Eren les 04.00am (hora calellenca) i en Bernat dormia plàcidament després d’un llarg dissabte de feina. Era estiu, per la finestra passava una brisa suau que feia que aquella fos una dolça nit de somnis profunds. En Bernat somiava que era a una platja a Cancun (allà eren les 11.00pm), i que es trobava feliçment envoltat de tres rosses amb perfils abruptes que li procuraven tota classe d’atencions.

En Bernat era un home tranquil, un tipus d’allò més normal i sovint feia escapades nocturnes a llocs remots on deixava anar tota la imaginació que no havia sigut capaç de deixar anar durant el dia. Aquella nit sentia la càlida temperatura “cancunenca”, la sorra fina als peus i el silenci, trencat magistralment per la marea rítmica i per aquelles mosses… De sobte, una veu molt fina se li va arrambar a l’orella a cantar dolçament. Assaboria cada nota i imaginava una sirena de pell blanca i llarga cabellera. Aquell era un cant conegut i proper… Però les notes plaents es van anar convertint en repetitives i Continua llegint →

Felicitat de calendari

La xafogor no m’ha deixat dormir i quan això passa, ja et lleves cansat i desitjant ficar-te de cap a la dutxa. Engego la ràdio que tinc sobre una prestatgeria al costat del bany, per sentir de remor de fons les misèries matutines, no massa diferents de les d’ahir i segurament les de  demà. Per variar, jugo amb el dial i trobo una emissora de txim-bum amb música escardalenca   i un locutor que s’esgargamella predicant no sé què a la parròquia matinera (anirà bé per anar-me desvetllant!). El locutor cridaner, tot esverat, ens anuncia que tenim el cap de setmana a tocar, que és estiu (prou que ho sé, tio, amb la calor que he patit aquesta nit!) que el sol  brilla, el cel és blau , la mar plana i que wuauuu! hem de ser feliços perquè son quatre dies… i ja en portem gastats tres.

Entro a la dutxa, la pressió de l’aigua m’ensordeix i ja no sento què diu  l’esverat de la ràdio. L’aigua surt ben freda, glaçada,  i m’aclareix les Continua llegint →

Fa una setmana el router de Telefónica (ara Movistar) va dir prou i no ho va fer de cop i volta, va ser progressiu, va anar fallant durant uns dies, al llarg d’algunes hores al dia i cada vegada més sovint. Un aparell que feia més de 10 anys que estava operatiu, les 24 hores del dia. Últimament l’apagàvem alguna nit per allò que s’ha estès que la wifi és perjudicial i que es dorm millor, potser sí que és veritat i que funciona, però si el veí no desconnecta la wifi i veig el seu senyal a ple rendiment… Aixx, això seria un altre post.

El tècnic de Movistar en va portar el relleu natural, un router que fa exactament la mateixa funció però amb un disseny més atractiu. Al comentar-li que segur que no duraria tants anys em confirmava mig en broma mig en serio que “només faltaria, que l’empresa ha de seguir treballant” “que com a molt en durarà cinc”, és clar que és ben creïble aquesta resposta. Més de 10 anys d’un aparell electrònic/elèctric que ha estat funcionant 24 hores al dia i jo canviant el mòbil cada 2-3 anys… Impotència, ràbia, frustració, Continua llegint →

Sempre s’ha dit que les coses es comencen pel principi i Patrimoni calellenc, és el primer que em ve en ment per començar. S’entén la paraula patrimoni com un conjunt d’objectes o béns que es posseeix. S’utilitza en diversos àmbits, des de la biologia, economia, arquitectura, cultura, etc… però en aquest cas en particular voldria fer-ho des de la vessant humana.

Vull parlar-vos  de l’Isidro González i la Isabel Toledo, calellencs que s’esforcen setmana rere setmana a transmetre els seus coneixements i valors, pilars bàsics de l’art que comparteixen com a parella i com a artistes marcials des de fa un bon grapat d’anys.

Com a calellenc enamorat de la nostra ciutat, és una sort reconèixer que som uns afortunats en viure on vivim, geogràficament i metereològicament parlant, tots hi estarem d’acord, que som uns autèntics privilegiats. Tanmateix, posseïm racons d’una magnífica bellesa que no cal que anomeni Continua llegint →