La diferència enriquidora. Processos traumàtics per un món millor

Per situar-nos i per fer una lleugera (i molt humil) aproximació al terme, quan parlo de “trauma” faig referència a un esdeveniment (que es repeteix o no en el temps) que li canvia a un la vida. Un esdeveniment que sacseja i que va acompanyat d’angoixa. Una girada del revés que genera un abans i un després. Es pot viure en diferents moments i de maneres diferents en el transcurs de la vida i es pot sumar a d’altres traumes, en cas que n’hi hagi més d’un o de dos. Així doncs, es tracta d’experiències molt significatives que no poden deixar-se de banda sota cap concepte, ja que afecten directament al dia a dia de la persona que els viu. El pas dels anys sempre acaba portant-los a primer pla, així que val la pena posar-se a treballar amb ells tant aviat com sigui possible, sinó de manera urgent… de manera preferent.

Hi ha moltes maneres de viure i créixer amb un trauma. El trauma és i sempre serà, no es supera, sinó que canvia de dimensió, i també de posició. Hi ha dies que ocupa més i n’hi ha que ocupa menys. Amb l’elaboració, arriba un moment que deixa de fer nosa, ja no ocupa tant, però sempre és allà i aquí rau la verdadera dificultat… la convivència amb ell. Acceptar que hi és i que sempre hi serà. No es tracta de ser valents o porucs, no sé molt bé de què es tracta però probablement té a veure amb posar-hi més o menys consciència, poder-lo conèixer ben bé i saber-lo tractar. Perquè insisteixo: es tracta, es toca, s’observa, es moldeja, fins i tot alguns experts hi poden arribar a jugar… però no es supera ni s’esborra. D’aquí la importància de poder-lo reconèixer, acceptar-lo per poder-lo dominar i tractar-lo amb propietat.

Ell és molest, impedeix, no serà mai amic, altera i també afecta neurofisiològicament. De manera molt aproximada això significa que hi ha uns transmissors al cervell que deixen anar petites descàrregues cada vegada que hi ha situacions que d’alguna manera associem al fet traumàtic, alterant així el comportament de la persona en aquell moment concret. El cervell dispara un senyal i el cos reacciona. S’entén així que tota experiència traumàtica passa també pel cos. Així doncs, no és possible elaborar un trauma només a nivell mental, però aquest ja és un altre tema. Només apuntar que el cos reflecteix clarament els processos traumàtics esdevinguts.

Els traumes existeixen d’a més a més a la vida. A primer cop d’ull tots som iguals, potser olorem alguna cosa de l’altre sobre alguna estranya experiència… però ràpidament tendim a pensar que l’altre és com nosaltres. És fantàstic saber que hi ha persones que no han viscut cap situació traumàtica, com crec que ha de ser fantàstic per a persones que no n’han viscut, saber que n’hi ha d’altres que sí. També està molt bé procurar ser conscients que ignorem gran part d’allò que conforma a l’altre, sabem tan poc de qui tenim davant… Tot plegat hauria de fer-nos empatitzar, sensibilitzar-nos amb la diferència i fer que es tracti d’una diferència enriquidora. Per aprendre, per comunicar, per acompanyar i per entendre quina és la normalitat de l’altre. És important elaborar-nos per créixer i per viure amb tranquil·litat, ubicats, sentint el que passa, sabent el que ha passat, admetre i acceptar per continuar amb més lleugeresa. Amb traumes o sense, el món no gira ni girarà mai únicament al voltant nostre, i és de justícia escoltar tot el que ens envolta i tothom qui ens envolta. Les experiències (en positiu o en negatiu) ens enriqueixen, i si les compartim, multipliquem les emocions i el benestar, de rebot multipliquem també paraules i sensibilitats, ens fem més humans i mira, què vols que et digui… pensada així, la vida és un lloc millor.

Salut!

Neus Arimany
Paraulista activa. News Arimany

29/05/2014

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s