Un viatge que sempre continua

Ja tornada d’un nou viatge. Aquest cop ha estat Benin, vaig haver de buscar-ho al mapa perquè no tenia ni idea d’on era. Tornant de Marroc, al gener, vaig posar-me una altra fita de viatge, ja per final d’any, que no tenia res a veure amb aquest que acabo de fer. Però un cop més les circumstàncies, o les casualitats, o les coincidències o vés a saber què… em van fer topar de cara amb una oportunitat. I què s’ha de fer amb les oportunitats? Doncs pel dret. Primers contactes amb en Quim i endavant.

Viatjar en grup és enriquidor, és emocionant, però sobretot és divertit. Un pot ser més o menys tímid, però la trobada amb tot de gent nova t’obliga a compartir des de tu mateix, relacionar-te des d’una posició pròpia, conscient que no estàs sol, i que el grup… es construeix en grup. La confiança encara no circula i tot està per fer i per descobrir.

Vaig ser l’última en arribar a l’aeroport, tothom estava a punt, somreia, presentacions ràpides, foto i facturació. Primers intercanvis de paraules, de mirades… i tu d’on ets? Quants anys dius que tens? I cap a l’avió. Primera parada Casablanca. Següent parada… Cotonou, ja de matinada, i una escalforeta que ens donava pistes de la temperatura dels següents vuit dies.

Som viatgers o som turistes? Definitivament som viatgers, anem a l’aventura, anem a descobrir. Tenim plans fets, sabem on dormirem i per on passarem, però és la primera vegada per tots i això és emocionant. No ha de passar res fora de lloc però no coneixem el lloc i tot és possible.

Cotonou, Savalou, Ouidah… és difícil descriure sense caure en tòpics. Uns i altres estem en llocs que no tenen res a veure. Comparar-nos és absurd així que el que la lògica et porta a fer és reduir, minimitzar, anar a allò essencial: connectar amb una realitat diferent des de la base, des del desconeixement i des de la humilitat i el respecte. Relacionar-nos des de la ingenuïtat i des de la curiositat. Personalment posar els peus a l’Àfrica em fa estovar els esquemes, les idees, i m’obre portes a noves maneres de concebre la meva vida i a mi mateixa (ains, estic intentant no caure en tòpics). Només intento transmetre la senzillesa d’una altra realitat. Els punts de vista senzills (aquí i allà) m’inspiren, perquè em commouen, perquè tinc algunes idees obtuses i amb aquestes experiències, eps… sempre apareix un punt de llum.

I per animar als que no es decideixen… com compaginar la manteta i el sofà amb els viatges? Traient la mandra i fent que la manteta i el sofà vinguin de la necessitat de descansar després de cada viatge. I ara atenció perquè em poso rotllo filosofia casolana. La vida és un viatge i sempre és millor compartir-lo, sempre. M’agrada saber que puc marxar i desconnectar-me unes setmanes de la meva gent i del meu dia a dia. I m’agrada saber que sempre puc tornar i sempre puc comunicar-me. Anar i tornar genera confiança, evidentment en un mateix, però també en l’entorn i en les persones properes. La vida són relacions i és confiança, és el que fem d’ella i és amb qui decidim compartir, coneguts o desconeguts. Això sí, a mi que ningú em tregui els meus amics coixins i les meves amigues coixines, que al sofà amb la manteta sempre s’està millor acompanyat. Viatjar em fa sentir en moviment, però la meva idea de complitud en relació amb els viatges té a veure, sobretot, en saber tornar del viatge i compartir l’experiència mentre segueixo paint la vivència. Perquè hi ha un viatge que sempre continua just després de baixar de l’avió que et torna a casa. I aquest és el viatge més llarg, el viatge de la vida senyors meus. Ull que vola si no trepitges i comparteixes conscient.

Salut!

Neus Arimany
Paraulista activa. News Arimany

27/03/2014