les següents condicions de possibilitat:

  1. La proposta d’aquestes dues estructures no la poden fer, en cap cas, cap dels representants polítics actuals. Ni veu, ni vot!
  2. La posada en pràctica o desenvolupament d’aquestes estructures d’Estat no la poden dur a terme els mateixos que les han proposat ni els exclosos al punt anterior. Vot, però no veu.
  3. Per tal que puguin ser considerades vàlides, s’han d’haver consensuat amb el criteri de màxima publicitat i participació, és a dir, tal com en diuen actualment, han de ser molt transversals. Malgrat que el percentatge de  vots no restringeix la legitimitat de cap llei, en aquest cas tractant-se d’elements fundacionals, la participació mínima penso que hauria de ser d’entre el 51% i el 60%.

Complint aquestes tres senzilles condicions de possibilitat, el parell d’estructures d’Estat fonamentals, que parlant filosòficament en podríem dir pre-estructures, són una llei electoral i una llei de representació (o d’incompatibilitats).

Així, doncs, sense perdre més temps, comencem amb la llei electoral:

  1. Cada persona un vot, i cap vot ponderat. La composició del parlament és de 135 parlamentaris, ni un més ni un menys.
  2. Com que els vots no són ponderats, actualment (febrer del 2014) cada escó s’aconsegueix amb un màxim de 44444 vots, aproximadament.
  3. S’exclou la possibilitat d’assolir una majoria absoluta, així com tots els acords estables de legislatura que sumin majoria absoluta. En cas que algun escó obtingui més del màxim de vots (ja sigui absolut o relatiu, és a dir 135 dividit pel total de vots emesos), els excedents es destinaran, proporcionalment, als menys votats. Això garanteix la major variabilitat d’opinions al parlament; recordem que la democràcia no és aplicar de manera impune el rodet de la majoria, si no tenir en compte totes i cadascuna de les minories!
  4. No es permet l’obediència de partit. Els parlamentaris representen els seus electors, no el partit. Per tant, les votacions dels parlamentaris seran en consciència, i es fonamentaran en els interessos o en la  voluntat del seus electors.

En referència a la segona pre-estructura, la llei de representació, tenim que:

  1. Els representant polítics només ocuparan un sol càrrec de representació, per l’import del salari mínim interprofessional. Tributaran impostos pel salari i per les despeses de desplaçament i dietes, i ho faran en règim d’autònoms, realitzant les liquidacions dels impostos i les quotes corresponents de la seguretat social dins els períodes establerts. El mal desenvolupament de les seves tasques i el baix rendiment podran ser causa de cessament en qualsevol moment.
  2. En cas que realitzin alguna altra tasca (presidència de patronats, etc.) no rebran cap remuneració per aquestes tasques, excepte en el cas que decideixin no percebre les del punt 1.
  3. Els representants només podran exercir tasques de representació durant un màxim de dues legislatures. Un cop finalitzades, no podran ser contractats en cap empresa privada per a realitzar tasques de direcció, gestió o assessoria durant un període de vuit anys, excepte en el cas que anteriorment haguessin estat propietaris, directors, gestors o assessors en la seva vida professional. En aquest cas, la comissió en farà un seguiment durant el període esmentat de vuit anys, per garantir que no es fa cap tracte de favor, ni tràfic d’informació o influència.
  4. Les despeses de desplaçaments i dietes es liquidaran a mesos vençuts, un cop hagin passat per la comissió corresponent i les hagi verificat una auditoria externa, que cada any serà assignada a una empresa diferent.
  5. En el cas de poblacions massa petites com per a que els seus representants no siguin remunerats per aquesta tasca, seguiran tenint dret a presentar despeses de representació i dietes, que es liquidaran amb el mateix procediment que la resta. En cas que rebin una remuneració parcial (no equivalent a jornada completa i major de 1/6 de la joranda), la rebran com a personal contractat per l’ajuntament.

Un cop dit això, és evident que el conjunt d’estructures d’aquest tipus implica una determinada manera de funcionament del Parlament. A continuació una proposta de treball. Els 135 membres del parlament es distribueixen de la següent manera:

  1. El parlament té un president, un vicepresident, un secretari i un tresorer.
  2. Un representant per a cada província, escollit per i entre els membres de la corresponent demarcació.
  3. Un representant de cada comarca, escollit per i entre els membres de la corresponent demarcació.
  4. Els membres del govern (president i consellers), d’acord amb els resultats electorals i el programa electoral del candidat que resulti guanyador.
  5. La resta de parlamentaris, d’entre els que seran escollits els presidents de les comissions, etc. Per a realització d’aquestes funcions no rebran cap retribució, excepte pels desplaçaments, que han de ser conegudes prèviament pel secretari per tal de poder preveure la seva liquidació. Aquestes despeses es presentaran a la comissió corresponent i es  liquidaran seguint el mateix procediment que el punt 4. de la proposta de llei electoral.

Aquesta proposta és exactament això, una proposta. Una proposta de pre-estructures, per treballar i organitzar de la manera més lliure i transparent possible les estructures que seran necessàries per començar a caminar. La primera d’aquestes estructures ha de ser l’Estatut, que assenti les bases de tota la resta d’estructures.

En detriment de la proposta, ara se’n diu document de treball, cal dir que ha estat poc reflexionada pel que fa al seu abast i estructura —algunes coses hi són molt presents, d’altres hi són molt acotades, però d’altres que segurament hi haurien de ser, ni tan sols hi apareixen… Què voleu? Només és una proposta, sense prejudicis, per començar a pensar des d’un punt de partida sobre el que tot es pot pensar i tot és vàlid.

Ens hi posem?

Jordi S. Guzmán i Conesa
Filòsof i docent
Theoreín: Bloc de filosofia

06/03/2014

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s