A continuació us oferim l’arròs monumental de Festa Major; connectem amb el Passeig de Marc, endavant Joaquim Maria Puyal.

Aquesta emissió és una exclusiva de La Caixa,…. parlem?

Molt bon dia, són dos quarts d’onze del matí de diumenge i som al Passeig de Marc, fa un dia una mica ennuvolat amb una temperatura de 26º i una humitat del 73%, el Passeig és ple de gom a gom per poder gaudir d’aquest magnífic arròs.

I ja tenim l’alineació de l’equip titular, el Pa Vi i Moltó vestirà amb la seva habitual samarreta groga i formarà amb:  Muntaner, Fèlix Pascual, Plademunt, Pruna Jr., Massip, Soler, i com a home més avançat en Quicu de la Garrotxa, tots ells dirigits pel gran entrenador Sr. Jaume Pruna.

La paella està ben neta i en perfectes condicions quan l’àrbitre fa sonar el xiulet per començar la cocció, Muntaner Continua llegint →

1954

Ben segur que la majoria dels lectors habituals o esporàdics del rebat.cat,  encara no havien nascut fa seixanta anys o, com jo mateix, eren uns marrecs i no guarden cap memòria d’aquell temps… Per això, avui que ens trobem en plena  Festa Major, he cregut  que seria interessant, o si mes no curiós , saber amb detall com va ser aquella Minerva del 1954.

La font d’informació, fiable i impagable, és la Revista Estela, que la desídia de tots plegats va fer desaparèixer fa un parell d’anys. Tinc a les mans, gràcies a l’amabilitat de l’Àngel Badalló fill, el número 212 d’aquesta revista calellenca, datada el 21 de Setembre de 1954, que consta de 36 pàgines amb 93 anuncis de tota mida (fins i tot comerç de Mataró).

Potser seria feixuc detallar tots els anunciants, però venen ganes de fer-ne un tastet: Des de la “Lejía Guerrero” a l’elegant dibuix de la Pastisseria Vilella. Continua llegint →

Tot i que no m’agrada fer política ficció, per un moment, m’agradaria reflexionar sobre què passarà si no assolim la independència de Catalunya. No parlaré de tot, només de quatre qüestions.

Questió 1: la llengua.

No crec que m’equivoqui gaire en afirmar que el govern espanyol, sigui del PP o del PSOE, tardarà més o menys temps, però anirà atacant la immersió lingüística fins a fer-la fracassar. No ho farà amb lleis polítiques, si no per mitjà de sentències dels tribunals i el TC. Seran les associacions filo espanyolistes i d’ultra dreta, tipus Manos Límpias, o de ciutadans vinculats amb els extremistes dretans, els encarregats d’atacar per via judicial l’ensenyament del català a les escoles. I amb un país vençut per no assolir la independència, aquest tema serà prioritari, ja que caldrà afeblir  tant com sigui possible un dels principals símbols d’identitat, la llengua.

Qüestió 2: Continua llegint →

L’11 de setembre a tocar. Seguint la crida del poble canalitzada per l’ANC i Òmnium ens trobarem a Barcelona i reclamarem per tots nosaltres allò tan evident per la societat catalana de forma majoritària com és el dret a decidir el nostre futur. Ja que tenim el dret de “posar” polítics també volem posar més coses. Perdó… que tenim llistes tancades i fermades amb pany i cadenat, volia dir “posar” partits polítics.  

Doncs bé, des de fa ja alguns anys he assistit de forma sistemàtica a diferents esdeveniments protagonitzats pel poble, dirigits pel poble i amb voluntat de servir-se a sí mateix. Si vols ser ben servit fes-te tu mateix el llit. Durant anys he viscut i gaudit del moment. He estat al costat de qui ha volgut estar al meu costat. He notat l’escalfor de la gent i l’alè de les seves paraules. La comunió de gent tan diferent i que de cop i volta s’uneix per fer palès de forma clara que som societat, és a dir, gent que no només viu junta sinó que a més s’identifica com igual encara que les seves ideologies polítiques, aplicant-li el Continua llegint →