Dels rials i altres elucubracions

M’inspira molt llegir cosetes dels altres. En Joan Ferrer parlava de torrents, rials i camins al voltant de Calella amb sorpreses.

Jo cada dia tinc una aventura quan em disposo a pujar a casa meva, tant si ho faig en cotxe com a peu. Viure als afores té alguns avantatges i molts desavantatges. Però en el fons és un descobriment continu.

Veig rials com el meu al voltant que estan nets i cuidats. El meu, el Rial de Valldebanador, és com una autopista rural d’un país del tercer món.

Comencem pel principi.

Al final de l’aparcament d’en Planas a l’esquerra comença allò que podem dir l’únic parc d’atraccions natural de Calella. Sot darrere sot, pedra darrere pedra, descobrint indrets per molts calellencs desconeguts. Més endavant i després d’un tros, més o menys transitable, comença realment l’aventura.

Jo no espero mai trobar King-Kong, tant de bo, però sí que veig animalons de tot tipus i una gran jungla de canyes.

A la meva dreta una casa, una mica més endavant una altra a l’esquerra i després la selva…

Si pugeu en cotxe és com tocar els tambors. El cotxe fa de caixa i ressona tot.

Però compte! Ha de ser un cotxe prou alt per no acabar amb el càrter rebentat i embrutint, encara més, el terra. Tota una composició musical que al llarg de l’any canvia segons el gruix o la llargada de les canyes. Un autèntic concert al qual també hi contribueix el ressò de les suspensions en rebotar sobre les pedres. El pitjor és que, a part de què és molest per les repicades, el cotxe pot quedar decorat ple de ratllades.

Té el seu encant, entres amb un cotxe normal i corrent i surts com una zebra!

I a peu què?

Tindreu sort si al cap de 300 metres encara podeu caminar. Acabareu amb les mans dolorides d’anar desviant les moltes canyes i els peus cansats d’anar sortejant sot rere sot. I deia tindreu sort si abans no us heu trencat un turmell o heu perdut un ull!

Però a tot se li pot trobar el seu encant, que per això va bé viure a la natura!

Si encara teniu els ulls sans o el cotxe no s’ha quedat enganxat als filferros que surten del terra i el càrter està sencer, ja quasi sou al final.

Abans veureu a la dreta una masia, “Okupada” i uns terrenys plens de petites parcel·les, cedides per l’Ajuntament, on gent de quasi tot el món hi cultiva verdures, vaja crec que només són verdures.

Així com en Joan Ferrer va estar amenitzat per música “techno-rural” aquí tot està en silenci excepte el soroll produït pels cotxes de l’autopista. Tot un entorn rural super modern que té la seva gràcia si tens mentalitat de “rapero”. I fent costat a en Joan amb les seves mencions lingüístiques, un “rapero”, no és precisament una persona a qui li agrada el rap. Ummm…

Després de contemplar la diversitat ètnica de la zona, ens trobem davant d’un túnel i aquí tant el que hi ha arribat a peu com el que hi ha anat en cotxe es relaxen perquè és l’única zona pavimentada del rial.

Hi ha eco. És maco… Si cantes, t’ho repeteix; si plores també. A vegades penso que si ploro molt fort allà dintre, potser hi haurà algú, de la Casa de la Vila, que em sentirà des del poble i vindrà a arreglar el ”sant calvari” de camí.

Total, al final, ja passat el pont, ens alegren la vista i l’olfacte els colors i les olors d’uns terrenys amb plantacions de flors. Un toc de romanticisme per a una caminada accidentada.

I així dia a dia. Fins i tot t’acostumes a travessar la jungla perquè, per sort,  sempre acabes arribant al teu destí sanament colpejat, sacsejat, mig borni i ple d’alegria per haver aconseguit una gran fita! I no parlem de les esgarrapades dels esbarzerars!

Proveu a pujar-hi un dia. Va bé per la salut!

Avís. No intenteu traspassar límits. Les feres ferotges canines no estan gaire predisposades a admetre cotxes sense oli, o gent forastera malmesa a casa seva; i, a més, hi ha càmeres gravadores que us faran sortir en alguna TV privada…

Tot i amb aixó, de tant en tant, em trobo uns “guiris”*

(Acort. del vasco guiristino, cristino)

  1. m. coloq. Ál. tojo ( planta papilionácea).
  2. com. Nombre con que, durante las guerras civiles del siglo XIX, designaban los carlistas a los partidarios de la reina Cristina, y después a todos los liberales, y en especial a los soldados del gobierno.
  3. com. coloq. Turista extranjero. La costa está llena de guiris.
  4. com. coloq. Miembro de la Guardia Civil   (aquesta és bona!)

… *uff! quasi rés, perduts o despistats (els guiris), al voltant de casa.

Pobrets.

I ara, i em sembla perfecte, volen gastar-se quasi 3 milions d’euros en acabar de cobrir la riera Capaspre! Amb aquests diners podrien arreglar cada any el Rial de Valldevanador durant
5.800 anys!

Però és clar, això no seria una obra de cara a la galeria.

L’última vegada vaig pagar quasi tota la factura per netejar-lo! Fa dos anys.

Alfons Laliga
Professor jubilat i un “juligran” actiu de l’ANC

29/06/2014

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s