Privadesa 2.0; publicitat implícita

Avui hem set a l’Auditori a sentir cantar la classe del noi. Bé, a ells i a unes quantes escoles més!

M’ha sorprès un petit detall, no menor. Els serveis masculins del bar són adaptats, i n’hi ha dos, un d’aquells urinaris de paret i un inodor. I tots dos tancats darrere la mateixa porta!

En entrar-hi, de cua d’ull, he vist un altre pare utilitzant l’urinari de paret i he girat cua. Quan n’ha sortit ha resultat ser un pare de la nostra escola. Tot seguit, mon pare i jo hem entrat plegats, cadascú per la seva banda.

El fet remarcable de tot plegat és que deu ser l’únic servei masculí de Barcelona en què els mascles de l’espècie han d’esperar-se més que no pas l’altre gènere… He recordat, amb certa enyorança, el primer cop que vaig ser a Dinamarca, en concret a Kobenhavn. Allí, a la major part de locals públics els serveis eren comuns: una sola cua, mixta, en què ningú intentava passar danvat, i si algú tenia una urgència evident o duia xics, se’l deixava passar.

Nosaltres, més mediterranis, menys luterans i pretesament més oberts, els hem passat al davant! Amb l’empenta de les xarxes socials a casa nostra (som entre els primers països en nombre d’usuaris de WhatsApp, Facebook o Twitter) hem saltat de la virtualitat a la materialització de la idea i, a més, hem aconseguit ser més transparents que les modernes societats del nord d’Europa.

L’esdeveniment més íntim, la clausura individual per excel·lència, es converteix en quelcom públic (de petit format, cert és, però públic!), de la mateixa manera que a través dels canals socials anunciem que anem a sopar a un determinat restaurant o a escoltar un cert concert…

De la mateixa manera que no fa tant de temps passejant pels afores de les nostres viles podíem saber quin animal havia passat per un lloc només de veure’n el rastre, avui en dia podrem dir dels nostres congèneres allò de “pel rastre el coneixereu”…  Sempre ens queda el consol de no ser els únics… Només cal pensar en allò tan conegut del “retrete del alma”!

Jordi S. Guzmán i Conesa
Filòsof i docent
Theoreín: Bloc de filosofia

20/05/2014