Caminant…

Des de fa temps, cada matí surto a caminar per allò que és sa, que va bé per perdre uns quilets, que va bé per regenerar les neurones…, i no sé quantes coses bones més! El que sí que és cert, és que caminar a primeres hores del dia suposa un petit plaer personal, en el sentit de veure sortir el sol –hi ha dies espectaculars-, contemplar el mar en calma, els pescadors intentant capturar una mica de peix…, però el que em resulta particularment interessant –i podria ser raó per fer-ne un estudi-, són les persones que, com un servidor, també es prenen aquestes primeres hores del dia per fer salut. La veritat és que hi ha de tot.

Hi ha els que són esportistes de veritat, aficionats o professionals, no ho sé exactament. Et passen pel costat a tota velocitat, marcant un ritme altíssim i que et deixen “xafat” perquè entens que en comparació a ells, no arribes enlloc. Aquests és millor deixar-los estar i no intentar seguir-los mai. Podria acabar a l’hospital amb un dèficit important d’oxigen als pulmons! També hi ha els que corren, però que ja es veu que no són “professionals”, sobretot perquè la seva panxeta els delata! Són persones normals –en el sentit que responen al perfil de la majoria dels mortals-, que surten dia sí i dia també, a fer exercici per millorar el seu estat de salut i de forma. Aquests, la veritat, em preocupen. Tenen la cara vermella, respiren amb dificultats, van a un ritme baix però que sembla que estiguin fent una cursa de cent metres llisos, porten roba esportiva que no els amaga els greixos que s’han guanyat a base de sopars familiars, amb els amics o a l’empresa. Aquests tampoc són el meu model a seguir. Em preocupa que un dia no en trobi algun estirat a terra i calgui fer-li el boca a boca per a recuperar-lo! Millor deixar-los tranquils i desitjar-los molta salut. També tenim els grupets de senyores, d’una certa edat però sense ser grans, que més que caminar van a passejar. Xerren dels programes de la televisió més interessants (tipus Salvame de luxe), i que em sembla que els aporten prou motius per fer safareig amb els famosos. Van tranquil·les i em fa l’efecte que el tema salut és relatiu i que tampoc no els preocupa gaire la seva forma física. Més aviat sortir a caminar, és una bona ocasió per compartir amb les amigues una estona de xafarderia social i mediàtica. També tenim les noies joves que ja deuen estar sanes de per si, sense fer cap exercici, que no sé encara si fan salut o fan que alguns la perdem!! Estan en forma i són l’enveja de les senyores d’abans, perquè les deixen en evidència, es clar. En fi, ja se sap, són –perdoneu-me l’expressió-, un regal pels ulls dels qui de tant en tan pensem que el temps passa i que si tingués trenta anys menys, ja veurien com també sóc capaç de fer els 100 metres en tretze segons!! I com no, tenim als “passejadors de gossos”. Ah, aquests són un grup especial de caminadors matiners. Van tranquils, parlen amb el seu gos, estan tota l’estona seguint-los amb la mirada…, no fos cas que en fessin alguna i si es troben amb un altre “passejador” fan petar la xerrada sobre si el gos fa tal cosa o tal altre, si menja ossos o el pinso, que si un amic s’ha comprat un gos de tal o qual raça…, en fi, caminar, el que es diu caminar, no és el seu fort, tot i que al final, si que fan “distància”. Tots aquests no són el meu model, com ja he dit abans. A mi els que em sembla que tenen una raó semblant a la meva per caminar són els de mitjana edat, amb la panxeta ben evident –la meva ho és des de fa temps-, que surten a caminar a ritme, però sense deixar-hi la pell, que gaudeixen d’una estona d’esport saludable però que no “acaba” amb la capacitat pulmonar del personal, que no s’entretenen ni es paren per fer petar la xerrada, que vesteixen amb roba esportiva, però sense exagerar, que saluden al passar –perquè a base de fer-ho cada dia, acabes per fer-te amic dels que et trobes pel camí-, i, sobretot, que van amb el temps just per fer la caminada i desprès van a treballar. Aquests són el meu grup! I el que és més interessant és que cada dia n’hi ha més d’aquests. Això és bo. Fer salut caminant és una manera fàcil, senzilla i molt correcta per gaudir d’una estona de salut diària. Permeteu-me que us convidi a fer-ho i que la vida, sobretot pels que ja passem dels cinquanta, val la pena viure-la amb molta, molta salut.

Ah, i també penseu que l’espectacle diari dels “caminants” que et trobes és, de per sí, ja un regal que no té preu. Si algú es pensava que caminar és avorrit, doncs ja us dic que no. Tot el contrari, és molt gratificant.  Au, vinga us espero a la propera caminada matinal!

Josep Basart Pinatel·li
Professor, assessor i empresari. Ex-Alcalde de Calella

06/05/2014