El Mar Galef

No el trobareu pas a cap atles, ni de la Terra ni de la Lluna. Aquest és un joc de paraules amb el cognom del professor Ramon Margalef i López (1919-2004). Realment, no sé si jo vaig somniar aquest joc de paraules o bé me’l va dir algun ex-alumne del professor, però això ara no importa gaire. En Ramon Margalef ha estat l’ecòleg, limnòleg (estudiós de les aigües continentals com llacs, rius, embassaments,…) i  oceanògraf més reconegut que han donat aquestes terres. Va tocar totes aquestes àrees de coneixement i moltes altres i les va saber combinar de formes noves i originals, però va ser l’oceanografia la branca que li va ocupar la major part de la seva producció científica. Va estudiar el plàncton marí i com unes poblacions succeeixen unes altres al llarg del cicle anual. Va determinar que la màxima producció de fitoplàncton – algues microscòpiques que fan la mateixa funció que les plantes terrestres – en el Mediterrani es troba entre hivern i primavera i que a l’estiu n’hi ha menys. Va trobar com es combinen les fluctuacions del moviment de l’aigua amb la concentració de nutrients essencials pel fitoplàncton per definir uns espais imaginaris on podien dominar uns microorganismes marins o bé uns altres. I també com el fòsfor sol ser el nutrient limitant de la producció marina al Mediterrani. I va ser dels primers científics que va estudiar la diversitat marina, definint índexs matemàtics que ara porten el seu nom. Una de les maneres més poderoses que es té d’estudiar un sistema és mesurant-lo i observant-lo de manera sistemàtica al llarg del temps. Es mesura la temperatura, la humitat i molts altres paràmetres amb la freqüència més gran possible per poder entendre com funcionen els fenòmens meteorològics i així arribar a una previsió. També, quan estem malalts, a l’hospital ens monitoritzen la temperatura, la pressió sanguínia, el contingut d’oxigen en sang, etc. per diagnosticar-nos i seguir la nostra evolució. Monitoritzar sistemàticament el mar és molt complicat. A més de decidir on es fa perquè sigui prou representatiu d’una àrea més gran o d’una massa d’aigua hi ha grans complicacions logístiques, com bé sap qualsevol persona de mar. En Ramon Margalef, en els anys 40 del segle passat, va ser un pioner d’agafar dades marines sistemàticament; sèries temporals de dades físiques, químiques i de plàncton agafades cada setmana o dues setmanes durant més de deu anys a Blanes, Castelló i altres indrets, sovint amb ajuda de pescadors locals. A banda de que aquesta informació li va servir per descriure l’ecosistema marí, els cicles anuals i les variacions d’any en any, també li va permetre desenvolupar teories ecològiques que van més enllà de l’oceanografia. Per tot plegat s’escauria anomenar tot aquest pensament com el Mar Galef. En Margalef ja va ser reconegut internacionalment durant els anys 50 quan allà on anava, sovint subvencionat pels americans, deixava els seus col·legues bocabadats amb les seves teories. I li van començar a ploure premis i reconeixements. Com sovint passa, a casa nostra els reconeixements van tardar més però, en el cas de Margalef, com a mínim van arribar. Ara, el Premi Ramon Margalef d’Ecologia, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a destacats científics d’arreu, és un dels més prestigiosos del món. Malgrat tot, en Margalef segueix essent poc conegut pel gran públic. A 10 anys del seu traspàs, enguany recordem la seva figura. Hi haurà tot un seguit d’actes i activitats divulgatives, incloent les que es faran al Passeig de Mar de Blanes el dia 21 de juny, dia del solstici d’estiu i de l’Ocean Sampling Day. L’OSD és un projecte per mesurar simultàniament molts indrets d’arreu del món en dates fixades. I un d’aquests indrets és Blanes, on Margalef va començar sèries temporals fa una setantena d’anys.

Estic convençut que, d’aquí un temps, Catalunya s’omplirà de carrers, places i passejos que portaran el nom d’un del científics més eminents que ha donat la nostra terra. Però seguim essent un país que exalta poetes, músics, actrius, escriptores, esportistes, pallassos, polítics, filòsofs, cuiners, historiadores i periodistes, molt per sobre d’enginyeres, científics, i metgesses. Si no queden carrers ni places, la seva figura és tan important que li podríem dedicar un mar, i com que les aigües del Mediterrani que banyen les nostres costes no tenen un topònim oficial seria escaient anomenar-les Mar Galef.

Enllaços:

Premi Ramon Margalef d’Ecologia
Ocean Sampling Day

Francesc Peters
Veí de Calella i científic

09/04/2014

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s